Maniobres de propietaris per negar el lloguer social: de contractar detectius a treballadors socials

Qui no té recursos econòmics, a Catalunya, molt probablement té dret a un lloguer social. Això marca la llei catalana per a les persones que viuen en pisos de grans tenidors. És la manera de no acumular la gent al carrer o en pensions. És a dir, que els grans propietaris han de fer als inquilins una proposta econòmica ajustada a la seva butxaca, perquè s'entén que ja faran el gruix del negoci amb la resta de la seva cartera immobiliària. Ara bé, aquest lloguer assequible no és fàcil d'aconseguir. Primer, pels tràmits que comporta. I, en alguns casos, sobretot per les resistències de la propietat. Segons expliquen diverses fonts Nació, hi ha exemples de propietaris que contracten detectius o treballadors socials que s'encarreguen de revisar al detall les condicions de cada família abans d'oferir una mensualitat a preu baix. I en alguns casos, rebaten la validesa dels informes.

Una d'aquestes realitats la constata la Bertha, veïna d'un edifici del carrer Tapioles, al barri del Poble-sec de Barcelona. Té un informe de vulnerabilitat econòmica certificada pels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona. Viu en un pis amb un contracte de lloguer que no li volen renovar i que va finalitzar al juliol. El bloc on viu és de Second House, un gran propietari. Des del primer moment, es va comunicar als llogaters de la finca que quan se'ls hi acabés el contracte haurien de marxar perquè no els permetrien renovar-hi l'estança. Són quinze pisos, alguns dels quals ja estan buits i d'altres que tenen famílies en plena lluita per quedar-s'hi. Una d'aquestes és la Bertha, que mentre reclama un lloguer social, s'ha trobat tot de missatges preocupants. 

Cobra 1.300 euros netejant habitacions d'un hotel de renom de Barcelona. Paga 700 euros de lloguer pel seu pis actual. "I el menjar? I els subministraments? I el préstec que tinc? Sense fer res, ja se me'n va tot. I els pisos que hi ha al barri ja són tots per 1.200 euros", relata. Tanmateix, amb els comptes sobre la taula i un informe de vulnerabilitat econòmica no en té prou. "Em va venir a parlar una dona que es diu Sandra, de Second House, i quan em va veure pel carrer em va 'mira, tu no ets vulnerable'. Això em va dir, assenyalant-me. Per què no ho soc? Et sembla que no visc prou malament? No sé, sembla que si no vas mal vestida, et diuen que no ets vulnerable", apunta. 
 

Aquell va ser un episodi, però n'hi va haver més, amb diferents formes. Un dia va rebre un escrit que deia textualment que si no abandonava el pis immediatament, a més d'afrontar una demanda judicial per desnonar-la, hi reclamarien una "indemnització per danys i perjudicis". La carta acabava amb un comentari sense cap més afegitó: "Informem que la documentació que ens va remetre el passat 25 de juliol de 2023 no resulta suficient per acreditar que es trobi en situació de vulnerabilitat".

Feien referència al document de vulnerabilitat i exclusió residencial que la Bertha va aportar. I no li indicaven cap tràmit afegit per poder solucionar el cas i fer el lloguer social. Li demanaven que marxés. Mentrestant, la llogatera recorda com, per aconseguir aquells certificats socials, va haver de gastar dies de vacances a la feina diverses vegades, i quan no li ho permetien, fins i tot va haver de un demanar el favor a una familiar perquè la substituís. 

Més enllà de la Bertha, els informes menystinguts

L'empresària que signava el document dirigit a la Bertha és Elena Hernández de Cabanyes, la mateixa representat de Second House que en una reunió que implicava veïns d'un altre edifici de l'empresa, en aquest cas del carrer Cortines, va tornar a atacar els informes de vulnerabilitat, la peça indispensable per aconseguir lloguers socials. "Va ser així. Ens va dir literalment: 'Esclar, aquests informes els donen a qualsevol'. Quan la realitat és la contrària. Moltes vegades ens costa que famílies pobres siguin acreditades com a tal per l'administració", exposa Andreu Sánchez, membre del Sindicat d'Habitatge del Casc Antic. 

