El 2 de setembre, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, tenia moltes cites a Brussel·les. S’inaugurava al Parlament Europeu l’exposició Montserrat, un mil·lenni; una contribució benedictina a la construcció d’Europa. Una mostra organitzada amb el patrocini del PP Europeu en el marc del Mil·lenari de l’abadia i que anava acompanyada d’un seguit de trobades de l’abat amb alts responsables comunitaris. Entre ells, amb la presidenta de l’eurocambra, Roberta Metsola, que també va ser present en la inauguració. A l’agenda del religiós, però, hi havia una altra cita: una trobada a Waterloo amb l'expresident Carles Puigdemont.
Puigdemont va fer un tuit descrivint l’encontre: "Ha estat un honor rebre el P. Manel Gasch, abat de Montserrat, i compartir amb ell una bona estona parlant dels valors humanistes i cristians que han fet de Montserrat el referent de tantes i tantes generacions, i per descomptat de la llengua catalana i de Catalunya". També ho va fer l’abadia, subratllant que la trobada es feia "aprofitant l’estada a Brussel·les" amb motiu de l’exposició.
Un gest compensatori?
Cap moviment de Montserrat s’entén per si sol. La geopolítica de Montserrat és complexa, fruit de molts equilibris, com ho és la de l’Església. Però la càrrega simbòlica de la muntanya sagrada afegeix al govern abacial exigències diplomàtiques. En els cercles més catalanistes del catolicisme, es considera que l’encontre entre Puigdemont i Guasch obeeix a la voluntat de sortir al pas de les fortes crítiques rebudes per la visita reial del 23 de juny. Si el fet en si de la rebuda a Felip VI ja va incomodar un sector, el contingut de l’estada, amb un silenci sepulcral sobre la situació política a Catalunya, sense ni tan sols una referència indirecta al conflicte de l’1-O i bona part de les intervencions en castellà van irritar el sobiranisme.
Una persona molt coneixedora de l’abadia explica a Nació que hagués estat molt estrany que en el primer viatge de l’abat a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, no s’hagués produït aquesta trobada. Fonts properes a Montserrat ho expliquen d'aquesta manera: "Les relacions que té el pare abat amb qualsevol persona no són públiques. Mai ho han sigut al llarg de mil anys i mai ho seran. L’abat és un religiós i serà un error valorar aquestes relacions fora de l’àmbit religiós. Sempre ha sigut així, és així a data d’avui i sempre serà així en el futur".
Unes relacions "correctes i austeres"
La discreció de l’abadia sobre les relacions amb els diversos presidents de la Generalitat és absoluta. Persones coneixedores del tema assenyalen, però, que la relació entre Montserrat i el Govern durant el mandat de Puigdemont van ser "correctes i austeres". La subtilitat i la voluntat de mantenir difícils equilibris és una constant del monestir, sense la qual s’entenen poques coses.
Pocs dies després de la seva elecció com a president, el gener del 2016, Puigdemont rebia un primer missatge des de l’abadia. L’aleshores abat, Josep Maria Soler, un home que es va llicenciar en teologia a Roma i va aprendre molt de les formes vaticanes, va donar la benvinguda al nou president qualificant-lo de "persona de diàleg" i demanant-li que "no desesperés en les converses amb Madrid".
Hi havia una connexió gironina entre tots dos (Soler va néixer a Santa Eugènia de Ter) i s’havien vist quan Puigdemont era alcalde de Girona. Però al monestir l’evolució dels esdeveniments polítics s’anava veient amb creixent neguit. La visita de Puigdemont a l’abadia com a president, el 2016, va ser cordial però, en paraules de persones que ho van veure, "poc protocol·lària".
L’actitud de Montserrat durant el procés va ser de suport al dret democràtic a decidir del poble català, expressat en diverses ocasions pel mateix abat, i alhora amb una prudència benedictina per no expressar un posicionament polític que anés més enllà. La repressió de l’Estat va ser criticada clarament, emprant tonalitats diferents. Les homilies dominicals solien ser més agosarades quan les feia algun dels monjos més coneguts pel seu compromís nacional, com quan Josep Miquel Bausset va parlar durament contra l’empresonament dels dirigents sobiranistes l’octubre del 2017.
Soler va desplegar la màxima habilitat diplomàtica en aquell context. Amb Puigdemont a l’exili i Oriol Junqueras i la resta de líders a la presó, l’abat va expressar en diversos moments. El 27 d’abril del 2018, dia de la Mare de Déu de Montserrat, Soler va pregar "pels qui són a la presó o a l’exili". També va visitar els presos, com també van fer-ho la majoria de bisbes catalans. No així el cardenal Juan José Omella.
Una vetlla tensa
El 7 d’octubre del 2019, es va fer una vetlla a l’abadia en presència del president Quim Torra per pregar en la vigília de les sentències del procés. Una part del Govern hi era present. La comunitat va cedir el recinte. Però, com recorda molt bé un veterà catalanista proper a l’abadia, aquella vetlla no va ser fàcil. Montserrat va fer públic un comunicat on deixava constància que permetia la pregària "com tantes altres" i que es desvinculava de les motivacions de l’acte, i demanava que no s’exhibissin "símbols polítics" ni es fes "un acte independentista".
