Una protesta convocada bàsicament a TikTok, inspirada en les de França, sense cap entitat o sindicat al darrere, amb crides genèriques per millorar els instituts, desorganitzada, i amb instruccions de com camuflar-se i unir-se a grups de missatgeria. És el patró que fa uns dies va detectar, fent seguiment de diversos perfils, el periodista especialitzat Marcelino Madrigal i que explicaria als aldarulls sobtats de dissabte al vespre a Barcelona.
Tot plegat ha creat alarma i també ha alimentat les teories sobre ingerències estrangeres -des de Rússia fins al Marroc passant pels Estats Units- al 29-N de les que fa uns dies alertava en una entrevista el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, guerres híbrides o muntatges de l'extrema dreta. Els sospitosos tenen recursos i traça acreditada en la gestió de les xarxes i el favor de l'algoritme.
Els incidents van deixar 128 detinguts al centre de Barcelona, 73 dels quals menors, alguns fins i tot de 14 anys, que es van dedicar durant hores a destruir i incendiar mobiliari urbà i a saquejar algunes botigues del centre. Unes protestes que, en la forma, no tenien res a veure amb l'acampada de la plaça Catalunya, que se'n va desmarcar immediatament, o amb la concentració que, aquella mateixa tarda, es va fer a l'Hospitalet per recordar l'Olga la veïna que es va suïcidar després de ser desnonada. El seu cas no va ser, malauradament, aïllat. Posava rostre a un problema multicausal, complex i que requereix un canvi cultural en la forma de gestionar-lo com és el de l'emergència habitacional, tal com expliquem al primer episodi del nostre nou pòdcast, Les claus de casa, conduït per David Cobo i amb la participació de dues veus de gran autoritat, Carme Trilla i Javier Burón.
Les administracions han promès arribar fins al final a l'hora d'aclarir qui va organitzar les protestes que van acabar en uns aldarulls que, van assegurar la Generalitat i l'Ajuntament, no quedaran impunes. Pagaran els autors o ho faran els seus pares, van dir en l'intent d'evitar que es tornin a repetir i cridar a la responsabilitat.
Dissabte vam veure una violència gratuïta i els joves que s'hi van prestar, de diferents orígens i situacions socials, eren majoritàriament brètols o pispes sense perfil polític o activista. Aquest mes serà intens al carrer i hi ha preocupació per l'impacte que nous incidents puguin tenir el 29-N tal com explica Oriol March: hi ha manifestacions i vagues convocades per diversos col·lectius que volen fer sentir el seu malestar, pressionar l'esquerra o impedir que guanyi la dreta.
La vaga per l'habitatge de l'11 de novembre, que ha liderat el moviment i que ajuden a fer possible els sindicats laborals, té moltes raons i es vol convertir en eina de mobilització de l'esquerra, que segons algunes enquestes desperta. Però, com deia, hi ha temor que la protesta sigui aprofitada per rebentaires i provoqui incidents que alimentin el relat de la dreta i de l'extrema dreta, que ahir entonava el "Vox o caos". La policia haurà de ser quirúrgica per impedir-ho respectant alhora el legítim dret a la protesta.
I més enllà dels aldarulls -i sense ànim de justificar-los- seria frívol no tenir també un pensament per mirar d'entendre les generacions frustrades o enganyades. Hem assistit els darrers anys al trencament d'un cert contracte social que establia que si et formaves i t'esforçaves, progressaves. No es pot generalitzar, és clar, però bona part de la generació millenial se sent enganyada en constatar que no els serà possible tenir la vida dels seus pares i fer camí amb una certa seguretat, com a mínim fins que superessin la mitjana edat. I els de la generació Z en molts casos ja ni es creen expectatives i n'hi ha que tiren la tovallola i, amb més o menys raó, acumulen ràbia i frustració.
Els joves -i també els que no ho són tant- tenen en la política, i d'entrada en les eleccions del 29-N, una via de protesta i de fer notar la seva voluntat que les coses prenguin un rumb diferent, d'entrada evitant involucions en els drets socials i nacionals. Per això serveix la política i la implicació cívica, social, sindical o cultural. A Espanya, però també a França i a Catalunya.
Els partits tradicionals s'han de criticar i se'ls han d'exigir solucions i empatia amb els desafiaments de tota índole (l'habitatge, l'educació, la seguretat, la immigració, la llengua, el finançament dels serveis públics...) tal com explicava fa uns dies. Però tant els sistèmics com els que impugnen en major o menor grau l'statu quo són vehicles de la democràcia que la ciutadania ha d'aprofitar.
