04
de juny
de
2017, 17:34
Actualitzat:
05
de juny,
12:38h
L'Administració Trump avança -quatre mesos i mig- entre batzegades i greus tensions internes, i encerclada per la investigació oberta al Congrés sobre els suposats vincles de la campanya republicana i el govern rus. La imprevisibilitat de la Casa Blanca afegeix al panorama un component de caos a l'agressivitat que desplega en tots els àmbits el president dels Estats Units.
Les amenaces que representa l'Administració Trump s'entreveuen en nombrosos àmbits, tant en el front intern com l'internacional. Assistim a un veritable pols global, tant en política interna dels Estats Units com en l'escaquer mundial. Aquests són els perills reals en cas que Donald Trump se sortís amb la seva i fos capaç d'executar la seva agenda.
1. Un perill per al medi ambient
La decisió de sortir de l'Acord de París contra el canvi climàtic ha estat fins ara la mostra més abrupta de la ruptura dels EUA amb la resta de la comunitat internacional. És el triomf de l'aïllacionisme, un corrent sempre present en la política nord-americana però que mai com ara s'havia fet amb l'hegemonia.
La reacció de la comunitat internacional ha estat immediata. El rebuig a la decisió de la Casa Blanca ha estat planetari. Però està per veure l'abast real de la mesura. L'acord estableix que un país signant no pot sortir-ne fins tres anys després de l'entrada en vigor, que es va produir el 4 de novembre del 2016, el que vol dir a la tardor del 2019, i encara ha de passar un any més per fer efectiva la sortida. Just quan -novembre del 2020- tindran lloc les properes eleccions presidencials als EUA.
2. Més tensió amb Europa
Des de l'inici del seu mandat, Trump ha mostrat menyspreu per la Unió Europea. La sortida anunciada de l'Acord de París és un senyal més d'això, però la distància entre Washington i Europa s'ha plasmat en molts altres aspectes: la simpatia del líder nord-americà pels populismes de dreta, la satisfacció pel Brexit i les crítiques a Alemanya. És un fet nou en les relacions internacionals sorgides de la postguerra i un dels temes que pot generar més transformacions en l'alta diplomàcia. No havia succeït mai que dirigents europeus, com Angela Merkel, explicitessin el mal estat de les relacions intercontinentals.
3. Milions de nord-americans sense cobertura sanitària
En política interna, on s'ha notat més la regressió de la nova administració ha estat en política sanitària. Donald Trump, després d'una primera ensopegada al Congrés, va aconseguir que la Cambra de representants votés una nova llei de salut per substituir l'Obamacare, la principal conquesta social de Barack Obama. La batalla continuarà al Senat i no serà fàcil. Però segons l'Oficina de Pressupostos del Congrés, si Trump se surt amb la seva, uns 23 milions de nord-americans podrien perdre la seva cobertura. En això, però, Trump no està sol. Té al seu costat el nucli dur del Partit Republicà.
4. Pèrdua de drets en immigració
El component racista de Trump és ben evident. El seu discurs de l'American first combina arguments de seguretat nacional i de xenofòbia per intentar tancar les fronteres a immigrants de països musulmans, un fet que infringeix la Constitució que ha jurat defensar. Per això els seus decrets per impedir l'entrada al país de persones procedents d'aquells països han estat aturats i deixats sense efecte, de moment, per diverses sentències judicials.
5. Un Tribunal Suprem en mans reaccionàries
És un dels objectius estratègics de Trump i de l'ala dura del republicans: que el Tribunal Suprem quedi en mans dels sectors judicials reaccionaris. Designar jutges per aquest organisme de nou magistrats és una de les principals atribucions d'un president, que ha de ser ratificada pel Senat. Les sentències del Suprem són fonamentals en terrenys com els drets civils i les llibertats. En aquests moments, el tribunal té quatre magistrats conservadors, quatre liberals i un moderat. Trump ja ha aconseguit nomenar un jutge, el molt conservador Neil Gorsuch.
