17
de juliol
de
2023, 21:00
Actualitzat:
21:22h
Nova querella en tràmit contra Ada Colau, ara ja com a exalcaldessa. Segons ha pogut saber Nació, el jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona ha admès a tràmit un escrit en què els advocats Francesc Jufresa -immers en altres denúncies contra l'obra de govern dels comuns a la capital catalana- i Ferran Grasas acusen Colau d'un delicte de prevaricació per haver suspès les relacions amb la ciutat de Tel-Aviv. En concret, el lletrat arriba a valorar que existeix "antisemitisme" en la carta amb què la líder de Barcelona en Comú va justificar la decisió i va denunciar l'existència de crims d'apartheid per part de l'estat d'Israel contra el poble palestí. Un document que anava dirigit al primer ministre d'Israel, Benjamin Netanjahu, i en el qual s'establien les condicions per reprendre la via diplomàtica entre ciutats.
El procediment, de fet, no només afecta la cap de files dels comuns, sinó que també assenyala el director de cooperació del moment, per haver signat l'informe justificatiu del trencament temporal de relacions. Això no vol dir, però, que Colau estigui sent investigada pel jutjat. No s'ha arribat a aquest punt. De moment, el que ha fet la magistrada a càrrec del cas és acceptar la querella i demanar informació a l'Ajuntament de Barcelona.
Els fets fan referència a quan Ada Colau, el passat febrer, va fer el pas -reivindicat per entitats socials durant anys- de deixar en suspens l'acord d'amistat a tres bandes que unia Barcelona, Tel-Aviv i Gaza. Una entesa pensada l'any 1998 en el marc dels Acords d'Oslo amb la intenció de desescalar el conflicte. Un quart de segle després, el govern municipal barceloní va valorar que actualment hi ha una "situació progressiva d’escalada de les agressions, especialment amb el desplegament de la doctrina de la victòria total del nou govern d’Israel" en què l'entesa deixava de tenir sentit.
El tràmit es va fer a través d'un decret d'alcaldia, una potestat només en mans de la cap del consistori. La querella ho critica i reivindica que es va fer després de constatar que la majoria de regidors de l'Ajuntament votarien en contra d'aquesta decisió, si depenia del ple municipal. És un dels motius que Francesc Jufresa i Ferran Grasas esgrimeixen per conduir el relat cap a la prevaricació. "La querellada sap perfectament que manca de les competències per a tan greus actes internacionals que corresponen al govern d'Espanya", exposa l'advocat en una querella a la qual ha tingut accés aquest diari. També identifica en els raonaments de la llavors alcaldessa un delicte de perill i injúries.
La part més contundent, però, és quan menciona la carta que Colau. En aquell text, enviat a Netanyahu, se citen veus internacionals com Ban Ki-Moon o Desmond Tutu i organitzacions com Humans Rights Watch o Amnistia Internacional, que en els últims anys han assegurat que la situació d'Israel i Palestina equival o s'assembla a un apartheid. Davant d'això, el querellant considera que s'hi veuen "tota mena d'invectives polítiques antisemites" i que se'n desprèn "la mateixa retòrica de l'odi al poble jueu que va inspirar l'Holocaust, amb una nova disfressa". En la mateixa línia, conclou que aquesta línia discursiva és "generadora d'odi cap al poble jueu". Un extrem que ja va portar a la fiscalia l'associació Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà, que també està implicada en el procés que ha arribat al jutjat número 5 d'instrucció barceloní.
El regidor -també jurista- dels comuns lamenta que s'intenti "retòrcer la lògica dels delictes d'odi, especialment quan l'informe justificatiu que acompanya el decret posar en valor el paper del poble d'Israel". Així, Serra nega cap mena de fonament en la base de les crítiques per antisemitisme, i alhora punxa en el fons del delicte de prevaricació que se li intentat atribuir a Colau. "És absurd que un posicionament, com és el de l'Ajuntament de Barcelona, acabi judicialitzat i ho faci per la via penal", apunta. Tot seguit, lamenta que s'intenti qüestiona la legitimitat democràtiques dels decrets d'alcaldia. "Si una institució pública no pot censurar que una altra institució pública estigui vulnerant els drets humans, és que no existeix i es posa en qüestió la pròpia llibertat d'expressió i el funcionament del sistema democràtic", rebla Serra.
A l'altra banda de la querella, però, Francesc Jufresa ja ha aconseguit un petit avenç. El mateix advocat es va implicar el passat març en la redacció d'una querella contra el mateix equip de govern de Barcelona en Comú per les obres de la superilla de l'Eixample. Anteriorment, va tenir especial rellevància la seva tasca alhora de ser el primer a demanar formalment indults per als presos polítics independentistes a l'Estat. També va demanar l'indult al Barça després de ser condemnat pel cas Neymar. Darrerament, però, s'ha concentrat en el xoc contra el llegat de Colau.
