​Contra els mercats anònims

Proliferen els comptes i els perfils de xarxes socials els titulars dels quals no es miren mai als ulls perquè són robots

Instagram és la xarxa més popular entre els joves
Instagram és la xarxa més popular entre els joves | Adrià Costa
07 de febrer de 2018, 17:32
Actualitzat: 08 de febrer, 7:29h
Com es pot salvaguardar la privacitat sense convertir el món en un erm en què els subjectes siguin, sense excepció, anònims? La retòrica i la literatura prometen una “aldea global”, no una “ciutat global”. Per tant, cal pensar que, sense caure en abusos o atropellaments, hi ha circumstàncies en què, als seus residents, els agrada ser identificats. La veritable intimitat, la qual es basa en el respecte pels altres i no en la mera absència d'informació, depèn del bon judici, com recorda l'investigador italià Alessandro Acquisti, tota una autoritat en aquest camp.
 
La veritable intimitat depèn del bon judici
El navegant mitjà, especialment si és jove, regala infinitat de dades en les seves xarxes: Facebook, Instagram, Twitter, Youtube, Snapchat, etc. A més, s'expressa sense pudor en aplicacions de missatgeria instantània com Whatsapp o Telegram. En aquest context, milions d'usuaris viuen amb la il·lusió que han entaulat una relació de confiança amb altres internautes amb els quals mai coincidiran físicament.
 
Mentiders i impostors
 

Proliferen els comptes i els perfils els titulars dels quals no es miren als ulls perquè són robots. Comparteixen notícies, s’uneixen fugaçment en campanyes solidàries i, a continuació, s’expliquen acudits. En temps de postveritats i fake news que confonen la ciutadania, la mentida, l'engany i la impostura també es projecten a les nostres pàgines de Facebook i als xats entre suposats amics.
 
Quan es funciona d'aquesta manera, gairebé no hi ha incentius per sincerar-se i ser honest. No obstant això, fins i tot en clau econòmica, està comprovat que els mercats anònims no són òptims, segons han subratllat en els seus articles els professors Wojtek Przepiorka, Andreas Diekmann, Ben Jann i Stefan Wehrli, procedents d'universitats tan prestigioses com les d'Oxford (Gran Bretanya), Zuric o Berna (ambdues a Suïssa).
 
La normalitat clandestina
 
Perquè una societat sigui sana en el seu conjunt, els seus membres han de donar-se a conèixer, sense màscares. És igualment imprescindible que puguin conservar una esfera privada que resulti inexpugnable per a delinqüents, usurpadors i xafarders. Lorrie Faith Cranor, directora d'un laboratori centrat en aquesta disciplina a la universitat nord-americana de Carnegie Mellon, destaca que aquest és un exercici difícil que preocupa un elevat percentatge de navegants i ocupa sectors sencers com la seguretat informàtica o la ciberètica.
 
En temps de postveritats i fake news la mentida, l'engany i la impostura també es projecten entre suposats amicsQualsevol hauria de tenir la possibilitat de recollir-se sense necessitat de refugiar-se en secret, sigui on sigui: en el pla offline, en la dimensió en línia o en l'entorn mixt que es configura al nostre voltant. El normal no es pot veure com una cosa clandestina. Hem de capacitar-nos per moure'ns amb les màximes garanties per una geografia virtual que mai podrem explorar completament perquè ja no deixarà d'expandir-se. Així, podrem mantenir una resistència constant, simultàniament sòlida i assenyada. Altrament, haurem d'arribar a l'extrem de reconquerir una parcel·la que només ens pertany a cadascun de nosaltres.
Arxivat a