Acostumats a un altre registre cinematogràfic de Rodrigo Sorogoyen, molt més urbà, frenètic i polític, el director madrileny va sacsejar de valent tota la crítica present a l'auditori de l'Hotel Melià en el Festival de Sitges. En una càtedra de cinema de les que es consolidaran amb l'adjectiu d'"obra mestra" sota el braç, As Bestas és una de les millors pel·lícules del 2022.

No li sobren afalacs ni cap mena d'adjectiu que sembli sobredimensionat: les més de dues hores de metratge enganxen i devoren l'espectador com molt pocs films ho aconseguiran aquest any. Una riuada d'emocions inunda la pel·lícula, que aconsegueix, gràcies a un magistral guió d'Isabel Peña i el mateix Sorogoyen, abordar diverses capes i temàtiques intercalades entre si per desembocar en un producte final sensacional.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rPrDLo31cp4[/youtube]
És gratificant veure i notar la cura de la direcció del cineasta a l'hora d'ambientar la Galícia profunda, en un poble d'uns deu habitants, que conviuen en un ecosistema asfixiant. La seva presència a Sitges respon a un terror quotidià, a una situació incòmoda i violenta a la qual s'enfronta un matrimoni francès que intenta tirar endavant un projecte vital al voltant d'un hort ecològic i una vida senzilla.

En una ambientació sublim, As Bestas col·loca l'espectador a la pell d'aquesta parella, interpretada per uns magistrals, immensos, Marina Foïs i Denis Menoche, que pateix el rebuig d'una comunitat consumida per la soledat, la monotonia, la manca de futur. El paradís verd que representa els prats de les muntanyes gallegues es converteix en un malson que els acaba ofegant en una espiral de violència implícita. Menció a part per a Luis Zahera, en el que probablement és el millor paper de la seva carrera. Crida a la nominació i a endur-se tots els premis a què opta. Inclòs el Goya.

Amb una senzillesa aclaparadora, la pel·lícula camina per diversos senders emocionals que convergeixen en moments clau: la resistència d'una família que defensa la seva forma de vida, la contradicció moral d'enfrontar-se als veïns que volen una vida millor costi el que costi, la parsimònia de la Guàrdia Civil, la complicitat d'una comunitat davant d'un delicte flagrant o la indefensió davant de les injustícies que viuen els protagonistes. En tota aquesta amanida emocional sorgeixen els lligams familiars, irregulars, humans, increïblement creïbles de la mà dels intèrprets, del guió i de la direcció de Sorogoyen. As Bestas és una absoluta genialitat que deixa exhaust aquell qui la veu. La cursa emocional, però, val moltíssim la pena.