6. El mur de Mèxic
"Construirem el mur i el pagarà Mèxic". Va ser una de les frases de la campanya nord-americana. Trump no s'ha desdit de la intenció d'aixecar el mur per reforçar la seguretat a la frontera. Però el govern de Peña Nieto ja ha deixat clar que no pensa pagar la construcció. Trump no ha pogut convèncer tampoc el Congrés perquè destinés un capítol dels pressupostos federals a aquesta obra (20.000 milions de dòlars). A Mèxic hi ha temor.
Les relacions amb el veí del nord no són cap broma. El 80% de les exportacions
mexicanes van als EUA i el veí del sud te les de perdre en cas de guerra comercial. Trump ha passat de dir que denunciaria el NAFTA, l'acord comercial amb Mèxic i el Canadà, a dir que vol renegociar-lo. Però els mexicans també poden crear problemes al nord. Mèxic és el lloc de pas de l'emigració centreamericana cap als EUA i un mur pot ser molt ineficaç en cas d'una crisi oberta entre tots dos països.
7. La influència de l'extrema dreta
Més que una amenaça, la influència de l'extrema dreta a la Casa Blanca ja és una realitat. Des de l'inici de la campanya presidencial, Trump ha estat envoltat de persones vinculades a l'anomenada Alt Right, moviment ultra de posicions aïllacionistes. Steve Bannon, assessor estratègic del president, és el cap d'aquest sector. Ell ha estat un dels inspiradors de la sortida dels EUA de l'Acord de París. El que no està clar és fins on arribarà el seu poder. Trump el va voler posar al Consell de Seguretat Nacional i va haver d'apartar-lo per pressions dels més moderats. Continua el pols entre faccions.
8. Cap a un xoc amb l'Iran
Contradicció rere contradicció, mentre ha intentat prohibir l'entrada d'iraquians i sirians als EUA, en la seva visita a l'Aràbia Saudita -niu del fonamentalisme sunnita- ha signat contractes milionaris de venda d'armes. Van ser persones d'origen saudita i egipci els causants de l'atac de l'11-S, però Trump només ha mostrat preocupació per l'Iran, gran enemic d'Estat Islàmic a la regió. La postura crítica de la Casa Blanca envers la'cord nuclear amb Teheran és un altre perill que podria culminar en una crisi molt greu amb els iranians. La reelecció del moderat Rohaní com a president ha impedit de moment, una escalada de la tensió amb els EUA.
9. Un conflicte a la península de Corea
Trump i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, semblen haver entrat en una cursa entre bocamolls. La tensió a la península de Corea ha pujat des de la presa de possessió del magnat. A cada declaració impetuosa de Trump, el règim coreà respon amb una nova prova militar i declaracions encara més provocatives des de Pjongyang. El maig passat, el president nord-americà no descartava una guerra, mentre que el règim de Kim anunciava el llançament d'un nou míssil balístic a la mar del Japó, el novè assaig des del gener. Però tampoc la correlació de forces a la zona ajuda a la petulància trumpiana. Les recents eleccions a Corea del Sud, democràcia aliada a Washington, amb la victòria del liberal Moon Jae-in, partidari d'una política de negociació amb els nord-coreans, treu arguments al bel·licisme de Trump.
10. La tèrbola connexió amb Rússia
S'ha convertit en el principal maldecap de Trump. Segurament és l'única cosa que li treu el son. La pressió ha forçat l'Administració a acceptar que el departament de Justícia designés Robert Mueller, excap de l'FBI, un professional per damunt de tota sospita, com a investigador de les suposades connexions entre Trump i el Kremlin. En l'ambient planeja la sospita d'un Trump en mans de Rússia, cosa que seria l'única explicació lògica d'algunes actituds del mandatari, com la seva agressivitat amb la UE i l'OTAN, o el fet de compartir informació confidencial amb Moscou, així com la crítica als propis serveis d'intel·ligència nord-americans. El cessament del director de l'FBI no e spot desvincular de la connexió russa. L'existència d'una aliança secreta amb Putin seria una amenaça en tota regla a la UE.
