L’Audiència de Barcelona ha condemnat finalment aquest dilluns un home a cinc anys de presó per agredir sexualment un altre en una sala de la discoteca Arena de Barcelona el gener del 2020. El tribunal considera demostrat que l’acusat va penetrar analment sense preservatiu un altre client sense el seu consentiment en l’anomenada cambra fosca, però, tot i que les acusacions demanaven deu anys de presó, un magistrat ha presentat un vot particular per demanar-ne l’absolució. Amb tot, el tribunal l'ha declarat culpable d'un delicte de violació i li ha imposat també cinc anys més de llibertat vigilada, així com la prohibició d’acostar-se o comunicar-se amb la víctima durant 12 anys, a més de 15.000 euros d’indemnització a la víctima pels danys morals i les seqüeles.

Amb tot, dos dels tres magistrats donen per provat que, entre les 4:30 hores i les 5:00 hores del 26 de gener del 2020, l'acusat i la víctima es van trobar en la cambra fosca d’una coneguda discoteca del carrer Balmes de Barcelona. No es coneixien, però l’acusat va explicar durant el judici que el denunciant el va començar a tocar i ell es va deixar. Van intimar, parlar, acariciar-se i es van fer petons. En un moment determinat el denunciant li va practicar sexe oral i després l’acusat va penetrar analment el denunciant, es van tornar a petonejar de cara i li va fer una segona penetració amb ejaculació final.

L’Audiència diu que quan l’acusat li va proposar mantenir relacions anals, el denunciant s’hi va oposar perquè cap dels dos duia preservatius. Així i tot, “malgrat la negativa expressa” del denunciant, que li va dir que “no volia” fins a tres cops, l’acusat va intentar abaixar-li els pantalons en diverses ocasions i el va intentar girar de cara a la paret. El denunciant intentava girar-se i es tapava l’anus amb la mà per evitar la penetració, demostrant així que no volia aquella pràctica, diu la sentència. Això no obstant, l’acusat va vèncer la resistència física, el va girar i finalment el va penetrar i va ejacular al seu interior en poc temps. Finalment, va empènyer la víctima i va sortir de la sala.

La sentència també estableix que el denunciant pateix un trastorn per estrès posttraumàtic amb una ansietat important i, després de requerir tractament de psicòlegs i psiquiatres, encara té símptomes com baixa autoestima, pors, malsons recurrents amb episodis de violència armada contra ell i la seva família, conductes evitatives, sentiments de culpabilitat, bloqueig emocional i problemes sexuals.

Al seu torn, preguntat per si la víctima es va resistir o va queixar-se perquè la penetració era sense preservatiu, l’acusat ha dit que no i que un cop van acabar el denunciant no es va queixar, van sortir junts de la cambra fosca i van intercanviar els telèfons mòbils. L’acusat ha explicat que la cambra fosca té poca visibilitat i hi ha música, però un crit hauria estat audible per altres persones que practicaven sexe alhora i ben a prop, o pels cambrers i vigilants de la discoteca, que passaven sovint per la cambra.

Finalment, l’amic que acompanyava la víctima va explicar que tots dos havien anat alguns cops a altres cambres fosques, però el denunciant li va assegurar que mai hi havia mantingut relacions sexuals en el seu interior. Per això, el va sorprendre que mantingués contacte sexual amb l’acusat i encara més que es deixés penetrar analment. Tanmateix, amb cert sentiment de culpa, va assegurar que no va saber veure que la penetració no era consentida i que no va voler intervenir-hi.

En acabar la penetració, tal com va relatar, la víctima va sortir ràpidament de la cambra fosca i ell el va seguir. Ja a fora, li va dir: “Jo no volia, se m’ha escorregut dins!”. Estava nerviós i molt alterat, va dir, va voler anar al lavabo i recollir la jaqueta i marxar. Al guarda-roba van trobar-se l’acusat, que va parlar uns moments amb la víctima. Després l’amic i la víctima van marxar de la discoteca. El testimoni va preguntar al denunciant si volia que l’acompanyés a l’hospital o a la policia, però la víctima va voler anar a casa.