17
d'abril
de
2022, 20:00
Actualitzat:
20
d'abril,
10:37h
Els principals partits del Parlament maniobren per buscar una fórmula que permeti salvaguardar el català de les sentències judicials contra la immersió lingüística, però, més enllà de la complexa solució al problema, el cert és que no hi ha un diagnòstic clar a l'àmbit social entorn la situació de la llengua. Tots els estudis confirmen que es troba en clar retrocés respecte el castellà, sobretot entre les noves generacions, i nombrosos experts alerten d'un futur fosc si no es prenen mesures aviat. Ara bé, la meitat de la població no percep aquesta urgència.
Bona part de les propostes per reforçar la normalització lingüística reben un suport majoritari, però no necessàriament com a resposta a una percepció de reculada, tampoc en el cas de l'ensenyament. De fet, les dades de la recent enquesta metodològica i d'actituds sociopolítiques, elaborada durant el desembre pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), assenyalen que tan sols els catalanoparlants, aquelles persones que senten només catalanes o més catalanes que espanyoles i els votants de formacions independentistes veuen amb preocupació l'evolució de la llengua, mentre que la resta en són majoritàriament més optimistes.
Com a resum, es podria dir que aquelles persones que més usen el català són aquelles que més clar en noten el retrocés. Un 48% dels enquestats afirma que el seu ús ha reculat els últims anys, però un 36% creu que es manté estable i un 10% fins i tot opina que ha millorat. Ara bé, entre les persones que tenen el català com a llengua pròpia, un 73% nota un empitjorament, el qual només és compartit per un 27% d'aquells amb el castellà com a llengua pròpia, un 43% dels que tenen el català i el castellà i el 47% d'aquells que citen altres llengües (tot i que, en aquest darrer cas, la mostra és petita).
Diferències segons la identitat i el vot
El mateix ocorre pel que fa al sentiment de pertinença, ja que un 83% dels enquestats que se senten només catalans creuen que la llengua ha caigut en l'ús, així com un 63% d'aquells que són més catalans que espanyols, però només hi coincideixen el 33% d'aquells tan catalans com espanyols i el 21% d'aquells més o només espanyols. Quant a electorats, el 90% de votants de la CUP, el 84% de Junts i el 67% d'ERC en perceben un retrocés, com quasi la meitat dels d'En Comú Podem, però el percentatge cau a menys d'un terç entre les bases de PSC, Vox, Cs i PP.
La diagnosi és evidentment dispar i això pot dificultar el consens entorn les iniciatives lingüístiques a prendre políticament. Igualment, tan sols un 38% d'enquestats creu que el català és una llengua amenaçada que podria desaparèixer en un futur no molt llunyà, però un 44%, en canvi, afirma que té el futur assegurat. De nou, però, les respostes varien molt en funció de les variables esmentades i només el 24% d'aquells amb el català com a llengua pròpia li veuen el futur un assegurat, mentre que el percentatge augmenta fins al 61% en el cas d'aquells que s'identifiquen amb el castellà. Un efecte similar ocorre en relació al sentiment de pertinença i el vot a partits independentistes, als comuns o a unionistes.
La situació del català a l'escola ja és complicada, d'abans de la sentència i no només com a idioma del pati. Un sondeig recent del Departament d'Educació treu a la llum que menys de la meitat del professorat de quart d'ESO s'adreça als alumnes en català, malgrat que la immersió lingüística estableix que aquesta hauria de ser la llengua vehicular. Així i tot, només el 18% d'enquestats creu que l'ús del català en l'ensenyament és insuficient, per sota fins i tot del 21% que el veu excessiu, per bé que la majoria (54%) el considera adequat.
El Govern ha establert mesures per augmentar el nivell d'ús per part del professorat, a partir de les inspeccions als centres educatius. En tot cas, només el 37% d'aquells amb el català com a llengua pròpia creu que l'ús actual és insuficient i escassament aquesta afirmació assoleix la meitat d'adhesions entre els enquestats que se senten només catalans i en l'electorat de la CUP. En canvi, aquells que veuen excessius els nivells de català a l'escola representen una part rellevant o majoritària entre els castellanoparlants, entre aquells que se senten més espanyols que catalans i entre els votants de forces unionistes (en el cas del PSC, no tant, tot i que arriben al 37%).
