El debat que els resta a tots

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El debat a cinc de dilluns entre els candidats a la Moncloa no va ser gens constructiu. Però encara pitjor va ser el d'ahir de TV3, sobretot en el seu primer tram. Ja abans d'entrar al plató, Inés Arrimadas i Cayetana Álvarez de Toledo van dedicar-se a arrencar llaços grocs col·locats pels treballadors de la cadena. I al plató, només començar, atacs a tort i a dret contra el presentador, Vicent Sanchis, que va tenir autèntics problemes per conduir el debat, i constants interrupcions i desqualificacions de les dues candidates de la dreta als seus adversaris. Ahir, a TV3 i Catalunya Ràdio, el representant de Vox apareixia com el més moderat entre les tres dretes espanyoles. Les fake news, el reduccionisme i el fang es van apoderar del debat. 

Gabriel Rufián no va defugir el xoc -és hàbil en això i va deixar en evidència Mireia Vehí quan el va voler atacar confonent-lo amb Pere Aragonès per atribuir-li connivència amb l'establishment- i es va situar al centre del debat sense dificultat malgrat que la seva aposta pel diàleg és, per ara, erma de resultats. A banda i banda José Zaragoza, que va demostrar com de difícil és de tombar malgrat les llacunes de l'oferta socialista, va intercanviar retrets.

I els que no van acceptar les normes imposades per Arrimadas i Álvarez de Toledo van ser Laura Borràs i Jaume Asens, cosa que els va preservar més però que els va dificultar destacar. La primera, molt refredada (es va fer evident diverses vegades) només va confrontar de forma clara, amb la unitat com a arma, amb Rufián, de qui necessita esgarrapar vots per allunyar la possibilitat de veure's superada per la CUP, que té bones perspectives. Mireia Vehí no li va perdonar les actuacions dels Mossos que comanda Miquel Buch, de JxCat. Voteu aquí qui va guanyar el debat.

Poques sortides al debat, molta bronca, i útil per fer-se a la idea de com de difícil seran el diàleg i les solucions. Si més no, a la primera línia de foc.
 

---

Avui no et perdis

»L'1x1 del debat català: els dos blocs s'enquisten i baixen al fang; per Sara González i Oriol March.

»Pòquer de campanya: Rufián endureix, el PP subvenciona, Puigdemont inquireix i el PSC desentona; per Ferran Casas.

»Les tres propostes de Sánchez contra el procés, un torpede a l'electorat del PSC; per Roger Tugas.

»Jorge Fernández Díaz, el gran absent en la campanya del PP; per Pep Martí.

»La CUP es reivindica com «l'altaveu de la revolta popular»; per Carles Fiter.

»Opinió: «Leonor de Borbón, una catalana més»; per Francesc Canosa.

»Opinió: «Les cures han de substituir les violències»; per Jordi Mir.

»L'Estat ja pot tancar webs sense manament judicial en cas d'«amenaces a l'ordre públic»; per Antònia Crespí.
 

---

 El passadís

El Polònia de TV3 ha fet que els polítics catalans encaixin amb l'humor que toca les imitacions i sàtires que els fan i que, malgrat la veterania del programa que dirigeix Toni Soler, no ens deixen de divertir i fer pensar. Alguns polítics han fet amistat amb els seus imitadors i, en el cas de la CUP, fins i tot han comptat amb ells per actes. Judit Martín és l'actriu que imita Eulàlia Reguant, exdiputada i número 3 de la CUP per Barcelona el 10-N. L'estiu de 2017, en un acte del partit a Gràcia, actriu i diputada ja van fer un cara a cara i demà tornaran a coincidir a Barcelona. L'actriu presentarà el míting central dels cupaires a la superilla del Mercat de Sant Antoni a Barcelona amb els principals candidats, entre ells Reguant. No està confirmat que torni a imitar la dirigent de la CUP amb el Milionària de Rosalía. No té pèrdua.

Vist i llegit

Quan es parla de la dictadura més hermètica del món ens ve sempre al cap Corea del Nord. Però, sense fer tant soroll com el país de Kim Jong-un, Turkmenistan també es fa un lloc al particular podi. Fins al país asiàtic, abans una de les repúbliques soviètiques, hi ha viatjat el periodista Carlos Hernández i ha explicat a Eldiario.es les excentricitats d'aquest règim totalitari, entre elles no dur barba si s'és menor de 40 anys, canviar de nom a un cavall, circular amb el cotxe brut o comprar tabac. En total són quatre reportatges.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1975, quan el dictador Franco ja agonitzava, civils marroquins es van endinsar al Sàhara espanyol protagonitzant l'anomenada Marxa Verda, que setmanes després, i amb Franco a les portes de la mort, seria entregat a Hassan II. En marxar del Sàhara, els espanyols van prometre al protectorat un referèndum d'autodeterminació avalat per les Nacions Unides però que el Marroc mai ha volgut celebrar. Pep Martí explicava en aquest article la història de la Marxa Verda, epíleg del colonialisme espanyol.

 L'aniversari

El 6 de novembre de l'any 1479 va néixer a Toledo la reina Joana I de Castella, coneguda com la Boja, que va morir el 1555 a Tordesillas, on els seus familiars (el seu pare Ferran el Catòlic primer i el seu fill Carles I després) l'havien reclòs el 1509, tres anys després d'apartar-la del tron. Hi havia arribat el 1504 i les intrigues de la cort la van apartar al·legant problemes mentals. La reina estava casada amb Felip d'Àustria. La historiografia l'ha rehabilitada en els darrers anys. En aquesta sèrie biogràfica de l'emperador Carles I produïda per TVE es pot conèixer més la seva història.

 ​Fes clic aquí per rebre'l