El 89% dels catalans reclama augmentar la despesa sanitària

La demanda dels professionals sanitaris d'augmentar la despesa en salut gaudeix d'un suport quasi hegemònic entre la societat catalana. El 88,7% dels ciutadans creu que s'haurien de dedicar més recursos a aquesta matèria, segons el darrer baròmetre sanitari de la Generalitat, elaborat pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i el departament de Salut a finals del 2017 i fet públic aquest mes d'octubre.

En concret, un 32,8% dels catalans vol que la despesa sanitària creixi molt, mentre que un 55,9% tan sols demana que es gasti més que ara. Només un 8,2% defensa que es mantingui la despesa i un 2,3% que es redueixi, en una o altra mesura. El percentatge que aposta per incrementar les partides és sostingut en el temps i va créixer sobretot durant l'etapa de retallades del Govern d'Artur Mas: entre 2010 i 2013 va passar del 77,7% al 87,8%.
 
Totes les franges d'edat aposten per incrementar la despesa, però aquest desig és major entre les generacions més joves. Un 41,9% dels menors de 40 anys voldria que es gastés molt més que ara en salut, un percentatge que cau fins al 33,6% en la franja d'entre 40 i 59 anys, i que, entre els de més de 60, és de tan sols del 21,3%. En tots els casos, però, la demanda d'augmentar les partides sanitàries és hegemònica i tan sols en varia la intensitat.
 
De la mateixa manera, els electorats de tots els partits donen un suport enorme a aquest increment de despesa, però amb algunes diferències. En primer lloc, el 46,4% dels votants de Catalunya Sí que es Pot -l'enquesta es va fer en relació als grups de la legislatura passada- reclama que s'apugi molt, igual que el 55,5% dels de la CUP i el 53,2% dels del PSC. Aquest percentatge cau al 30,1% en l'electorat de JxSí, al 29% en el de Cs i al 23,3% en el del PP. Cap d'ells, però, defensa en un grau significatiu congelar o reduir la despesa.
 
Si el focus es posa en les regions sanitàries, les diferències són encara menors. De nou, a tots els territoris la petició d'augmentar la despesa és clarament majoritària i, en quasi tots els casos, els que volen que creixi molt representen entre el 30% i el 35% dels enquestats. Només a Girona aquest percentatge queda lleugerament per sota (en el 29,1%), i especialment a l'Alt Pirineu, on és del 23.7%.
 
Finalment, la vinculació amb el món del treball sí que determina més la intensitat amb què es reclama augmentar el pressupost sanitari -el debat no és si congelar-lo o rebaixar-lo, sinó quant fer-lo créixer-. Els que reclamen que creixi més són els aturats (el 43,2% vol que s'incrementi molt), seguits dels treballadors indefinits (39%) i temporals (36,8%). Els que menys ho sol·liciten són els jubilats (22,9%), malgrat que són els que en fan més ús.
 
Aquesta reivindicació d'augmentar la despesa, però, no ve acompanyada d'una voluntat de pagar més impostos. Situats en aquesta disjuntiva, un 34,8% dels catalans afirma que pagaria més impostos a canvi de millorar la sanitat, però un 48% prefereix mantenir els tributs i la qualitat del servei, mentre que només un 7,6% aposta per reduir-los, encara que això implica perjudicar el sistema sanitari. Cal fer constar, però, que la pregunta fa referència a si l'enquestat podria pagar més impostos, no a la política tributària global.

Quan es fa referència al model fiscal del país, les respostes favorables a apujar els impostos són superiors i, de fet, també ho són entre els enquestats que declaren cobrar un salari més elevat a la mitjana. En aquest cas, però, l'enquesta no pregunta per les retribucions i, per tant, no es pot verificar si això es compleix aquí. Sigui com sigui, el percentatge de catalans disposats a pagar més impostos ha crescut un 53,3%, entre 2012 i 2017, partint del 22,7%.

El percentatge de catalans disposats a pagar més impostos per millorar la sanitat és un 53,3% superior a la del 2012

De fet, malgrat que no es puguin filtrar les respostes per nivell d'ingressos, el cert és que aquells col·lectius que presenten situacions més estables econòmicament es mostren més disposats a contribuir més, com és el cas d'entre el 41% i el 42% dels empresaris, autònoms i treballadors amb feina. Així mateix, el 45,2% d'aquells que reclamaven pujar molt la despesa sanitària també pagarien més impostos per fer-ho possible, mostrant coherència amb les seves reivindicacions.
 
La predisposició a pagar més impostos varia segons l'edat i, en concret, els menors de 40 anys afirmen en un 46,4% dels casos que ho farien, un percentatge major que els que els congelarien (37,3%) i molt superior als que els abaixarien (9,5%). Per contra, només un 32,6% dels enquestats d'entre 40 i 59 anys també s'obre a pagar més tributs, igual que el 24,3% de la franja d'edat més elevada.
 
Les diferències entre electorats també són rellevants, per bé que cap d'ells aposta clarament per augmentar la seva contribució. Només el 46,7% dels votants de Catalunya Sí que es Pot ho volen, igual que el 42,3% dels de la CUP. Els de JxSí, PSC i Cs que ho farien es situen en un percentatge d'entre el 37,4% i el 32,2%, però, en el cas dels simpatitzants del PP, tan sols una quarta part pagaria més impostos. Cap d'ells, però, tampoc no aposta per baixar-los, si això suposa perjudicar la sanitat.
 
Pel que fa a regions sanitàries, les predisposicions a abonar més impostos també són lleugerament diferents. Els que més oberts estan a fer-ho són els ciutadans de Barcelona Sud i Lleida, amb prop del 40% d'adhesions, mentre que tan sols el 28% dels de Tarragona o el 29,2% dels de Barcelona Nord voldrien contribuir més.