Dos terratrèmols en quatre dies. O això és el que ens han dit. La realitat, però, és que hi ha hagut un terratrèmol cada dia des de divendres dia 8 d'octubre fins a avui dilluns, dia 11. És habitual que hi hagi tanta activitat sísmica a Catalunya? Hi ha alguna vinculació amb l'activitat sísmica que afecta l'illa de La Palma?
"El Pirineu està viu i aquests terratrèmols són recordatoris". Ho adverteix a NacióDigital la geòloga Maria Ortuño, que forma part del grup de recerca de la Universitat de Barcelona Risknat. I és que Catalunya ha viscut, al llarg de la seva història, crisis sísmiques que han provocat danys i moltes morts. Tot i que fa molts anys que no hi ha un episodi greu, ben bé des de l'Edat Mitjana, Ortuño admet que "pot tornar a passar".
També l'enginyer geòleg Joaquim Roset, especialitzat en riscos geològics, explica a aquest diari que "és normal que hi hagi sismicitat als Pirineus". Per què? Senzill. Els Pirineus són una zona on es troben dues plaques tectòniques importants, l'africana i l'europea. "Són una vàlvula d'escapament"; així exemplifica la funció que tenen les falles geològiques, com els Pirineus, per on "escapa" l'energia.
"Ens hauríem de preocupar si cadascun dels terratrèmols diaris, durant un o dos mesos, supera els 3,5 graus a l'escala de Richter", alerta Roset. Ara, però, mentre segueixi l'activitat del darrer mes, amb només el de Setcases i el de l'Alt Urgell superant el llindar, tot i haver-ne hagut vuit més, el geòleg crida a la calma: "Està dins de la normalitat de la zona".
[noticiadiari]2/225482[/noticiadiari]
Ara per ara, els dos geòlegs consultats per aquest diari consideren "normals" i "habituals" els moviments sísmics registrats aquests dies a la zona pirinenca. Ho veuen com "reajustaments del terreny" o "recordatoris" de la situació en què es troben els Pirineus. Així, el fregament entre les dues plaques, sobretot perquè l'africana empeny l'europea, al llarg de molts quilòmetres provoca moviments sísmics traduïts en forma de terratrèmol.
[h3]Hi ha alguna relació amb l'activitat sísmica de La Palma?[/h3]
L'activitat sísmica a l'illa de La Palma no cessa. La Red Sísmica Canaria ha detectat gairebé 35.000 terratrèmols des del passat 10 de setembre, dels quals 2.984 s'han pogut localitzar, tal com informa l'Institut Vulcanològic de Canàries, Involcan. Només la nit de diumenge a dilluns l'Institut Geogràfic Nacional n'ha comptabilitzat una quarantena.
Ambdos geòlegs deslliguen els terratrèmols de Catalunya amb l'activitat sísmica de La Palma. "Les Canàries són illes volcàniques i és normal que hi hagi activitat" diu Roset, alhora que certifica que "fins que no disminueixi aquesta activitat sísmica, el volcà Cumbre Vieja no pararà".
[h3]La zona volcànica de la Garrotxa es pot reactivar pels terratrèmols dels Pirineus?[/h3]
Una altra qüestió que preocupa és si l'activitat sísmica a la zona dels Pirineus pot tenir efectes sobre la zona volcànica de la Garrotxa? "No es pot descartar que no hi hagi una activació de l'activitat, tot i que no hi ha cap senyal", avisa Ortuño. Ara bé, la geòloga també alerta que, "si demà comencen a haver-hi terratrèmols a la Garrotxa, no ens hauria d'estranyar".
Roset explica a NacióDigital que la concentració de terratrèmols en una zona "no vol dir res" i considera "gairebé impossible" que la zona volcànica de la Garrotxa es reactivi. I és que "no sempre que hi ha moviment tectònic s'han de reactivar els volcans", diu Ortuño, mentre remarca que els terratrèmols poden ser derivats del vulcanisme o de moviments de les plaques tectòniques.
[noticiadiari]2/224808[/noticiadiari]
Fent una ullada a la història sísmica a Catalunya i quina afectació van tenir, Ortuño es refereix als grans terratrèmols de 1427 que van afectar Amer i Olot. "Tot i afectar la zona volcànica de la Garrotxa, els volcans no es van activar".
«El Pirineu està viu i aquests terratrèmols són recordatoris»
Societat
Els geòlegs consultats per NacióDigital recorden que Catalunya ja ha viscut crisis sísmiques en el passat per la ubicació entre plaques tectòniques importants
ARA A PORTADA
-
Societat Com arribar al 6% del PIB en Educació? Caldria multiplicar per 1,4 el nou finançament Oriol March
-
Política El Govern admet que el 6% del PIB en Educació serà «gradual» i ho vincula al nou finançament Bernat Surroca Albet
-
Política El pacte d'Illa per rellançar l'educació no convenç ni els socis ni l'oposició Lluís Girona Boffi
-
-
Publicat el
11 d’octubre de 2021 a
les 22:00
Actualitzat el
23 de març de 2023 a les
18:09
Et pot interessar
-
Societat
Interrompuda la circulació de l'R4 entre Molins de Rei i el Papiol per un atropellament
-
Societat
Detenen un professor de Badalona i entrenador de la base del Joventut per assetjament sexual a dues menors
-
Societat
Catalunya projecta quatre terminals ferroviàries de mercaderies per al 2031
-
Societat
Catalunya pateix el nombre més elevat d'ofegaments mortals des de 2014
-
Societat
Rosa Peral es gradua en Dret a la presó i vol representar-se a si mateixa com a advocada
-
Societat
I si arrisca una mica, president Illa?
