La pupil·la és clau per comprendre com i quan el cervell forma records forts i duradors, tal com asseguren investigadors de la Universitat de Cornell (Estats Units) a la revista Nature. I és que, en estudiar ratolins equipats amb elèctrodes cerebrals i petites càmeres de seguiment ocular, els investigadors van determinar que els nous records es reprodueixen i consoliden quan la pupil·la es contrau durant una subetapa del son no REM.
Quan la pupil·la es dilata, el procés es repeteix per als records més antics. Aquesta capacitat del cervell per separar aquestes dues subetapes del son amb una microestructura prèviament desconeguda és el que evita l'"oblit catastròfic", en què la consolidació d'un record n'esborra un altre.
Ara, les troballes podrien conduir a millors tècniques de millora de la memòria i podrien ajudar els científics informàtics a entrenar xarxes neuronals artificials perquè siguin més eficients. Amb tot, es tracta d'un estudi preclínic que encara s'ha de provar en humans.
