Eufòria extrema a la planta baixa del centre comercial de les Arenes de la plaça Espanya de Barcelona després que l’administració de Loteries i Apostes de l’Estat número 336 hagi venut la grossa de Nadal. Tot i que han venut dos dècims del 88008 -a Badalona se n'han repartit dues sèries (vuit milions d'euros) i una més a Sant Vicenç dels Horts i Tortosa (amb quatre milions)-, la intersecció del passadís del Metro i Ferrocarrils amb els comerços ho ha celebrat amb tots els honors i desenes de curiosos han quedat plens de cava i confeti mentre les televisions treien els colzes per aconseguir lloc a la primera fila.
El cap del local, el Víctor, ha lluït orgullós el cartell i l’estatueta que el reconeix com el gran guanyador de la jornada, acompanyat de tota la família. I és que l’alegria és triple, ja que també ha repartit quatre dels cinquens premis, el 01568, el 45353, el 57421 i el 01568. Per això, tot i que s'han obert moltes ampolles de cava, la sensació és que hagués calgut un celler sencer per expressar tota l'alegria.
Els mitjans desplaçats han pogut gaudir de diverses repeticions de la clàssica escenificació de la victòria en el sorteig de la Loteria. Ampolles amunt i molt confeti. Ja hi haurà temps per fer rentadores i escombrar-ho tot plegat. Avui només hi ha espai per a la celebració, i pel màrqueting.
Cava i confeti a Las Arenas de Barcelona després de repartir la grossa de Nadal
— NacióDigital (@naciodigital) December 22, 2023
Informa @MarcOrtsChttps://t.co/iDo7G4BXqWpic.twitter.com/bKv6wFwDXL
“Es nota, se sent, la gent està present”, clamen. També hi ha la variant de “la sort està present”. Saben que copsaran les obertures dels telenotícies i les portades del dia. És el seu moment. Mentrestant, el venedor de la cabina del’ONCE del costat s’ho mira de reüll amb esportivitat. “A veure si em cau alguna cosa a mi també, que s’ho han endut tot”, diu.
Fa vuit anys que el Víctor que es va posar al capdavant de l’administració, aleshores en tenia 22 i somiava en donar la grossa. Avui, ja amb 30, ho ha aconseguit. Amb el primer cinquè, tota la família ha vingut corrents des de Palau-Solità i Plegamans per celebrar-ho amb ell, però no s’imaginaven que acabarien vivint tot junts l’arribada del primer premi, tant de sobre com de finestreta. “Encara no sabem com ho celebrarem, ho estem assimilant”, explica un germà.