Periodista i docent, Víctor Saura (1967) atresora una trajectòria ja llarga que es va iniciar al Diari de Barcelona. Director adjunt del setmanari El Triangle, va ser cap de comunicació d’Intermon Oxfam a Burkina Faso i de la plataforma Down Catalunya. Va dirigir El Diari de l’Educació (2018-22) i ha publicat la història d'El Correo Catalán i Diari de Barcelona, així com un llibre sobre la corrupció (La Catalunya més fosca).  

Fa molts anys que el món de l’educació l’ha atrapat. Ha estat professor d’ESO, batxillerat i Formació Professional. Membre de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva, pertany al Grup Impulsor de Millores Educatives creat pel Departament d’Educació. Acaba de publicar Aquest confús i desigual món explicat als joves (Octaedro). Hi conversem a les portes de l’inici del nou curs escolar.  

Explicar el món als joves no sembla una tasca fàcil. Per quines edats està pensat el llibre?
No és fàcil. Soc professor d’adolescents però aquest llibre és més per a postadolescents. Setze, disset, divuit anys. La meva neboda té disset anys i li ha agradat; diria que és per a nois post-ESO. He intentat fer uns capítols una mica inspirats en les seccions d’un diari perquè hi ha una part d’internacional, societat, cultura i esports. 

No veu als joves ben encarrilats per entendre el món perquè necessitin un llibre així?
Crec que els joves no estan ni menys desorientats del que poguéssim estar nosaltres en aquestes edats. Però un llibre així pot ajudar a interessar-te pel món que t’envolta. Un punt d’inspiració que em va inspirar va un grup d’alumnes que vaig tenir de FP superior i que em preguntaven moltes coses a l’aula sobre l’actualitat. Jo els feia classe d’anglès. Veia que tenien interès per les coses que passaven i això em va fer pensar en el llibre.

"Els joves, per desenvolupar el seu sentit crític, han d’entendre com es creen les notícies i detectar que una informació és creïble"

Ara, en plena hegemonia de les xarxes, fer que un llibre penetri en els joves ha de ser dur. 
Però els que no sabem posar-nos davant d’una càmera a pontificar només podem fer-ho d’aquesta manera. També és veritat que tenim una visió estereotipada dels joves. És clar que n'hi ha que els agrada llegir llibres! Sí que és veritat que avui la comunicació és una altra cosa. Precisament el que el sistema educatiu necessita és evitar que el nostre sistema comunicatiu arrasi amb tota la feina que estem fent.

Jo defenso que el sistema hauria d’incorporar l’educació mediàtica de manera decidida. Els joves, per poder desenvolupar el seu sentit crític de forma correcta, han de poder entendre molt millor com es creen les notícies, les opinions, com detectar que una informació és creïble. Jo crec que s’ha de parlar més d’actualitat en els centres. Els joves estan exposats a un bombardeig de desinformació com no s'ha vist mai a la història. I l'única institució mínimament preparada que té la societat per contrarestar-ho és l'escola

És un llibre molt musical, amb una playlist que va de Moustaki a Serrat i El Último de la Fila. 
És música que a mi m’inspira. Com que no volia fer un llibre pesat i tots tenim la tendència de citar, vaig decidir que les cites que fos serien de cançons. Algunes em venien de forma espontània i altres les he buscat perquè encaixessin en el capítol però que a mi m’agradessin. 

La passió per l’educació el va atrapar. Com va donar el salt del periodisme a la docència?
Es poden compatibilitzar les dues tasques, però és veritat que tenia pensat de feia temps de fer un canvi. Va haver un moment, quan la gran crisi del 2008, que a mi em va enganxar el 2011 o 2012, que vaig veure que aquell periodisme s’acabava. Vaig tancar un diari gratuït on treballava. Vaig estar un temps al grup El Vigía, del sector navilier. Mai vaig estar tan ben pagat, però l’ambient era tòxic. Vaig veure que era temps de provar una altra cosa. I no n’estic penedit. Vaig fer el màster per ser professor de secundària i el destí em va dur a ser director del Diari de l’Educació, durant cinc anys. Em vaig inscriure també per fer substitucions i ara començaré el quart curs de secundària. 

Imparteix classes d’anglès.
Bàsicament he fet anglès, però també català i francès. I ara faré castellà. El que no he fet, que va ser pel que em vaig formar, ha estat història. 

L’ha canviat, aquesta experiència?
M’ha enriquit. Crec que és bo fer altres coses per veure la vida de més angles. N’estic content. 

Va formar part del Grup Impulsor de Millores Educatives, que va presentar l’any passat una proposta de mesures. Els van fer cas?
Ens van fer un cas relatiu perquè des que vam presentar les propostes no hi ha hagut més pressupostos. Era un encàrrec del Parlament avalat pels grans grups. Hi ha propostes molt genèriques, com incrementar el PIB d’educació fins al 6%, i d’altres més concretes.

A com està el PIB educatiu?
Depèn de com es calculi. Si ens fixem en el pressupost del Departament, no arriba al 3%. Si s’hi afegeix la despesa en universitats, recerca, la despesa municipal en educació, ja supera el 3%. 

Segons el Grup de Millores, per on flaqueja el sistema educatiu?
Hi havia més de cent mesures. Ens vam agrupar en diversos àmbits i jo treballava en el d’equitat i inclusió. Sembla que el pols de l’educació l’han de donar unes proves externes que, d’altra banda, tothom denosta, com són les proves PISA. És una mica contradictori que el nostre termòmetre educatiu siguin aquestes proves, com també les proves de competències bàsiques, tot i que els qui en saben més diuen que les interpretem malament. Aquest grup es va crear davant l’alarma provocada pels resultats de PISA. Però nosaltres no vam parlar massa sobre això. Tampoc teníem dades que ens haguessin anat bé, com saber quins instituts havien obtingut millor resultat. 