Malgrat tot, la defensa de la immersió lingüística rep nivells de suport molt rellevants, per bé que l'enquesta es va fer abans presentar-se la proposta d'actualització d'ERC, Junts, PSC i comuns ara a debat , així que no es pot contraposar a aquesta opció. En tot cas, un 69% de catalans estava totalment o més aviat d'acord amb l'actual model d'immersió el desembre passat, per bé que aquells amb el castellà com a llengua pròpia estan dividits a parts quasi iguals i només s'hi oposen majoritàriament aquells que se senten més espanyols que catalans i els votants de Vox i PP. Els del PSC hi estan força majoritàriament a favor (63%).
Altres mesures per promoure el català també reben nivells d'adhesió molt elevats, com és el cas de l'etiquetatge obligatori en aquesta llengua, el qual rep el suport del 61% d'enquestats. Els únics grups que s'hi oposen d'entre els analitzats són els castellanoparlants, aquells que se senten sobretot o només espanyols i els votants de formacions unionistes, en aquest cas incloent igualment els electorats del PP i la meitat del dels socialistes.
Dos terços dels catalans també defensa mantenir el requisit de suficiència per treballar a l'administració pública, una pregunta que en l'enunciat explicita els jutges entre els afectats, els quals ara no estan obligats a entendre la llengua per treballar a Catalunya. Tot i això, l'aval és molt majoritari, amb l'excepció habitual d'aquells amb el castellà com a llengua pròpia (suport del 39%), d'aquells que se senten més espanyols (32%) i els votants de Vox (10%), Cs (25%) i PP (45%), malgrat que la meitat dels electors del PSC sí que hi estan d'acord.
Finalment, la fixació d'una quota mínima de català a plataformes com Netflix, tal com es va debatre a finals de l'any passat i que finalment només afectarà les ofertes amb seu a l'Estat, tindria un suport més limitat, de poc més de la meitat de catalans (tot i que només s'hi oposaria un 36%). Ara bé, aquest seria molt minoritari entre castellanoparlants, persones que se senten sobretot espanyoles o tan espanyoles com catalanes, i votants de partits unionistes, incloent en aquest cas als del PSC (només un 36% d'aquests hi està d'acord).
Bona part de les propostes per reforçar la normalització lingüística reben un suport majoritari, però no necessàriament com a resposta a una percepció de reculada, tampoc en el cas de l'ensenyament. De fet, les dades de la recent enquesta metodològica i d'actituds sociopolítiques, elaborada durant el desembre pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), assenyalen que tan sols els catalanoparlants, aquelles persones que senten només catalanes o més catalanes que espanyoles i els votants de formacions independentistes veuen amb preocupació l'evolució de la llengua, mentre que la resta en són majoritàriament més optimistes.
Com a resum, es podria dir que aquelles persones que més usen el català són aquelles que més clar en noten el retrocés. Un 48% dels enquestats afirma que el seu ús ha reculat els últims anys, però un 36% creu que es manté estable i un 10% fins i tot opina que ha millorat. Ara bé, entre les persones que tenen el català com a llengua pròpia, un 73% nota un empitjorament, el qual només és compartit per un 27% d'aquells amb el castellà com a llengua pròpia, un 43% dels que tenen el català i el castellà i el 47% d'aquells que citen altres llengües (tot i que, en aquest darrer cas, la mostra és petita).
Diferències segons la identitat i el vot
El mateix ocorre pel que fa al sentiment de pertinença, ja que un 83% dels enquestats que se senten només catalans creuen que la llengua ha caigut en l'ús, així com un 63% d'aquells que són més catalans que espanyols, però només hi coincideixen el 33% d'aquells tan catalans com espanyols i el 21% d'aquells més o només espanyols. Quant a electorats, el 90% de votants de la CUP, el 84% de Junts i el 67% d'ERC en perceben un retrocés, com quasi la meitat dels d'En Comú Podem, però el percentatge cau a menys d'un terç entre les bases de PSC, Vox, Cs i PP.
