El Tribunal Suprem ha establert, per primer cop, la prohibició de l'entrada al metro a tots aquells carteristes que hagin estat condemnats. Fins ara, hi havia sentències contradictòries de diferents audiències i, en alguns casos, s'establia que només es prohibia l'accés a les estacions o línies on s'havia comès el delicte i, en d'altres, es prohibia l'entrada a tota la infraestructura. La decisió, que crea jurisprudència, es pren arran d'una recurs presentat per la defensa de dos lladres multireincidents condemnats per l'Audiència de Barcelona.

Llavors, l'alt tribunal català els va prohibir l'accés a tota la xarxa de transport suburbà, una decisió que ara el Suprem confirma per "proporcionada". Els magistrats del TS argumenten que l'article 48.1 –que prohibeix al penat acudir al lloc en el que s'ha comès un delicte- en el cas del metro es pot aplicar a tota la xarxa i no només a la línia o estació on s'ha comès el robatori o furt.

El nombre de carteristes al metro ha incrementat a la capital catalana. Els agents de seguretat en tenien fixats, a mitjans de l'any passat, uns 200, un nombre que s'havia multiplicat en els darrers anys. Per això, i malgrat que es va realitzar patrullatge conjunt dels Mossos amb la Guàrdia Urbana, els carteristes s'han fet forts. 

Robatori al metro de Barcelona

En una sentència de 16 de maig de 2016, l'Audiència de Barcelona va condemnar Mustapha Naalouf i Adriana Gordillo (amb antecedents per altres furts) per robar un telèfon mòbil a una turista a l'estació d'Urquinaona. El jutge va prohibir a tots dos l'entrada a la xarxa de metro de la ciutat. Una decisió que els condemnats van recórrer, en cassació, al Tribunal Suprem. 
 
Arran d'aquest cas, els magistrats de la Sala penal han pres una decisió que crea jurisprudència. Fins ara, hi havia sentències d'audiències de diferents indrets de l'Estat que establien prohibicions diferents. Algunes, només limitaven l'accés a la línia on s'havia comès el delicte i, d'altres (com aquesta de l'Audiència de Barcelona) a tota la infraestructura. 

El Suprem aclareix ara que és "proporcionat" prohibir usar tota la xarxa de metro i fixa criteri per resoldre aquests casos. En aquest sentit, considera que l'article 48.1 (que prohibeix al penal acudir al lloc on ha comès el delicte) es pot aplicar a tota la infraestructura. 

En el recurs presentat, els recurrents demanaven que se suprimís aquesta prohibició i el fiscal qüestionava que la mesura es pogués estendre a totes les instal·lacions del metro "ja que això es traduiria en la impossibilitat d'usar aquest mitjà de transport públic". Per tant, el ministeri pública defensava que la prohibició havia de ser, només, a la línia concreta on s'havia delinquit o a un radi al voltant. 

Els arguments del Suprem 

La sala considera, en canvi, que com a "lloc" on s'ha comès el delicte es pot entendre "les instal·lacions de la xarxa del metropolità, connectades entre sí" i que és un indret que queda "ben delimitat". "El terme 'lloc' pot designar un punt molt concret i focalitzat, però també un immoble, una zona, una ciutat o fins i tot una província o extensions geogràfiques més grans", detalla la sala. 

A més, assenyala que la prohibició d'usar el metro és temporal (en aquest cas, de 9 mesos) i que comporta un "cost personal molt inferior al d'altres prohibicions similars" (com la d'aproximació a persones amb una forta relació afectiva).