> El canvi climàtic és una tossuda realitat. El clima violent i extrem (les calorades d'aquest l'estiu i els aiguats d'aquesta tardor en són testimonis) ha vingut per quedar-se i ens hi hem d'adaptar. Això té impacte en l'economia i en les infraestructures, però també en l'urbanisme i en com preparem les nostres ciutats, obligades a ser resilients.
Volem generar debat i parlar-ne amb autoritat i en favor del bé comú. El 10 de novembre, a Ca l'Alier de Barcelona, ho abordarem, en unes jornades organitzades pel diari i l'Ajuntament, amb experts de gran prestigi, encapçalats pel colombià i professor de la Sorbona Carlos Moreno. La capital del nostre país posarà, a més, en comú les seves experiències i solucions amb Londres, Atenes, París, Rotterdam i Vitòria-Gasteiz. Aquí teniu tota la informació detallada i aquí us hi podeu inscriure lliurement (tingueu en compte que l'aforament és limitat). Us hi esperem!
Avui no et perdis
- Sánchez i Feijóo busquen el boto «on/off» del votant progressista; per Roger Pi de Cabanyes.
- Enquestes del 29-N: quin resultat hi haurà i quines majories seran viables?; per Roger Tugas Vilardell.
- Emilio Cuatrecasas torna a contraprogramar el civet de Luis Conde; per Oriol March.
- Pòdcast: La crisi de l'habitatge també és un problema de finançament: «Si la gent sabés els pressupostos, ploraria»; per David Cobo.
- Interactiu: El retorn del bosc; per Carlos Albaladejo i Arnau Urgell Vidal.
El passadís
Cap de setmana d'alt voltatge polític i amb dos protagonistes a Catalunya. D'una banda, Toni Comín, que ahir va travessar a peu la frontera administrativa entre els estats espanyol i francès posant fi al seu exili i, de l'altra, Gabriel Rufián, que dissabte va protagonitzar el primer i concorregut míting d'ERC amb Podem fruit de la seva col·laboració pel 29-N. Però el cap de llista d'ERC també va presentar ahir el seu nou llibre en el marc del Dia Abacus al Campus Ciutadella de la UPF. A l'acte va dir que li agradaria ser president després que ho fos Oriol Junqueras, amb qui no passa el millor moment. Però l'acte, també massiu perquè Rufián agradarà més o menys però omple, va congregar curiosos, votants i diversos dirigents nous i vells d'ERC. També era la confirmació que la popular periodista Àngels Barceló, que l'entrevistava i que ja va fer un acte a Sant Boi pel Govern a la Diada, està disponible per rebre encàrrecs després de la seva controvertida sortida de la Cadena Ser.
Vist i llegit
Dissabte centenars de milers de persones es van manifestar a França, ara ja de forma més pacífica i controlada que la setmana passada. Sobre els perquès polítics i socials del que passa a França vam publicar aquesta setmana dues anàlisis ben fonamentades del catedràtic Antoni Segura Mas i del periodista catalano-francès Nico Tomás. I avui us porto una deliciosa postal de París, la que escriu el periodista Francesc Viadel a La Veu del País Valencià. "Impossible deslligar la música celestial de les orquestres dels lycéens del bram exaltat d’una turba nodrida en la frustració, qui sap si manipulada com a titelles, qui sap si a sou. Més difícil encara desfer l’embolic d’una situació social terrible. París es trenca i per les seues esquerdes s’escola tot el continent", escriu des dels cafès de la capital del país veí.
Pilota a l'olla
Era una setmana clau per confirmar el Barça imperial que havíem intuït en el primer tram de Lliga. Doncs haurem d'esperar i és evident que l'equip de Flick, a banda de necessitar demostrar que també és solvent davant dels grans, necessita millorar força defensivament. Com escriu Pau Espí, Mbappé i Mourinho van assaltar el Camp Nou després de 23 partits sense perdre com a local al campionat estatal de la regularitat. Segurament el resultat més just era l'empat, però tampoc es pot afirmar que la victòria blanca fos injusta. A París es va donar la cara, però els problemes van ser similars. Toca ajustar i millorar, en defensa i també en l'1 contra 1 a un mig del camp que ha de posar més difícil que l'equip es trenqui com va passar ahir.