La diagnosi és evidentment dispar i això pot dificultar el consens entorn les iniciatives lingüístiques a prendre políticament. Igualment, tan sols un 38% d'enquestats creu que el català és una llengua amenaçada que podria desaparèixer en un futur no molt llunyà, però un 44%, en canvi, afirma que té el futur assegurat. De nou, però, les respostes varien molt en funció de les variables esmentades i només el 24% d'aquells amb el català com a llengua pròpia li veuen el futur un assegurat, mentre que el percentatge augmenta fins al 61% en el cas d'aquells que s'identifiquen amb el castellà. Un efecte similar ocorre en relació al sentiment de pertinença i el vot a partits independentistes, als comuns o a unionistes.
La situació del català a l'escola ja és complicada, d'abans de la sentència i no només com a idioma del pati. Un sondeig recent del Departament d'Educació treu a la llum que menys de la meitat del professorat de quart d'ESO s'adreça als alumnes en català, malgrat que la immersió lingüística estableix que aquesta hauria de ser la llengua vehicular. Així i tot, només el 18% d'enquestats creu que l'ús del català en l'ensenyament és insuficient, per sota fins i tot del 21% que el veu excessiu, per bé que la majoria (54%) el considera adequat.
El Govern ha establert mesures per augmentar el nivell d'ús per part del professorat, a partir de les inspeccions als centres educatius. En tot cas, només el 37% d'aquells amb el català com a llengua pròpia creu que l'ús actual és insuficient i escassament aquesta afirmació assoleix la meitat d'adhesions entre els enquestats que se senten només catalans i en l'electorat de la CUP. En canvi, aquells que veuen excessius els nivells de català a l'escola representen una part rellevant o majoritària entre els castellanoparlants, entre aquells que se senten més espanyols que catalans i entre els votants de forces unionistes (en el cas del PSC, no tant, tot i que arriben al 37%).
Malgrat tot, la defensa de la immersió lingüística rep nivells de suport molt rellevants, per bé que l'enquesta es va fer abans presentar-se la proposta d'actualització d'ERC, Junts, PSC i comuns ara a debat , així que no es pot contraposar a aquesta opció. En tot cas, un 69% de catalans estava totalment o més aviat d'acord amb l'actual model d'immersió el desembre passat, per bé que aquells amb el castellà com a llengua pròpia estan dividits a parts quasi iguals i només s'hi oposen majoritàriament aquells que se senten més espanyols que catalans i els votants de Vox i PP. Els del PSC hi estan força majoritàriament a favor (63%).
Altres mesures per promoure el català també reben nivells d'adhesió molt elevats, com és el cas de l'etiquetatge obligatori en aquesta llengua, el qual rep el suport del 61% d'enquestats. Els únics grups que s'hi oposen d'entre els analitzats són els castellanoparlants, aquells que se senten sobretot o només espanyols i els votants de formacions unionistes, en aquest cas incloent igualment els electorats del PP i la meitat del dels socialistes.
Dos terços dels catalans també defensa mantenir el requisit de suficiència per treballar a l'administració pública, una pregunta que en l'enunciat explicita els jutges entre els afectats, els quals ara no estan obligats a entendre la llengua per treballar a Catalunya. Tot i això, l'aval és molt majoritari, amb l'excepció habitual d'aquells amb el castellà com a llengua pròpia (suport del 39%), d'aquells que se senten més espanyols (32%) i els votants de Vox (10%), Cs (25%) i PP (45%), malgrat que la meitat dels electors del PSC sí que hi estan d'acord.
Finalment, la fixació d'una quota mínima de català a plataformes com Netflix, tal com es va debatre a finals de l'any passat i que finalment només afectarà les ofertes amb seu a l'Estat, tindria un suport més limitat, de poc més de la meitat de catalans (tot i que només s'hi oposaria un 36%). Ara bé, aquest seria molt minoritari entre castellanoparlants, persones que se senten sobretot espanyoles o tan espanyoles com catalanes, i votants de partits unionistes, incloent en aquest cas als del PSC (només un 36% d'aquests hi està d'acord).