07
de febrer
de
2018, 17:32
Actualitzat:
08
de febrer,
7:29h
Com es pot salvaguardar la privacitat sense convertir el món en un erm en què els subjectes siguin, sense excepció, anònims? La retòrica i la literatura prometen una “aldea global”, no una “ciutat global”. Per tant, cal pensar que, sense caure en abusos o atropellaments, hi ha circumstàncies en què, als seus residents, els agrada ser identificats. La veritable intimitat, la qual es basa en el respecte pels altres i no en la mera absència d'informació, depèn del bon judici, com recorda l'investigador italià Alessandro Acquisti, tota una autoritat en aquest camp.
Mentiders i impostors
Proliferen els comptes i els perfils els titulars dels quals no es miren als ulls perquè són robots. Comparteixen notícies, s’uneixen fugaçment en campanyes solidàries i, a continuació, s’expliquen acudits. En temps de postveritats i fake news que confonen la ciutadania, la mentida, l'engany i la impostura també es projecten a les nostres pàgines de Facebook i als xats entre suposats amics.
Quan es funciona d'aquesta manera, gairebé no hi ha incentius per sincerar-se i ser honest. No obstant això, fins i tot en clau econòmica, està comprovat que els mercats anònims no són òptims, segons han subratllat en els seus articles els professors Wojtek Przepiorka, Andreas Diekmann, Ben Jann i Stefan Wehrli, procedents d'universitats tan prestigioses com les d'Oxford (Gran Bretanya), Zuric o Berna (ambdues a Suïssa).
La normalitat clandestina
Perquè una societat sigui sana en el seu conjunt, els seus membres han de donar-se a conèixer, sense màscares. És igualment imprescindible que puguin conservar una esfera privada que resulti inexpugnable per a delinqüents, usurpadors i xafarders. Lorrie Faith Cranor, directora d'un laboratori centrat en aquesta disciplina a la universitat nord-americana de Carnegie Mellon, destaca que aquest és un exercici difícil que preocupa un elevat percentatge de navegants i ocupa sectors sencers com la seguretat informàtica o la ciberètica.
En temps de postveritats i fake news la mentida, l'engany i la impostura també es projecten entre suposats amicsQualsevol hauria de tenir la possibilitat de recollir-se sense necessitat de refugiar-se en secret, sigui on sigui: en el pla offline, en la dimensió en línia o en l'entorn mixt que es configura al nostre voltant. El normal no es pot veure com una cosa clandestina. Hem de capacitar-nos per moure'ns amb les màximes garanties per una geografia virtual que mai podrem explorar completament perquè ja no deixarà d'expandir-se. Així, podrem mantenir una resistència constant, simultàniament sòlida i assenyada. Altrament, haurem d'arribar a l'extrem de reconquerir una parcel·la que només ens pertany a cadascun de nosaltres.
La veritable intimitat depèn del bon judiciEl navegant mitjà, especialment si és jove, regala infinitat de dades en les seves xarxes: Facebook, Instagram, Twitter, Youtube, Snapchat, etc. A més, s'expressa sense pudor en aplicacions de missatgeria instantània com Whatsapp o Telegram. En aquest context, milions d'usuaris viuen amb la il·lusió que han entaulat una relació de confiança amb altres internautes amb els quals mai coincidiran físicament.
Mentiders i impostors
Proliferen els comptes i els perfils els titulars dels quals no es miren als ulls perquè són robots. Comparteixen notícies, s’uneixen fugaçment en campanyes solidàries i, a continuació, s’expliquen acudits. En temps de postveritats i fake news que confonen la ciutadania, la mentida, l'engany i la impostura també es projecten a les nostres pàgines de Facebook i als xats entre suposats amics.
Quan es funciona d'aquesta manera, gairebé no hi ha incentius per sincerar-se i ser honest. No obstant això, fins i tot en clau econòmica, està comprovat que els mercats anònims no són òptims, segons han subratllat en els seus articles els professors Wojtek Przepiorka, Andreas Diekmann, Ben Jann i Stefan Wehrli, procedents d'universitats tan prestigioses com les d'Oxford (Gran Bretanya), Zuric o Berna (ambdues a Suïssa).
La normalitat clandestina
Perquè una societat sigui sana en el seu conjunt, els seus membres han de donar-se a conèixer, sense màscares. És igualment imprescindible que puguin conservar una esfera privada que resulti inexpugnable per a delinqüents, usurpadors i xafarders. Lorrie Faith Cranor, directora d'un laboratori centrat en aquesta disciplina a la universitat nord-americana de Carnegie Mellon, destaca que aquest és un exercici difícil que preocupa un elevat percentatge de navegants i ocupa sectors sencers com la seguretat informàtica o la ciberètica.
En temps de postveritats i fake news la mentida, l'engany i la impostura també es projecten entre suposats amicsQualsevol hauria de tenir la possibilitat de recollir-se sense necessitat de refugiar-se en secret, sigui on sigui: en el pla offline, en la dimensió en línia o en l'entorn mixt que es configura al nostre voltant. El normal no es pot veure com una cosa clandestina. Hem de capacitar-nos per moure'ns amb les màximes garanties per una geografia virtual que mai podrem explorar completament perquè ja no deixarà d'expandir-se. Així, podrem mantenir una resistència constant, simultàniament sòlida i assenyada. Altrament, haurem d'arribar a l'extrem de reconquerir una parcel·la que només ens pertany a cadascun de nosaltres.