22
de febrer
de
2017, 19:55
Actualitzat:
20:48h
La campanya per a les presidencials franceses s’accelera. Aquesta tarda, en un cop d’efecte ben planificat, François Bayrou, líder del centrista MoDem i ex-candidat a les presidencials, ha proposat una aliança formal a Emmanuel Macron, l’independent que havia estat ministre d’Economia de François Hollande. Immediatament després, Macron ha fet públic que accepta l’oferiment.
El moviment fet per Bayrou és transcendent. Dirigent del centre dreta francès, ministre de diversos executius, ha mantingut un espai propi i no ha volgut mai dissoldre’s dins d’Els Republicans, el gran partit dels conservadors. Ha estat candidat a l’Elisi els anys 2002, 2007, quan va obtenir un espectacular 18% dels vots, i 2012, quan es va fer amb el 9%. Aquest 2017, va decidir donar suport a Alain Juppé, aspirant moderat enfront François Fillon, que va acabar imposant-se en les primàries de la dreta.
El programa dretà de Fillon i l’escàndol que el persegueix, el Peneloppegate, sobre feines fictícies exercides per la seva dona quan ell era diputat a l’Assemblea, han suposat la ruptura de Bayrou amb el candidat conservador. A França, que un polític ubicat en la dreta doni suport a un candidat com Macron, que tot i el seu moderantisme, prové del socialisme, és un fet rellevant. Per Macron, suposa un impuls important.
En una roda de premsa oferta avui a París, François Bayrou ha alertat contra la descomposició política que viuen les institucions i ha reclamat una llei de moralització. Ha insistit en un aspecte que és crucial per un partit petit com el seu, el MoDem, com és la necessitat d’introduir dosis de proporcionalitat en el sistema electoral francès, que és majoritari: “No pot ser que dues terceres parts dels francesos restin sense representació al Parlament”, ha dit.
Marine Le Pen, com Fillon
En paral·lel a l’aplegament de forcs entorn Macron, les investigacions judicials encerclen Marine Le Pen, a qui el Parlament Europeu reclama el retron de 330.000 euros corresponents a sous ficticis que haurien cobrat col·laboradors seus. La policia, que va registrar la seu del Front Nacional a Nanterre, ha detingut avui Catherine Grasiet, cap de gabinet de la líder ultradretana, i un dels seus guardaespatlles, Thierry Légier. Tots dos treballen pel Front Nacional i haurien cobrat com assistents de l’Eurocambra.
Le Pen ha reaccionat acusant les autoritats de perseguir el seu partit en vigílies de l’elecció presidencial, on ella pareix com a favorita per guanyar la primera volta del 23 d’abril. El cas és molt similar –feines fictícies a compte dels diners públics- al que afecta François Fillon. Mentre avança la campanya, el guió previst fins fa poques setmanes sembla capgirar-se dia a dia.
El moviment fet per Bayrou és transcendent. Dirigent del centre dreta francès, ministre de diversos executius, ha mantingut un espai propi i no ha volgut mai dissoldre’s dins d’Els Republicans, el gran partit dels conservadors. Ha estat candidat a l’Elisi els anys 2002, 2007, quan va obtenir un espectacular 18% dels vots, i 2012, quan es va fer amb el 9%. Aquest 2017, va decidir donar suport a Alain Juppé, aspirant moderat enfront François Fillon, que va acabar imposant-se en les primàries de la dreta.
El programa dretà de Fillon i l’escàndol que el persegueix, el Peneloppegate, sobre feines fictícies exercides per la seva dona quan ell era diputat a l’Assemblea, han suposat la ruptura de Bayrou amb el candidat conservador. A França, que un polític ubicat en la dreta doni suport a un candidat com Macron, que tot i el seu moderantisme, prové del socialisme, és un fet rellevant. Per Macron, suposa un impuls important.
En una roda de premsa oferta avui a París, François Bayrou ha alertat contra la descomposició política que viuen les institucions i ha reclamat una llei de moralització. Ha insistit en un aspecte que és crucial per un partit petit com el seu, el MoDem, com és la necessitat d’introduir dosis de proporcionalitat en el sistema electoral francès, que és majoritari: “No pot ser que dues terceres parts dels francesos restin sense representació al Parlament”, ha dit.
Marine Le Pen, com Fillon
En paral·lel a l’aplegament de forcs entorn Macron, les investigacions judicials encerclen Marine Le Pen, a qui el Parlament Europeu reclama el retron de 330.000 euros corresponents a sous ficticis que haurien cobrat col·laboradors seus. La policia, que va registrar la seu del Front Nacional a Nanterre, ha detingut avui Catherine Grasiet, cap de gabinet de la líder ultradretana, i un dels seus guardaespatlles, Thierry Légier. Tots dos treballen pel Front Nacional i haurien cobrat com assistents de l’Eurocambra.
Le Pen ha reaccionat acusant les autoritats de perseguir el seu partit en vigílies de l’elecció presidencial, on ella pareix com a favorita per guanyar la primera volta del 23 d’abril. El cas és molt similar –feines fictícies a compte dels diners públics- al que afecta François Fillon. Mentre avança la campanya, el guió previst fins fa poques setmanes sembla capgirar-se dia a dia.