Quan tenia els tres fills en edat d’escolarització obligatòria, cada mes m’arribaven diversos rebuts de l’escola concertada on els vam apuntar. Entre tots sumaven més de mil euros. I cada any anava pujant. Aquest era, no fa gaires anys, el cost de portar els fills a una escola concertada, en aquest cas religiosa. Estem parlant d’una escola d’un barri de Barcelona, res d’elits, esquiades a l’estranger o uniformes.
Per això, en veure la completa informació que publicava Nació sobre l’augment de recursos destinats a l’escola concertada, vaig pensar: “Mira, ja has fet tard! Tot això que m’hauria estalviat”. Llavors ve allò d'“home, haver-los portat a la pública!”. I quan entro en la lletra petita de l’article, veig una dada que no està en els gràfics i que crida més l’atenció: tot i l’augment de recursos, resulta que al Departament d’Educació li costa 4.200 euros cada alumne a l’escola concertada, mentre que un alumne a la pública en costa 8.000. Per tant, multipliqueu el que passaria si els 340.000 alumnes que avui van a la concertada es passessin a la pública. A mi em surt que caldria afegir al pressupost del Departament uns 1.300 milions d’euros. I crec que això no inclou la compra o lloguer dels edificis.
També els números presenten una dada significativa: quins centres reben més diners? Doncs els de l’Església. No crec que sigui un miracle estadístic. És senzillament perquè són les escoles amb més alumnes. I, pel que veig en l’evolució percentual, deu ser també perquè són els centres que han acollit un nombre més gran d’alumnes vulnerables.
On vull anar a parar? Que molts sempre miren les dades econòmiques de les escoles d’iniciativa social (que també són cooperatives de pares i mestres, o petites iniciatives locals o familiars) com el que “ens costa”. En canvi, els números el que ens expliquen és “el què ens estalviem” de l’erari públic amb l’escola concertada. És com quan els populismes parlen del que “ens costa” l’administració i obliden que és l’administració la que ofereix serveis que tenen un cost. I quan l’administració paga per un servei a un tercer, no està “donant” diners a ningú, està finançant un servei.
Perquè hi ha una idea que no sempre està clara: els diners no van “a la concertada” com un ens genèric de patronals o d’obscurs traficants educatius. Els diners que rep la concertada serveixen per pagar els serveis d’escolarització dels quals se’n beneficien les famílies. I a qui li costa diners que aquest finançament sigui gairebé la meitat del que rep l’escola pública? Doncs a les famílies que cada mes es troben els rebuts de l’escola en el compte corrent.
Un altre debat és si només hi hauria d’haver una xarxa d’escolarització de titularitat pública, en lloc de l’actual servei públic d’educació que inclou les escoles públiques i les concertades. Però no crec que sigui un bon model prescindir de la iniciativa social en un país on l’Estat sempre ens ha jugat en contra. Mai se sap què pot passar el dia de demà.