El nou espai inclou una proposta de museïtzació que té com a fil conductor la salut i la higiene. Un petit tram de galeria, un espai de farmaciola i una sala de cures són les úniques zones preservades del búnquer, que els experts calculen que tenia capacitat per unes 400 persones. Al refugi s’hi podrà accedir des de la planta -4 de l’actual pàrquing.
Durant els dies de la Festa Major del barri barceloní s’instal·larà un taulell informatiu a la plaça del Diamant, on es podran fer les reserves. Un cop passades les festes del barri, es podran concertar a través de la pàgina web del Tall d’Història de Gràcia. El cost total de les obres de conservació i restauració de l’espai, així com la museïtzació per a l’obertura al públic del refugi, ha estat de més de 30.000 euros.
Tota una vida sota terra
El refugi de la plaça de la Revolució es considera excepcional en molts aspectes, tant a nivell constructiu com social. Tal i com ha explicat la responsable del servei de Patrimoni Arqueològic de l'Ajuntament de Barcelona, Montserrat Pugès, el refugi constava de tres entrades des de diferents constats de la plaça, i estava dotat d’electricitat i aigua, a més de pous de ventilació.En aquest sentit, el president del Taller d'Història de Gràcia, Josep Maria Contel, ha destactat que aquest és un dels millors refugis que ha vist: “Tenia aigua corrent, doble electricitat, bomba d’aigua i cisterna”, ha apuntat. “Era un refugi que la gent d’aquí l’havia treballat molt”, ha subratllat Contel. “Només un 5% del refugi original ha estat conservat”, han lamentat els experts, que han explicat que la part restaurada correspon a un fragment del passadís i dues cambres destinades a infermeria i farmaciola. La infermeria compta amb un armari raconer, un petit taulell d’obra i un rentamans, així com un banc d’obra i un quadre elèctric. El refugi tenia un desaigua al centre de l’estança i quatre forats per encaixar-hi una llitera.
Imatge del refugi antiaeri situat a sota de la plaça de la Revolució de Gràcia. Foto: ACN / Maria Aladern
L'espai comptava amb un servei “a la turca” per a homes, i un amb tassa per a dones. Tots els corredors tenien banc per seure. També hi havia un quadre on s’hi instal·lava el generador d’electricitat.
Pel que fa a la restauració, Pugès ha dit que han volgut fer-hi la mínima intervenció: “Creiem que l’espai parla per sí mateix”, ha confessat, i ha afegit que es tracta d’una espai “auster” que han volgut mantenir. Als panellls informatius es recullen documents gràfics que parlen de l’organització del veïnat per a la construcció del refugi l’any 1937, de com es va fer el refugi i de com s’organitzava. També es conserven plànols a través dels quals s’han pogut recrear les dimensions originals de la construcció, que posteriorment han estat dibuixades al terra de la planta -4 del pàrquing soterrani.
L’any 1939 l’Ajuntament va clausurar el refugi tapiant-ne les entrades. Les reivindicacions veïnals van aconseguir preservar una mínima part del refugi en quedar fora del perímetre dels murs de l’obra del pàrquing. Anys més tard es va rehabilitar l’entrada per a fer accessible l’accés.
