Cada grup d'amics i cada família té un o dos impuntuals. Sempre assenyalats, ha arribat un punt en què ja no se'ls recrimina que arribin tard. Sense la perspectiva de poder canviar aquesta circumstància, el seu entorn s'ha acabat acostumant a citar-los 15 minuts abans i acceptar que, tot i això, de vegades els hagin d'esperar cinc minuts més. Ara bé, potser cal aprendre alguna cosa d'ells, ja que la ciència diu que viuran més anys que els puntuals.
Un estudi l'Escola de Medicina de Harvard ha arribat a la conclusió que les persones que arriben tard tenen un índex més elevat d'optimisme i alegria, dues característiques que contribueixen a millorar la qualitat de vida i, en conseqüència, a augmentar les probabilitats de viure més temps. També tendeixen a patir menys estrès, que és un factor de risc per al desenvolupament de malalties neurològiques com l'Alzheimer.
Amb tot, sembla que si es vol assolir una longevitat envejable, cal fer esperar a la gent que ens envolta. D'altra banda, alguns estudis similars relacionen la impuntualitat amb la personalitat de cadascú. Per exemple, les persones que tenen una personalitat creativa, són menys puntuals que les més racionals, segons una anàlisi de la revista Southern Living. Així, canviar aquesta característica seria una empresa d'una gran dificultat.