Les amenaces que representa l'Administració Trump s'entreveuen en nombrosos àmbits, tant en el front intern com l'internacional. Assistim a un veritable pols global, tant en política interna dels Estats Units com en l'escaquer mundial. Aquests són els perills reals en cas que Donald Trump se sortís amb la seva i fos capaç d'executar la seva agenda.
1. Un perill per al medi ambient
La decisió de sortir de l'Acord de París contra el canvi climàtic ha estat fins ara la mostra més abrupta de la ruptura dels EUA amb la resta de la comunitat internacional. És el triomf de l'aïllacionisme, un corrent sempre present en la política nord-americana però que mai com ara s'havia fet amb l'hegemonia.
La reacció de la comunitat internacional ha estat immediata. El rebuig a la decisió de la Casa Blanca ha estat planetari. Però està per veure l'abast real de la mesura. L'acord estableix que un país signant no pot sortir-ne fins tres anys després de l'entrada en vigor, que es va produir el 4 de novembre del 2016, el que vol dir a la tardor del 2019, i encara ha de passar un any més per fer efectiva la sortida. Just quan -novembre del 2020- tindran lloc les properes eleccions presidencials als EUA.
2. Més tensió amb Europa
Des de l'inici del seu mandat, Trump ha mostrat menyspreu per la Unió Europea. La sortida anunciada de l'Acord de París és un senyal més d'això, però la distància entre Washington i Europa s'ha plasmat en molts altres aspectes: la simpatia del líder nord-americà pels populismes de dreta, la satisfacció pel Brexit i les crítiques a Alemanya. És un fet nou en les relacions internacionals sorgides de la postguerra i un dels temes que pot generar més transformacions en l'alta diplomàcia. No havia succeït mai que dirigents europeus, com Angela Merkel, explicitessin el mal estat de les relacions intercontinentals.
3. Milions de nord-americans sense cobertura sanitària
En política interna, on s'ha notat més la regressió de la nova administració ha estat en política sanitària. Donald Trump, després d'una primera ensopegada al Congrés, va aconseguir que la Cambra de representants votés una nova llei de salut per substituir l'Obamacare, la principal conquesta social de Barack Obama. La batalla continuarà al Senat i no serà fàcil. Però segons l'Oficina de Pressupostos del Congrés, si Trump se surt amb la seva, uns 23 milions de nord-americans podrien perdre la seva cobertura. En això, però, Trump no està sol. Té al seu costat el nucli dur del Partit Republicà.
4. Pèrdua de drets en immigració
El component racista de Trump és ben evident. El seu discurs de l'American first combina arguments de seguretat nacional i de xenofòbia per intentar tancar les fronteres a immigrants de països musulmans, un fet que infringeix la Constitució que ha jurat defensar. Per això els seus decrets per impedir l'entrada al país de persones procedents d'aquells països han estat aturats i deixats sense efecte, de moment, per diverses sentències judicials.
5. Un Tribunal Suprem en mans reaccionàries
És un dels objectius estratègics de Trump i de l'ala dura del republicans: que el Tribunal Suprem quedi en mans dels sectors judicials reaccionaris. Designar jutges per aquest organisme de nou magistrats és una de les principals atribucions d'un president, que ha de ser ratificada pel Senat. Les sentències del Suprem són fonamentals en terrenys com els drets civils i les llibertats. En aquests moments, el tribunal té quatre magistrats conservadors, quatre liberals i un moderat. Trump ja ha aconseguit nomenar un jutge, el molt conservador Neil Gorsuch.