El procediment, de fet, no només afecta la cap de files dels comuns, sinó que també assenyala el director de cooperació del moment, per haver signat l'informe justificatiu del trencament temporal de relacions. Això no vol dir, però, que Colau estigui sent investigada pel jutjat. No s'ha arribat a aquest punt. De moment, el que ha fet la magistrada a càrrec del cas és acceptar la querella i demanar informació a l'Ajuntament de Barcelona.
Els fets fan referència a quan Ada Colau, el passat febrer, va fer el pas -reivindicat per entitats socials durant anys- de deixar en suspens l'acord d'amistat a tres bandes que unia Barcelona, Tel-Aviv i Gaza. Una entesa pensada l'any 1998 en el marc dels Acords d'Oslo amb la intenció de desescalar el conflicte. Un quart de segle després, el govern municipal barceloní va valorar que actualment hi ha una "situació progressiva d’escalada de les agressions, especialment amb el desplegament de la doctrina de la victòria total del nou govern d’Israel" en què l'entesa deixava de tenir sentit.
El tràmit es va fer a través d'un decret d'alcaldia, una potestat només en mans de la cap del consistori. La querella ho critica i reivindica que es va fer després de constatar que la majoria de regidors de l'Ajuntament votarien en contra d'aquesta decisió, si depenia del ple municipal. És un dels motius que Francesc Jufresa i Ferran Grasas esgrimeixen per conduir el relat cap a la prevaricació. "La querellada sap perfectament que manca de les competències per a tan greus actes internacionals que corresponen al govern d'Espanya", exposa l'advocat en una querella a la qual ha tingut accés aquest diari. També identifica en els raonaments de la llavors alcaldessa un delicte de perill i injúries.
La part més contundent, però, és quan menciona la carta que Colau. En aquell text, enviat a Netanyahu, se citen veus internacionals com Ban Ki-Moon o Desmond Tutu i organitzacions com Humans Rights Watch o Amnistia Internacional, que en els últims anys han assegurat que la situació d'Israel i Palestina equival o s'assembla a un apartheid. Davant d'això, el querellant considera que s'hi veuen "tota mena d'invectives polítiques antisemites" i que se'n desprèn "la mateixa retòrica de l'odi al poble jueu que va inspirar l'Holocaust, amb una nova disfressa". En la mateixa línia, conclou que aquesta línia discursiva és "generadora d'odi cap al poble jueu". Un extrem que ja va portar a la fiscalia l'associació Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà, que també està implicada en el procés que ha arribat al jutjat número 5 d'instrucció barceloní.
Els comuns lamenten que es "retorcin" els delictes d'odi
Des de l'equip de Barcelona en Comú llegeixen aquesta nova decisió judicial amb resignació. "Ens hagués agradat que la jutgessa fos més contundent o censurés certes argumentacions", apunta el regidor Marc Serra, titular de Drets de Ciutadania en l'anterior govern municipal. Si bé aclareix que des de l'equip dels comuns estan "tranquils" perquè consideren que "s'acabarà arxivant", com ja ha passat en almenys 11 casos des del 2014.El regidor -també jurista- dels comuns lamenta que s'intenti "retòrcer la lògica dels delictes d'odi, especialment quan l'informe justificatiu que acompanya el decret posar en valor el paper del poble d'Israel". Així, Serra nega cap mena de fonament en la base de les crítiques per antisemitisme, i alhora punxa en el fons del delicte de prevaricació que se li intentat atribuir a Colau. "És absurd que un posicionament, com és el de l'Ajuntament de Barcelona, acabi judicialitzat i ho faci per la via penal", apunta. Tot seguit, lamenta que s'intenti qüestiona la legitimitat democràtiques dels decrets d'alcaldia. "Si una institució pública no pot censurar que una altra institució pública estigui vulnerant els drets humans, és que no existeix i es posa en qüestió la pròpia llibertat d'expressió i el funcionament del sistema democràtic", rebla Serra.
A l'altra banda de la querella, però, Francesc Jufresa ja ha aconseguit un petit avenç. El mateix advocat es va implicar el passat març en la redacció d'una querella contra el mateix equip de govern de Barcelona en Comú per les obres de la superilla de l'Eixample. Anteriorment, va tenir especial rellevància la seva tasca alhora de ser el primer a demanar formalment indults per als presos polítics independentistes a l'Estat. També va demanar l'indult al Barça després de ser condemnat pel cas Neymar. Darrerament, però, s'ha concentrat en el xoc contra el llegat de Colau.