Nou cas de discriminació lingüística, en aquest cas en un edifici municipal de Cerdanyola del Vallès. El que primera era una queixa perquè un monitor infantil no sabia parlar en català a l'aula finalment s'ha convertit en un doble greuge, ja que la recepcionista que va rebre la denúncia tampoc parlava ni entenia la llengua.
El cas ocorregut al Poliesportiu Guiera l'ha denunciat un usuari a través d'X (antic Twitter) i n'ha ofert més detalls en declaracions a Nació. "Les meves files van dir-li a la monitora que se senten més còmodes fent la classe de natació en català, i ella va respondre que no el parlava". En aquell moment, el pare de les nenes va demanar explicacions a la recepció del recinte, on es va trobar amb la mateixa sorpresa que les seves filles.
Divendres passat vaig decidir fer una queixa, aquest cop formal, al Poliesportiu Guiera de Cerdanyola del Vallès. El motiu? Que la monitora de natació de les meves filles no sap parlar català. Però el que va passar quan vaig anar a fer la queixa encara em va sorprendre més.🧵1/8
— Seni (p) (@seniarcoprov) December 2, 2024
La recepcionista va demanar-li que se li dirigís en castellà perquè no entenia el català, i finalment va haver de presentar-se una companya. Aquesta, que sí que parlava el català, va restar importància als dos casos i va dir que "no passava res". "Em va sorprendre molt, perquè tota la documentació sempre l'envien en català", assegura el denunciant en conversa amb aquest diari.
Dos antecedents de priorització del castellà
A la vegada, però, també explica que en dos casos anteriors ja ha viscut com es prioritza el castellà. Un altre monitor ja va començar les classes en aquest idioma fa dos anys, però en aquest cas sí que va accedir a passar-se al català quan se li va demanar. Una reunió d'aquest any també es va fer íntegrament en castellà amb l'excusa que "la gent no entén el català", però finalment es va canviar després d'una nova queixa: les trobades es van fer en català amb un torn de preguntes en què era acceptat el castellà.
Cal tenir en compte que el fet que es tracti d'un edifici municipal fa que la discriminació lingüística sigui més rellevant. I és que tant la llei de política lingüística a Catalunya com el reglament d'usos lingüístics de Cerdanyola marquen que s'ha de garantir l'atenció en català als serveis públics. El reglament municipal del municipi vallesà és molt clar: "L'Ajuntament ha d'emprar el català per a les seves tasques i relacions". Això, evidentment, inclou qualsevol servei municipal com, en aquest cas, un poliesportiu públic.
I ara, què?
El cas es va resoldre al poliesportiu amb "mala cara" de les recepcionistes, que van facilitar-li un full de reclamacions al denunciant. En el document, va remarcar que no és "una queixa personal, sinó institucional" i va demanar que tant el consistori municipal com l'empresa concessionària del poliesportiu garanteixin els drets lingüístics dels catalanoparlants. En paral·lel, l'home demana que s'apliqui un requisit lingüístic en la selecció del personal i que es facin cursos de català obligatoris per als treballadors que ho necessitin.
"Confio en una rectificació i que es garanteixi que tot el personal parli català com més aviat millor", apunta la persona denunciant. Per ara, encara no ha rebut resposta per part de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. La resolució d'aquests casos sol tardar entre un i dos mesos de mitjana, tal com li han assegurat des de Plataforma per la Llengua.