El que és evident és que hi ha hagut una entrada molt forta en el sistema educatiu de persones de fora de Catalunya, el que ha tensionat molt el sistema. Però també hem de valorar la capacitat de resposta que ha tingut el sistema educatiu d’absorbir aquesta nova arribada d’alumnes. Alguns amb coneixement del castellà, d’altres no, i cap amb coneixements de català. Això té un impacte en aquestes proves externes, com en comprensió lectora. Però soc dels qui pensa que la situació no és tan greu. Pel que em trobo a l’aula i perquè crec que nosaltres, quan estudiàvem, tampoc érem uns savis. 

"És més important centrar-nos en els problemes d’equitat que tenim que en els resultats acadèmics"

Però les dades de PISA són preocupants, amb mancances en matemàtiques i comprensió lectora, especialment.
Sí, hi ha un descens en els resultats, però les estadístiques no ho expliquen tot. Per mi, el component sòcio-econòmic és el més fonamental. L’escola acompanya i intenta ajudar, però és l’entorn familiar i el context de cada criatura el que la fa anar en un costat o un altre. Per això em sembla més important centrar-nos en els problemes d’equitat que tenim que en els problemes de resultats acadèmics. 

En un dels centres de màxima complexitat, on tot era població forana, molta pakistanesa, he conegut casos d’èxit. Penso ara en una família de quatre fills, dos nascuts al Pakistan i que van entrar al sistema educatiu via aula d’acollida, i els altres que ja van néixer aquí. Tots ells han fet estudis superiors. No perquè l’escola fos millor o pitjor, sinó perquè tenen una família estructurada, que els ha donat suport i ha cregut en ells. L’escola els ha ajudat. Tinc clar que hi haurà desigualtats educatives mentre hi hagi desigualtats socials. 

Ho diu de manera categòrica.
Home, és que la capacitat d’un infant de tirar endavant la condicionarà molt més l’entorn familiar que l’educació formal. No oblidem que una part molt important de la formació dels nois es fa fora de l’escola. El futbol, el teatre, les activitats extraescolars, etcètera.      

El pressupost d’Educació s'ha incrementat un 44% en els darrers sis anys. En canvi, sembla que l'ensenyament continua sent el punt negre del sector públic. O això és el que es transmès.
S’ha incrementat, sí. Es continua dient que no hi ha recursos. Cada vegada n’hi ha més. Mirem els informes del Síndic de Greuges. Ens hem de preguntar perquè ens queixem tant de tot. Crec que hi ha molta autocrítica tòxica i destructiva que no ens aporta res i no existeix en altres àmbits del sector públic. Tot i que vaig estar mirant les enquestes del CEO sobre l’opinió sobre els docents i era una de les professions més ben valorades. Potser que ens ho comencem a creure.

Això no vol dir deixar de ser crític, però sí matisar més. Dit això, aquest curs fa l'efecte que tornarem a tenir vagues a l'escola pública, i que les reivindicacions seran salarials, perquè els docents i el personal laboral van perdre molt poder adquisitiu durant la gran crisi. A mi aquesta reivindicació em sembla legítima.

L'escola li dona prou èmfasi a l'aprenentatge de coneixements?
Crec que sí. Crec que és un mite dir el contrari. El fet que s’intenta posar l’èmfasi en les competències no vol dir que es devaluï el coneixement sinó que aquest sigui més aplicable. Si parlem de comprensió lectora, l’anàlisi sintàctica serà interessant però en trenta anys de dedicar-me al periodisme, no l’he necessitat per escriure una notícia. I la major part de professors que conec intenten transmetre coneixements.

Hi ha pedagogs que consideren que l'escola està més interessada en l'equilibri emocional de l'alumne que en l'aprenentatge.
Hi discrepo. Segur que l’escola actual pensa més en les emocions dels alumnes que fa uns anys, però la connexió amb els nois és important per tirar endavant amb l’acte d’aprenentatge. Una connexió amb l’alumne s’aconsegueix de moltes maneres. Una és que ell vegi que tu l’importes. També que vegi que en saps perquè, si no, no et fan ni cas. I les persones tenen sentiments i hem de ser capaços d’expressar-nos per aquí. 

L’escola és un calaix de sastre que ha de parlar de moltes altres coses que no són estrictament acadèmiques. La societat ens encarrega que toquem els temes de sexualitat, que atenguem la problemàtica de les xarxes, dels assetjaments, d’alfabetització mediàtica i seguretat viària. I a mi em sembla que és un guany. Les dificultats de l’escola no van per aquí.

"Les principals dificultats de l’escola venen perquè el públic ha canviat. Hi ha més diversitat i avui dia els docents no entenem tots els llenguatges de l’aula"

Per on van?
Pel fet que el públic ha canviat. Hi ha una diversitat molt més gran que la que hi havia quan érem joves. Hi va haver l’emigració espanyola, però en aquella època els mestres entenien tots els llenguatges de l’aula. Avui dia, els docents no entenem tots els llenguatges de l’aula. En el cas de la inclusiva, arriba a l’escola un públic amb una gran diversitat cognitiva. Per motius que encara no sabem, es donen més casos d’alumnes amb trastorns autistes, i han de venir a l’escola. Formen part d’aquesta societat. Si l’escola no és un lloc acollidor i és tan sols un espai de disciplina i coneixements, seria absurda.