Compartir pis era fins fa poc una pràctica exclusiva del jovent universitari. Quan "baixaven" a estudiar a Barcelona, una colla d'amics llogava un pis i cadascú se'n quedava una habitació. Amb la crisi, aquesta etapa vital s'ha allargat uns anys, i és habitual que joves que ronden la trentena continuïn vivint en aquesta situació. I, ara, una empresa catalana, Joyners, proposa pisos compartits per a ciutadans de la tercera edat.

Joyners va posar-se en marxa al setembre amb la voluntat de posar en contacte les persones de la tercera edat que no volen o poden viure soles però que tampoc volen anar a una residència. A través de la pàgina web de l'empresa, l'usuari es registra i comunica si té un pis amb habitacions per compartir, o bé si necessita un habitatge. A través d'aquest registre, l'empresa compara afinitats i realitza una proposa als usuaris que puguin tenir més concordances.

L'empresa defensa que la seva proposta és una alternativa vàlida a les "residències ultra-costoses", ja que els avis que comparteixen pis, com fan els estudiants, es comprometen a compartir despeses i una sèrie de serveis com assistència a la llar, assistència mèdica, neteja...

Així mateix, argumenta: "Encarar la tercera edat en solitari porta a un deteriorament mental, així com física, i a un declivi del poder adquisitiu." I que, en un context en què "l'esperança de vida va a l'alça" i es viu una "irremeiable retallada de les pensions públiques", la seva proposta fomenta "sèniors actius" i en millora la qualitat de vida.