Dilluns passat molts tornàveu a la feina, les televisions i les ràdios començaven temporada... i avui ho fa l'escola. Alguns ho faran amb entusiasme, altres necessitaran adaptar-se i una part encara ho farà de morros. Serà el primer curs sense mòbils a les aules, amb un de cada tres alumnes que necessita atenció individualitzada, amb preocupació de la comunitat educativa pels resultats i per preservar l'escola en català, sense que el departament d'Educació acabi de trobar el rumb en la gestió, i amb un malestar que s'enquista entre els mestres.
[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]
Cal més compromís i autoexigència col·lectiva perquè a l'escola ens hi va el futur del país. És cert que pot ser un tòpic, però no per això deixa de ser cert. Els països que se'n surten són els que inverteixen en el seu futur, els que el cuiden i els que fan una aposta per millorar el present. I al nostre sistema educatiu encara hi ha massa segregació, massa qüestionament, i poca inversió pública.
Fa uns dies un lector em criticava que quan abordem les males dades de les proves educatives hem de posar l'accent en la immigració i en el fet que els nouvinguts provoquen una baixada de nivell a l'escola, especialment a la pública, que és la que més els acull. Però la "culpa" és dels nouvinguts o és d'un sistema econòmic que, en la voràgine per créixer, atreu sense una distribució harmònica mà d'obra barata? O ho és del fet que no siguem capaços de compassar aquest creixement al dels serveis socials i no tinguem, per exemple, prou aules d'acollida per atendre mentre ho necessitin els fills de pares que han marxat del seu país buscant una vida millor i als que volem donar una vida digna amb drets i deures?
Perquè la realitat dels mals resultats conviu amb el fet que, tot i l’increment dels darrers anys, la nostra despesa en educació segueix sent de les més baixes d’Europa. Gastem 5.465 euros per alumne no universitari, prop d’un 3% del PIB, una xifra inferior a la mitjana estatal (3,6%) i a l’europea (3,8%). La despesa, a preus constants, es troba encara per sota dels nivells del 2009 en un context social i educatiu molt més complex, tal com recordava fa uns dies la Fundació Bofill.
Va de quant invertim en l'educació (i això demana resoldre el finançament català i una política fiscal redistributiva) i de com ho fem, sí, però també de quin és el nostre model social (polítiques d'integració, de família...) i econòmic. Tampoc en això podem desacoblar unes coses de les altres i pensar en miracles amb solucions parcials.
Hem preparat aquests dies diversos continguts sobre la tornada a l'escola a Nació i a Criar, el nostre diari dedicat a les famílies i que us aconsello seguir. Hem visitat una escola d'alta complexitat, una altra rural, ens hem fixat en els que treballen als centres, però no són mestres, en el pes de la concertada, en els consells per estalviar, i hem preguntat a tres veus amb discurs diferents sobre el model educatiu (en vindran més): Mar Hurtado, Víctor Saura i Damià Bardera. Bona tornada a l'aula!
Avui no et perdis
- Primícia: Les claus de la proposta d'ERC al Congrés per «habilitar» la gestió catalana de l'IRPF; per Bernat Surroca.
- Els soldats caiguts de Carles Puigdemont; per Oriol March.
- Montserrat i Carles Puigdemont, entre la distància i les ambigüitats benedictines; per Pep Martí.
- Dades: Les ajudes al lloguer exclouen dues de cada tres noves llars de Barcelona; per Ona Sindreu.
- Un còctel amb la Iaia Angeleta: «Em vull comprar una moto»; per Irene Montagut.
El passadís
Bildu no té intenció de deixar de ser Bildu ni de dissoldre's en una candidatura de les esquerres nacionals i plurals com la que es va insinuar a partir de les propostes que posar en circulació Gabriel Rufián. Però sí que, com ERC, vol aprofundir en la coordinació amb les formacions que poden compartir-hi interessos més enllà d'Euskadi i Navarra i que volen arrossegar el PSOE cap a posicions més progressistes i plurinacionals. La formació que lidera Arnaldo Otegi es va reunir fa dues setmanes amb els republicans, amb els que manté una relació molt intensa a les Corts espanyoles i al Parlament Europeu, però també ho ha fet els darrers dies amb els Comuns, Més Madrid, Sumar, i Més per Mallorca.
Vist i llegit
Aquest divendres l’Editorial Barcino, de la Fundació Carulla, va presentar el pòdcast “La contracoberta”, dirigit i presentat per la periodista Clàudia Rius. De la mà d’experts, explica en profunditat els grans autors de la literatura catalana, començant per Ausiàs March i Josep Pla. Aquests dos capítols ja estan disponibles a Spotify, i cada quinze dies en podreu escoltar de nous, com ara Jacint Verdaguer, Carme Karr, Josep Maria de Segarra o Joanot Martorell. N’expliquen des d’anècdotes curioses fins a les claus de la seva obra. No hi ha gaires pòdcasts de literatura catalana, i encara menys que abordin en profunditat els nostres clàssics a partir de converses amb experts, així que és un producte molt recomanable.
Pilota a l'olla
Avui no va de futbol. Va de ciclisme. Aquests dies se celebra la Vuelta a Espanya i els incidents relacionats amb la participació d'un equip israelià han anat a més. El final d'etapa a Bilbao es va haver de suspendre i ahir una invasió de la carretera va fer caure un corredor. Els col·lectius indignats amb el genocidi a Gaza es fan sentir, protesten i recorden, per exemple, que Rússia i els seus equips van ser expulsats de la majoria de competicions després de la invasió d'Ucraïna. La situació inquieta i enutja l'organització i alguns periodistes esportius. És cert que no és ni còmode ni agradable. Però no es pot ser indiferent davant la brutalitat del que està passant a la Franja.
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
