Aquest dilluns ha començat a Charleston, a Carolina del Sud, la convenció republicana que ha de ratificar formalment la nominació de Donald Trump com a candidat del Partit Republicà a la reelecció per a quatre anys més a la Casa Blanca. Serà un encontre telemàtic, com ho va ser el de la setmana passada, quan va ser el torn del Partit Demòcrata, que va passar el repte amb bona nota. 

Trump té al davant un tram final de campanya costerut. Les enquestes assenyalen un avantatge clar de Joe Biden per al 3 de novembre, l'índex d'acceptació de la seva gestió presidencial resta molt per sota del 50% i encara més la seva resposta al coronavirus, considerada ineficient i agreujada pels seus continus exabruptes i fugida de la realitat. 

La convenció republicana s'allargarà durant quatre dies, fins dijous, i Trump hi tindrà un protagonisme central. A diferència de l'assemblea demòcrata, l'actual president vol intervenir -des de Washington- tots els dies de l'encontre i no només en la sessió final per fer el discurs d'acceptació.

[noticia]207429[/noticia]
Precisament s'ha generat una altra controvèrsia per la decisió de Trump de fer les seves intervencions des del recinte de la Casa Blanca, cosa que és un intent ben matusser d'utilitzar la residència símbol de la presidència en un acte de partit. Frega la legalitat i potser per això Trump parlarà des de l'ala on hi ha les habitacions familiars.   

1. Mostrar eficàcia contra la pandèmia

La vida ha canviat per a Donald Trump des de l'inici de la crisi sanitària, que ha comportat una caiguda de l'economia, fins aquell moment la seva millor carta per continuar a la Casa Blanca. Trump va treure relleu al coronavirus, després es va oposar a l'ús de la mascareta i ha estat refrectari a les mesures de distanciament. Però les xifres aclaparen el president: 5.700.000 casos i més de 176.000 morts. Els intents de Trump per tallar les ales als responsables científics del combat contra la pandèmia, amb el doctor Anthony Fauci al davant, han estat continus. Aquests dies, Trump només pensa en la vacuna com una arma miraculosa que podria salvar-lo.  

2. Evitar un referèndum sobre ell

Trump va aconseguir el 2016 que les eleccions acabessin sent un referèndum sobre Hillary Clinton. La seva figura era vista com a tan aliena al procés polític que molts analistes i els seus adversaris no es van prendre seriosament les seves opcions fins que va ser massa tard. Però l'estil del magnat i la crisi que ha caigut sobre el país fan aquest cop inimaginable que les eleccions no siguin altra cosa que un plebiscit sobre el president. Si és així, ho té cru. 

3. Apel·lar a l'Amèrica profunda

És el que ha fet millor des del punt de vista electoral al llarg del seu mandat. Trump busca el vot de les bases més conservadores del país: homes blancs d'idees tradicionals, amants de les armes, sectors religiosos fonamentalistes i el sector del capital més insensible al canvi climàtic i contrari a la política fiscal. Amb aquest bloc té difícil una majoria, però ha aconseguit que la jerarquia del Partit Republicà li tingui por, vetant candidats en les primàries internes i intentant auspiciar conservadors radicals de cara al futur.

4. Intentar erosionar la imatge de Biden   

La magnitud de la crisi sanitària i econòmica, agreujada pels episodis de racisme i l'onada de protestes que es va estendre pel país, han impedit que Trump i els republicans poguessin ferir greument la imatge de Joe Biden. A més, el discurs del candidat demòcrata en la convenció del seu partit han desmentit els intents absurds de Trump de presentar el seu rival com un vell xaruc. 

[blockquote]Trump atacarà Biden, que s'està mostrant com un gat vell a qui li ha anat bé una campanya difuminada[/blockquote]
Des d'avui fins al 3 de novembre, dia de les eleccions presidencials, el president mossegarà Biden, que després de mesos d'aparèixer com el simple mal menor enfront l'actual mandatari i amb poca capacitat per generar entusiasme, s'està mostrant com un gat vell a qui li ha anat bé una campanya difuminada. 

5. Torpedinar el vot de les minories

No se n'amaga pas. Un dels punts forts de l'estratègia trumpiana per guanyar és dificultar tant com pugui la participació electoral en els feus demòcrates. El 2016 hi va haver un relaxament en zones com Filadèlfia (Pensilvània) o Milwaukee (Wisconsin) que va resultar decisiu. Però l'esclat produït després de l'assassinat de George Floyd aplanen el camí a una mobilització important de la comunitat afroamericana. 

El darrer intent de Trump per dificultar el vot de les bosses electorals que li són contràries ha estat la seva campanya contra el vot per correu. Se sap que és una via més emprada per l'electorat demòcrata que pel republicà. En molts estats governats pels republicans són habituals les dificultats que tenen ciutadans de minories per poder exercir el vot, afavorint-se el desànim electoral. Recentment, el mateix Trump va assegurar en una reunió que l'escassa participació dels negres en alguns estats el 2016 va ser molt positiu per ell.