13
de desembre
de
2016, 15:38
Actualitzat:
15:41h
Donald Trump El 20 de gener, Barack Obama desallotjarà la Casa Blanca per deixar pas a Donald Trump. Des del 8 de novembre, els Estats Units viuen en el període de transició més traumàtic de la història recent. El pas d’una a altra administració sol ser plàcid perquè sortints i entrants s’esforcen per oferir la imatge de la continuïtat institucional, una de les bases de l’estabilitat d’un sistema polític. Però tot ha canviat amb la irrupció de Trump.
El 19 de desembre es reunirà el col·legi electoral dels Estats Units. Són els 538 delegats, representants dels estats, que formalment elegeixen el president. Trump disposa de 306 vots –en necessitava 270- i Hillary Clinton 232. Aquesta votació és un tràmit i sol passar desapercebuda. Fins ara. Deu membres del col·legi, encapçalats per Chistine Pelosi (filla de la líder demòcrata a la Cambra de Representants, Nancy Pelosi), han reclamat conèixer el resultat de la investigació sobre la possible “connexió russa” en el procés electoral abans de la votació formal del dilluns vinent. De seguida, el cap de la campanya de Hillary Clinton, John Podesta, ha donat suport a la proposta.
La trama russa –si es confirma- és un cas que podria tenir conseqüències greus. Però sembla difícil poder aclarir-ne res de substancial en pocs dies. En els cercles polítics de Washington es considera que l’estratègia dels demòcrates és desestabilitzar al màxim Trump abans de la seva presa de possessió. I, sobretot, pressionar els republicans perquè s’afegeixen a una investigació seriosa sobre la pista russa. Poc o molt ho han aconseguit.
Senador McConnell: “Els russos no són els nostres amics”
La batalla sobre el front rus ja ha començat al cor de la capital nord-americana. Davant la sospita seriosa d’una intervenció de Vladimir Putin, els demòcrates han trobat la complicitat de sectors del Partit Republicà. Si senadors com John McCain ja va demanar que es fes una investigació, ahir va ser el líder dels republicans al Senat, Mitch McConnell, qui s’hi va afegir. El veterà parlamentari de Kentucky va afegir: “Els russos no són els nostres amics”. Però McConnell va matisar que no calia constituir una comissió especial sobre el tema, sinó que seria el comitè d’Intel·ligència qui escatís si hi havia hagut una mà oculta de Moscou en les eleccions. Una manera de no dur el tema al límit.
La designació de Rex Tillerson com a nou secretari d’Estat ha generat un conflicte entre el president electe i el lideratge del Congrés, no només el demòcrata sinó també el republicà. El vincle entre el directiu de la petroliera Exxon i Putin és massa evident perquè no generi anticossos al Congrés. McCain ja ha dit que està en disposició de plantar cara a la designació. Tillerson haurà de demostrar habilitat per aconseguir la ratificació del Senat.
Pequín, irritat amb Trump
La conversa telefònica entre Trump i la presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, va desfermar la protesta irada de Pequín. El president electe va treure importància a la xerrada i va dir que no entenia com es podia acceptar que es venguessin armes a Taiwan i que, en canvi, una simple conversa de cortesia generés tant d’enrenou. És cert que les relacions entre Washington i Taipei estan regulades per una llei especial que permet un intens intercanvi comercial. Però des de la històrica visita de Richard Nixon a Pequín, el 1972, les relacions diplomàtiques dels EUA són amb la Xina popular.
Un conflicte obert amb la Xina seria un mal començament per una presidència Trump. Però la sensació és que el nou president, sense experiència en política internacional, va a la seva en temes de gran transcendència. En aquest sentit, el nomenament de Tillerson en el càrrec més important d’una administració, la secretaria d’Estat, no fa més que generar inquietud per la improvisació diària del magnat de Manhattan.
El 19 de desembre es reunirà el col·legi electoral dels Estats Units. Són els 538 delegats, representants dels estats, que formalment elegeixen el president. Trump disposa de 306 vots –en necessitava 270- i Hillary Clinton 232. Aquesta votació és un tràmit i sol passar desapercebuda. Fins ara. Deu membres del col·legi, encapçalats per Chistine Pelosi (filla de la líder demòcrata a la Cambra de Representants, Nancy Pelosi), han reclamat conèixer el resultat de la investigació sobre la possible “connexió russa” en el procés electoral abans de la votació formal del dilluns vinent. De seguida, el cap de la campanya de Hillary Clinton, John Podesta, ha donat suport a la proposta.
La trama russa –si es confirma- és un cas que podria tenir conseqüències greus. Però sembla difícil poder aclarir-ne res de substancial en pocs dies. En els cercles polítics de Washington es considera que l’estratègia dels demòcrates és desestabilitzar al màxim Trump abans de la seva presa de possessió. I, sobretot, pressionar els republicans perquè s’afegeixen a una investigació seriosa sobre la pista russa. Poc o molt ho han aconseguit.
Senador McConnell: “Els russos no són els nostres amics”
La batalla sobre el front rus ja ha començat al cor de la capital nord-americana. Davant la sospita seriosa d’una intervenció de Vladimir Putin, els demòcrates han trobat la complicitat de sectors del Partit Republicà. Si senadors com John McCain ja va demanar que es fes una investigació, ahir va ser el líder dels republicans al Senat, Mitch McConnell, qui s’hi va afegir. El veterà parlamentari de Kentucky va afegir: “Els russos no són els nostres amics”. Però McConnell va matisar que no calia constituir una comissió especial sobre el tema, sinó que seria el comitè d’Intel·ligència qui escatís si hi havia hagut una mà oculta de Moscou en les eleccions. Una manera de no dur el tema al límit.
La designació de Rex Tillerson com a nou secretari d’Estat ha generat un conflicte entre el president electe i el lideratge del Congrés, no només el demòcrata sinó també el republicà. El vincle entre el directiu de la petroliera Exxon i Putin és massa evident perquè no generi anticossos al Congrés. McCain ja ha dit que està en disposició de plantar cara a la designació. Tillerson haurà de demostrar habilitat per aconseguir la ratificació del Senat.
Pequín, irritat amb Trump
La conversa telefònica entre Trump i la presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, va desfermar la protesta irada de Pequín. El president electe va treure importància a la xerrada i va dir que no entenia com es podia acceptar que es venguessin armes a Taiwan i que, en canvi, una simple conversa de cortesia generés tant d’enrenou. És cert que les relacions entre Washington i Taipei estan regulades per una llei especial que permet un intens intercanvi comercial. Però des de la històrica visita de Richard Nixon a Pequín, el 1972, les relacions diplomàtiques dels EUA són amb la Xina popular.
Un conflicte obert amb la Xina seria un mal començament per una presidència Trump. Però la sensació és que el nou president, sense experiència en política internacional, va a la seva en temes de gran transcendència. En aquest sentit, el nomenament de Tillerson en el càrrec més important d’una administració, la secretaria d’Estat, no fa més que generar inquietud per la improvisació diària del magnat de Manhattan.