Ara els veïns de Tapioles i Cortines s'han unit per intentar pressionar la propietat perquè les famílies que no volen marxar s'hi puguin quedar. Entre els dos edificis almenys hi ha 10 pisos organitzats, expliquen des del Sindicat de Llogateres. Algunes amb lloguer social. D'altres, renovant els actuals arrendaments a preu de mercat. Una de les sorpreses més grans que es van endur, però, va ser quan es van trobar que Second House havia contractat una treballadora social per analitzar els documents dels llogaters que sol·licitaven arrendaments assequibles, tal com marca la llei. De moment, però, la Bertha no té cap oferta de lloguer social, sinó només peticions perquè marxi.

"Ens preocupa especialment que aquesta mena de comportaments no estiguin fent saltar moltes més alarmes a altres llocs", remarca Guillem Jové, del Sindicat de Llogateres. Pel militant pel dret a l'habitatge, hi ha fets que haurien de merèixer la denúncia pública i la resposta de les administracions amb més intensitat. "Reconèixer obertament que no donen valor als certificats de serveis socials" o "fer servir una figura fosca com una treballadora social a dues bandes" són exemples que preocupen el moviment per l'habitatge. "I sobretot, haver triat com a estil de vida i mode de supervivència comprar blocs per buidar-los de veïnes", remata el membre del col·lectiu de defensa dels inquilins. 

Equilibris entre la llei i el benefici econòmic

Des de l'empresa propietària, al seu torn, fan balanços entre les diverses acusacions. En declaracions a aquest diari, fonts de la companyia asseguren que sí que estan disposades a oferir algun lloguer social en base a la llei catalana si les famílies persisteixen i entreguen tota la documentació necessària. De fet, expliquen que la treballadora social es va contractar per facilitar tots aquests tràmits, si bé les famílies llogateres no van percebre cap facilitació.

Ara bé, també es matisa que la funcionària que es va fitxar ja no treballa més amb ells. Igualment, des de Second House mantenen que, abans d'executar desnonaments, obriran un període de negociació amb les famílies que quedin en els habitatges i que tinguin els informes de vulnerabilitat. De moment, fa quatre mesos que la Bertha espera, fora de contracte. Ara un responsable de la companyia assegura que "es valorarà el seu cas". En aquest sentit, esperen que la Generalitat aclareixi també les noves intermediacions derivades de la llei espanyola de l'habitatge per abordar els casos de possibles desnonaments.

El cert és que en almenys un cas ja s'ha arribat a pactes amb els llogaters perquè puguin renovar el contracte. Ha estat després de negociar amb la propietat l'excepcionalitat d'aquest cas, que podia obrir un litigi entre empresa i llogatera per una subrogació polèmica. Ara bé, l'empresa reconeix que estudiarà fins al detall tots els casos perquè les peticions dels veïns van en contra dels seus desitjos econòmics. A més, manté la voluntat de no permetre que els llogaters previs renovin els seus contractes a preu de mercat.

"Tot això fa l'operació immobiliària ruïnosa. Si això ho haguéssim sabut, haguéssim dit: ens sap greu, però no haguéssim comprat. Ara hem d'intentar capejar-ho com puguem", asseveren fonts de la companyia. Igualment, el que rebutgen de totes totes és acceptar la negociació col·lectiva o tenir els sindicats d'habitatge com a intermediaris.

Mentrestant, si bé ja fa temps que es denuncia que hi ha grans tenidors que obvien les demostracions de pobresa dels habitants dels seus pisos i reclamen als jutjats que executin desnonaments, ara això segueix evolucionant. Treballadors socials de l'Ajuntament de Barcelona expliquen a Nació casos diversos del seu dia a dia. En una situació recent, un propietari va arribar a rebatre la documentació que afirmava que una família era vulnerable econòmicament presentant proves que advertien que un dels membres de la unitat familiar havia estat captat treballant. L'amo d'aquell pis havia contractat un detectiu perquè seguís la família i demostrés que no era tan vulnerable com deia.

Ara bé, fonts internes dels serveis socials municipals matisen que hi ha moltes casuístiques possibles i que treballar -com és el cas de la Bertha- no és sinònim de benestar econòmic. També que existeix l'economia submergida, que no té uns ingressos estables o declarats. A més, segons el darrer informe de CCOO sobre el tema, es calcula que més de 350.000 persones es troben en risc de pobresa i exclusió social malgrat tenir feina. "L'habitatge digne no pot dependre de demostrar individualment qui és més vulnerable o fer un concurs de qui és el més desgraciat per demanar caritat", clou Guillem Jové. Mentrestant, als carrers Tapioles i Cortines es manté un pols amb Second House que encara està lluny de resoldre's. I que encara no té cap lloguer social confirmat.