6. El mur de Mèxic
"Construirem el mur i el pagarà Mèxic". Va ser una de les frases de la campanya nord-americana. Trump no s'ha desdit de la intenció d'aixecar el mur per reforçar la seguretat a la frontera. Però el govern de Peña Nieto ja ha deixat clar que no pensa pagar la construcció. Trump no ha pogut convèncer tampoc el Congrés perquè destinés un capítol dels pressupostos federals a aquesta obra (20.000 milions de dòlars). A Mèxic hi ha temor.
Les relacions amb el veí del nord no són cap broma. El 80% de les exportacions
mexicanes van als EUA i el veí del sud te les de perdre en cas de guerra comercial. Trump ha passat de dir que denunciaria el NAFTA, l'acord comercial amb Mèxic i el Canadà, a dir que vol renegociar-lo. Però els mexicans també poden crear problemes al nord. Mèxic és el lloc de pas de l'emigració centreamericana cap als EUA i un mur pot ser molt ineficaç en cas d'una crisi oberta entre tots dos països.
7. La influència de l'extrema dreta
Més que una amenaça, la influència de l'extrema dreta a la Casa Blanca ja és una realitat. Des de l'inici de la campanya presidencial, Trump ha estat envoltat de persones vinculades a l'anomenada Alt Right, moviment ultra de posicions aïllacionistes. Steve Bannon, assessor estratègic del president, és el cap d'aquest sector. Ell ha estat un dels inspiradors de la sortida dels EUA de l'Acord de París. El que no està clar és fins on arribarà el seu poder. Trump el va voler posar al Consell de Seguretat Nacional i va haver d'apartar-lo per pressions dels més moderats. Continua el pols entre faccions.
8. Cap a un xoc amb l'Iran
Contradicció rere contradicció, mentre ha intentat prohibir l'entrada d'iraquians i sirians als EUA, en la seva visita a l'Aràbia Saudita -niu del fonamentalisme sunnita- ha signat contractes milionaris de venda d'armes. Van ser persones d'origen saudita i egipci els causants de l'atac de l'11-S, però Trump només ha mostrat preocupació per l'Iran, gran enemic d'Estat Islàmic a la regió. La postura crítica de la Casa Blanca envers la'cord nuclear amb Teheran és un altre perill que podria culminar en una crisi molt greu amb els iranians. La reelecció del moderat Rohaní com a president ha impedit de moment, una escalada de la tensió amb els EUA.
9. Un conflicte a la península de Corea
Trump i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, semblen haver entrat en una cursa entre bocamolls. La tensió a la península de Corea ha pujat des de la presa de possessió del magnat. A cada declaració impetuosa de Trump, el règim coreà respon amb una nova prova militar i declaracions encara més provocatives des de Pjongyang. El maig passat, el president nord-americà no descartava una guerra, mentre que el règim de Kim anunciava el llançament d'un nou míssil balístic a la mar del Japó, el novè assaig des del gener. Però tampoc la correlació de forces a la zona ajuda a la petulància trumpiana. Les recents eleccions a Corea del Sud, democràcia aliada a Washington, amb la victòria del liberal Moon Jae-in, partidari d'una política de negociació amb els nord-coreans, treu arguments al bel·licisme de Trump.
10. La tèrbola connexió amb Rússia
S'ha convertit en el principal maldecap de Trump. Segurament és l'única cosa que li treu el son. La pressió ha forçat l'Administració a acceptar que el departament de Justícia designés Robert Mueller, excap de l'FBI, un professional per damunt de tota sospita, com a investigador de les suposades connexions entre Trump i el Kremlin. En l'ambient planeja la sospita d'un Trump en mans de Rússia, cosa que seria l'única explicació lògica d'algunes actituds del mandatari, com la seva agressivitat amb la UE i l'OTAN, o el fet de compartir informació confidencial amb Moscou, així com la crítica als propis serveis d'intel·ligència nord-americans. El cessament del director de l'FBI no e spot desvincular de la connexió russa. L'existència d'una aliança secreta amb Putin seria una amenaça en tota regla a la UE.