L'Observatori contra l'LGTBI-fòbia ha registrat 303 incidències per situacions discriminatòries a Catalunya el 2023, un 27,8% més que l'any passat, quan se'n van detectar 237. Així ho confirma el darrer informe sobre l'estat de l'LGTBI-fòbia elaborat per l'Observatori, que indica que, per col·lectius, els homes gais són els que reporten més incidents, 145 del total (63%). Els segueixen les dones trans, amb 39 casos (17%), els homes trans, amb 11 casos (4,8%), les persones no binàries, amb 8 casos (3,5%) i les persones bisexuals (2,2%%). Gairebé la meitat de les incidències es van registrar a l'espai públic (47,8%), seguit de l'espai privat de concurrència pública (26,2%), l'espai virtual (14,3%) i l'espai privat (11,6%)
Una de cada quatre persones que ha patit una incidència són trans i els responsables de l’informe han atribuït en part aquest percentatge a la polarització del debat arran de la llei trans, aprovada l’any passat. “Es van dir i es diuen barbaritats, insults, odi, sobretot contra les dones trans. Ha tingut un impacte fort en l’informe”, ha afirmat el president de l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia, Eugeni Rodríguez, en la presentació del document. Rodríguez també ha advertit de l'auge de l'extrema dreta en els darrers temps i ha alertat que vol "enderrocar" la "casa dels drets de les persones LGTBI", que, ha recordat, ha costat "suor i llàgrimes" construir en les últimes dècades. “Us ho diu una persona que porta 40 anys . No és fàcil arribar fins aquí”, ha expressat.
L'informe presentat aquest dijous per l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia també recull dades sobre el tipus d'agressió o discriminació. Segons les dades, el 2023 el 25,5% van ser agressions verbals (77 casos). Això inclou insults, comentaris despectius i altres formes de violència verbal dirigides a persones LGTBI+.
En segon lloc, el 24,8% de les incidències registrades estan vinculades a l'indicador d'odi i exaltació (75 casos). Es tracta de discriminacions que impliquen manifestacions públiques o privades de sentiment d'odi cap al col·lectiu LGTBI+, sovint amb la intenció de promoure la discriminació i l'hostilitat.
Les agressions físiques van representar un 23,5% del total d'incidències, amb 71 casos, 12 més que el 2022. Es tracta d'una quarta part de tots els incidents registrats i es refereixen a fets de violència física directa per motius d'orientació sexual, d'identitat o d'expressió de gènere. El 2022 les agressions físiques van suposar el tipus de discriminació més registrat, amb 59 casos (24,9%).
Amb percentatges més inferiors, el 9,93% de les incidències registrades van ser per tracte inadequat, que reflecteix situacions en què les persones LGTBI+ reben un tracte inadequat o discriminatori en llocs com ara serveis públics, empreses o institucions. L'assetjament representa el 7,3% dels casos (22), indicant situacions de persecució persistent envers persones LGTBI+, que pot ser verbal, físic o digital. Finalment, sota del llindar del 5% hi ha incidències relacionades amb amenaces a la integritat física i moral de les persones afectades (5%) i negar el dret d'admissió a un espai o servei (4%).
Perfil dels denunciants i distribució territorial
D'altra banda, l'informe presentat aquest dijous per l'Observatori apunta que la mitjana d'edat de les persones que van registrar una incidència LGTBI-fòbica és de 35,7 anys. La franja d'edat que va comunicar més incidents a l'entitat és la que va dels 26 als 35 anys (37,2%), amb un total de 61 casos. Els segueix la franja d'edat que va dels 36 als 45 anys, amb un 20,1% dels casos. La franja d'edat d'entre 46 i 60 anys van registrar el 19,5% de les incidències, la que va dels 18 als 25 anys el 16,5% -gairebé deu punts percentuals menys que el 2022-. Les persones menors de 18 anys van comunicar el 5,5% de les incidències i les de més de 60 anys l'1,2%.
Pel que fa a l'àmbit territorial, la majoria d'incidències es van produir a Barcelona, amb 236 casos (70,5%). La resta es van distribuir entre Tarragona (23,6%), Lleida (3,9%) i Girona (2%). Un dels objectius de l’Observatori és arribar de forma eficaç a tot el territori, i per això estan preparant un projecte, que explicaran més endavant, per tenir “antenes” arreu. Els mesos amb més incidències registrades van ser el juny, el febrer i el juliol, en aquest ordre.
Així mateix, l'anàlisi de la distribució d'incidències per mitjà de discriminació a Catalunya l'any 2023 revela que la gran majoria de les incidències d'LGTBI-fòbia es van produir de manera presencial, amb un 80,4% (242 casos). Percentatge que, segons l'Observatori, indica que la discriminació i les agressions físiques o verbals en espais públics o privats són encara molt prevalents.
El 13,9% (42 casos) de les incidències es van produir de manera no presencial, incloent-hi actes de discriminació a través de mitjans digitals com les xarxes socials, correus electrònics o altres plataformes en línia. Un fet que, per a l'Observatori, "subratlla la importància d'abordar l'LGTBI-fòbia en l'entorn digital, un espai on l'anonimat pot facilitar les actituds discriminatòries". Les incidències per suport físic (cartells, díptics) van representar el 4,6%.
Al carrer i a l'oci nocturn, on més discriminacions es cometen
Per àmbit, les dades apunten que la majoria d'incidències (24,7%) es van produir a la via pública, seguit de l'espai d'oci nocturn (16,3%), el transport públic (7,7%), internet i xarxes socials (7,3%), l'àmbit laboral (6,3%) i educatiu (6,3%), i l'institucional (5%). També es van registrar incidències en altres àmbits com el de la salut, els mitjans de comunicació, l'àmbit cultural i esportiu o en establiments comercials.
Davant d’aquestes dades, el director tècnic de l'informe, Cristian Carrer, ha advertit que l'LGTBI-fòbia troba “les escletxes per on pot fer mal” i ha afegit que fer polítiques en els contexts en què es produeixen les discriminacions permet detectar-les, ja que s’està produint en l’oci nocturn. En aquest sentit, Aida C. Rodríguez, del Síndic de Greuges i que ha clausurat la presentació com a convidada, ha recalcat que cal "més discurs" i "més ulls" per "detectar" les discriminacions, "intervenir" i "transformar" i ha deixat clar: “Una persona LGTBI pateix discriminacions. Això passa avui i aquí, a Catalunya, no cal anar gaire més lluny".
Carrer també ha parlat de la reparació de la dignitat de les persones que han patit discriminacions. Si bé com a entitat animen a denunciar ja sigui per la via penal o l’administrativa, entenen la frustració que pot generar un procés com aquest, sobretot perquè es pot allargar molt en el temps, i per això intenten oferir un ventall “el més coral possible” de recursos, com atenció psicosocial o comunicats públics, perquè les persones puguin veure reparada la dignitat.