El Pacte Nacional per la Llengua és a punt de rematar la seva primera etapa rellevant: el procés de participació ciutadana. I ho ha fet amb una última sessió entre representants de l'executiu i un conjunt d'entitats, en aquest cas les de persones migrades. Aquesta realitat, la de l'accés dels migrants al català, és una de les principals preocupacions que ja s'havien expressat en altres trobades, com la que va protagonitzar Òmnium amb el govern català en el marc del mateix procés participatiu. Aquest dimecres, però, s'ha volgut oferir un espai de trobada a una desenes d'entitats que estan integrades per persones nouvingudes, o que treballen amb aquest col·lectiu. "Les persones migrades són la pedra de toc perquè el català tingui una bona base demogràfica i espais de qualitat per ser usats", ha apuntat el secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura, Francesc Xavier Vila. 

El procés de participació ciutadana acaba oficialment el 30 de setembre, però la trobada d'aquesta tarda entre col·lectius de migrants i executiu ha suposat el tancament de facto d'aquesta fase. Així, segons dades facilitades pel Govern, s'acabarà aquest període amb unes 309 aportacions ciutadanes que poden arribar a suposar 3.000 propostes concretes. En marxa des del febrer, el procés hauria posat el focus en l'accés dels nouvinguts a l'aprenentatge de la llengua com una dels reptes prioritzats, expliquen des de Cultura. Altres aportacions especialment rellevants són també el català al sistema educatiu, l'escassedat de contingut audiovisual en llengua catalana o l'ús de l'idioma en el sistema sanitari. 

Segons l'executiu, en aquesta darrera sessió de treball hi han participat entitats com Fedelatina, Càritas, Creu Roja, Sos Racisme o la Taula del Tercer Sector. La idea era fer notar el pes de les persones migrades "com un dels col·lectius prioritaris per la Pacte Nacional per la Llengua". Així, s'hi ha plantejat quina opinió els mereixia l'accés al català i s'hi han ofert "canals senzills" per incloure les seves preocupacions en el pacte. Des del Departament d'Igualtat i Feminismes, la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero Rivera, ha insistit que la llengua del país s'ha de mantenir "com una eina a favor de la igualtat i de la construcció d'una vida digna". 

[h3]Tancament del procés participatiu[/h3]
A partir d'ara, s'obre una nova fase del calendari. A l'octubre, se sistematitzaran les propostes. Al novembre, es valoraran els resultats obtinguts en el procés participatiu i el Consell Social de la Llengua Catalana i diverses entitats fan les seves recomanacions. Tot plegat, acabarà amb l'esborrany que la conselleria de Cultura redactarà i que els partits polítics consensuaran entre desembre i el març de l'any vinent, segons els càlculs de l'executiu.

Territorialment, de les dades recopilades fins ara, el Govern apunta que 260 de les més de 300 propostes rebudes es plantegen com a mesures dirigides al conjunt de Catalunya. Per contra, 27 han estat pensada per a àmbits locals o comarcals i 16, específicament per a la ciutat de Barcelona. 

Aquest procés que ha implicat una despesa conjunta -entre donar-lo a conèixer i organitzar les sessions- de 220.000 euros ha rebut gairebé 1 de cada 3 propostes per la via de les sessions de deliberació. En un altre sentit, gairebé un centenar (97) s'han fet de manera individual a través del web, mentre que 87 són recollides o elaborades per entitats. Els organismes públics també hi han adreçat 16 iniciatives.