En coincidència amb la celebració, aquest dimecres, del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, l'Ajuntament de Barcelona ha preparat un nou paquet de mesures per fer front a aquesta qüestió, amb la intenció de presentar al ple de divendres vinent una proposta per incrementar en més d'un milió d'euros la dotació econòmica destinada als serveis e detecció i atenció de les víctimes d'aquest tipus de violència.

En aquest sentit, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recordat que el cas de les violències masclistes configuren "una violència estructural sense precedents", assenyalant que la part més crua són "els assassinats de dones pel simple fet de ser dones". Ara bé, malgrat que el 2014 nou dones van morir a Barcelona víctimes d'aquesta violència i cinc més en el que portem del 2015, Colau ha volgut insistir també en les moltes cares d'aquesta problemàtica, com la "feminització de la pobresa" i la "invisibilitat" d'altres comportaments, en referència a situacions com la mutilació genital, l'assetjament sexual i els casaments forçats.

"Una política prioritària"

Per tot plegat, l'alcaldessa considera que la lluita contra la violència masclista "és una política prioritària", i per això ha defensat la necessitat de proclamar Barcelona com a "ciutat que rebutja les violències masclistes". De fet, ja es pot veure als carrers de la ciutat una campanya publicitària en aquest sentit.

El pla presentat per l'ajuntament preveu tres àmbits d'actuació, tal i com ha detallat la regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez. El primer d'ells és la creació d'un nou sistema de recollida de dades, per tenir una imatge clara de la situació, en especial d'aspectes "invisibilitzats com la mutilació genital, l'explotació sexual i els matrimonis forçats". Amb aquestes dades es podran dur a terme els objectius del segon àmbit, el reforç i millora dels sistemes d'atenció i recuperació de les víctimes, un dels punts clau de tot el procés, ja que actualment el sistema "està col·lapsat" a causa d'un "increment exponencial del nombre d'atencions". 


Aquest augment de la demanda d'atenció, que Pérez no ha volgut vincular a un eventual augment de la violència, es visible en situacions com l'acolliment d'urgència i de llarga estada tant per a dones com per a infants i adolescents. "No fem relació directa entre l'augment de l'atenció i l'augment de les denúncies, però sí que podem comptar quantes dones i fills precisen d'aquests serveis per avaluar si l'atenció és suficient, i avaluem que no és suficient", apunta Pérez, indicant que una de les primeres mesures serà l'augment de les places d'acollida d'urgència, que passaran de 27 a 28, i les places de llarga durada, que augmentaran de 80 a 86. "La seva ocupació -ha indicat Pérez- és fluctuant", fins al punt que en alguna ocasió ha calgut recórrer a hotels per cobrir la demanda.

Finalment, el tercer àmbit d'actuació pivotarà sobre les estratègies de prevenció, entre les quals s'inclouen mesures com ara abordar la violència masclista entre el jovent a les xarxes socials i via telèfon mòbil -una proposta de la CUP que BComú ha acceptat-; la personació de l'Ajuntament en els procediments penals per violència domèstica; i l'èmfasi de l'educació a les escoles, també en l'etapa de 0 a 3 anys.