L'edat cronològica, la biològica i la del nostre cervell no sempre coincideixen. La primera, la cronològica, ve marcada per la data de naixement i és aquella que comptem segons el calendari, mentre que la segona, la biològica, és la real del nostre cos. Aquí també entre en joc una tercera edat, la del nostre cervell, que vindria marcada pels hàbits de vida.

En un estudi publicat a la revista Biology, un grup de recerca de l'Hospital del Mar de Barcelona ha descobert com es relacionen l'edat biològica i l'envelliment del cervell. El neuròleg Jordi Jiménez Conde, coordinador de la investigació, explica que l'envelliment cerebral "depèn de l'edat biològica" de la persona "independentment de l'edat cronològica". D'aquesta manera, afegeix Jiménez, "una persona amb una edat cronològica de 50 anys, però amb una edat biològica de 80 tindrà els riscos de patir les malalties d'una persona d'edat avançada".

Amb tot, el neuròleg remarca que aquest fet, tot i que no és reversible perquè el cervell no es pot rejovenir, es pot modificar a través d'un canvi d'hàbits, que en molts casos evitaria l'envelliment cerebral. L'estudi també permet noves eines per millorar el pronòstic i el seguiment dels pacients, i ha d'ajudar a identificar quins individus poden presentar un envelliment cerebral accelerat.

Com es mesuren l'edat biològica i la cerebral?

Els autors de l'estudi expliquen que l'edat biològica es troba amb una anàlisi d'ADN, és a dir, es determina amb mostres de sang "mitjançant l'anàlisi del grau de metilació de l'ADN de la persona, el qual es modifica en funció de factors externs, com els hàbits de vida".

L'edat cerebral es pot mesurar amb una ressonància magnètica. Els investigadors han descobert quin és l'indicador que la determina i la zona del cervell que es lesiona o es modifica amb l'envelliment d'aquest òrgan. Es tracta de les hiperintensitats de la substància blanca, un teixit on la sang arriba amb més dificultat.

Modificar els hàbits de vida pot alentir l'envelliment d'ADN

Segons l'estudi fet pel grup de recerca de l'Hospital del Mar de Barcelona, l'edat biològica explicaria el 42% de l'envelliment cerebral mesurat per la presència d'hiperintensitats de substància blanca.

D'altra banda, la modificació dels hàbits de vida, com ara l'exposició al tabac, l'alimentació, la contaminació, l'exercici o els factors de risc, pot desaccelerar l'envelliment de l'ADN, i aquest fet, podria comportar frenar l'increment d'hiperintensitats de substància blanca en el teixit cerebral.