La jubilació de Soler va suposar l’elecció de nou abat en la persona de Manel Gasch. Alguns dels membres de sensibilitat més catalanista de la comunitat van donar suport a Gasch en l’elecció al cenobi. Cal tenir present que Gasch és fill d’una família de la burgesia il·lustrada, a l’entorn de la parròquia de Sant Ildefons, els seus pares, Josep Maria Gasch i Angelina Hurios, foren fundadors del Col·lectiu Ronda. Hurios fou també impulsora de la Federació Internacional de Dones amb Carrera Jurídica.
Però el nou abat ha destacat per extremar la prudència en el front més proper a la política. Si Soler va aconseguir evitar cap xoc obert amb el sobiranisme organitzat, Gasch no ha tingut la mateixa sort. La seva decisió de rebre els reis i el format de la visita va irritar Puigdemont, que ho va considerar “una provocació”. L’ANC va convocar una protesta a la muntanya que, malgrat no ser nombrosa, va simbolitzar una fractura. Que la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat critiqués l’abat va ser un moment colpidor pel montserratinisme.
Les declaracions de Gasch al Foro Vanguardia apuntant a una “retirada” de l’abadia respecte de la seva tasca d’acompanyant d’una catalanitat activa va molestar. Pocs neguen el catalanisme de Gasch i de qui és l’home fort del govern a la muntanya, Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari. Juliol és un gironí d’orígens catalanistes a qui algú etiqueta com de mentalitat més tradicional i conservador que l’abat. Persones coneixedores apunten a la creixent distància de la cúpula abacial respecte del sobiranisme més puigdemontista. Però l’enrenou per la visita reial ha obligat a fer correccions.
L’abat també va copsar la molèstia del catalanisme en la recent edició de la UCE, quan va rebre el Premi Canigó pel Mil·lenari. Allí, Gasch va haver d’escoltar de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, un toc d’atenció quan el prelat va demanar a la comunitat que no faci marxa enrera en la seva defensa de la Catalunya plena.
No ha estat la primera trobada
La trobada a Waterloo no va ser la primera entre Gasch i Puigdemont des que aquest és a l’exili. L’agost del 2023, van coincidir en l’homenatge a Pau Casals que va celebrar la UCE, un acte en què es van trobar tots els expresidents de la Generalitat i qui ho era en aquell moment, Pere Aragonès. Però sí que ha estat -que se sàpiga- l’única entre tots dos. Si més no, servirà per intentar redreçar una fractura que ha neguitejat dins i fora de la muntanya.
Una exposició amb segell del PPE
L'exposició a Brussel·les va sorgir a iniciativa de l'eurodiputat del PP Esteban González Pons, que ho va proposar a l'abadia. Malgrat que Montserrat no en va fer al·lusió en les seves comunicacions, el cert és que la mostra es va fer amb el suport explícit del PPE, les sigles del qual apareixen en el cartell de la mostra. Això malgrat el caire institucional de la inauguració, amb presència del president Salvador Illa i d'eurodiputats de diverses formacions, inclosa ERC. González Pons va treure pit de la seva proposta, bandera espanyola inclosa a l'entarimat on va actuar l'Escolania:
La fe, la historia y la cultura cristiana son la esencia que tenemos en común todos los europeos.
— González Pons (@gonzalezpons) September 2, 2025
Hoy queremos religión sin misterio y eso es imposible.
Inaugurada en el Parlamento Europeo la exposición “#Montserrat, una contribución benedictina en la construcción de Europa”.… pic.twitter.com/ljFd8iD9vN
En la seva intervenció en l'acte, Gasch va recordar que Montserrat "ha acompanyat Catalunya i el català des del seu naixement i continuarà fent-ho". I va fer una defensa de la llengua, que "representa una cultura que forma part intrínseca de la UE". Cal recordar que és al PPE -per pressions del PP espanyol- on hi ha hagut més reticències a l'oficialitat del català a Europa. En tot cas, que en un mateix dia l'abat es trobi amb Puigdemont i inauguri una exposició del bracet del PP és un joc d'ambivalències difícil de superar.
L'abat Gasch ha tornat al monestir amb els deures fets. Ha reforçat la projecció de l'abadia al Parlament Europeu (a l'octubre s'inaugurarà una altra exposició en una capital clau: Roma). I torna amb la trobada amb Puigdemont. Segons fonts properes al cenobi, també ho fa amb noves preocupacions. L'estada a Brussel·les li han permès tastar el clima d'enorme preocupació pel moment geopolític, tant pel que fa a la situació prebèl·lica als països fronterers amb Rússia com al temor per la situació econòmica a França. Qui sap si l'abat haurà receptat una lectura atenta de la regla de Sant Benet als líders europeus per sortir de l'entrellat.
