26
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
20:59h
La regulació de lloguers que ha d'arribar a Catalunya ha embarrancat a última hora. Fa un mes i mig, la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, es va reunir amb la consellera de Territori, Ester Capella, i d'aquella trobada en va sortir un mandat clar. "El mes de febrer entrarà en vigor a Catalunya la contenció de rendes", va dir la representant de la Generalitat. Des de llavors, la data ha pressionat les administracions, distanciades en un matís clau. La setmana passada, però, la membre del govern espanyol insistia: "sí o sí" s'enllestirà la feina abans que acabi aquest mes. Aquest dilluns, a tres dies de la data límit, Capella i Rodríguez s'han trobat "d'urgència". Com va explicar Nació, existeix una batalla política d'última hora pel topall al preu dels pisos que ha d'arribar amb la regulació de lloguers. La reunió no ha anat bé. En sortir-ne, Capella ha exposat que no hi ha acord i que el ministeri s'ha plantat amb la seva proposta.
El problema central és el que es coneix com a "índex de referència", que és el preu que marcaria quin és el cost màxim d'un lloguer cada mes. És a dir, el topall. Aquesta eina permetria abaixar el preu dels pisos en mans de grans tenidors, que són els propietaris amb cinc o més immobles. Aquest és un instrument clau, remarquen els defensors de la necessitat d'intervenir el mercat de l'habitatge. Sobretot, en un context en què el preu dels arrendaments no ha deixat de créixer i continua batent rècords a tot el país, amb especial incidència a Barcelona.
La idea és que en els pisos de grans tenidors l'esquema sigui el següent, quan arribi la regulació: si un pis té actualment un preu mensual de 1.100 euros, però el nou topall marca 1.000 euros com a màxim, el pròxim contracte de lloguer implicaria una rebaixa obligatòria de 100 euros. Així es reduiria lleugerament el preu dels arrendaments als 140 municipis catalans on es vol aplicar la mesura.
Ara bé, la distància política apareix en el moment en què Catalunya ja té un índex propi que es va aplicar durant la regulació catalana de lloguers i que funciona diferent del que es proposa ara a l'Estat. El model de la Generalitat planteja l'índex de referència com un valor fix, com es plantejava en l'exemple anterior. Per contra, la proposta espanyola establiria "un rang de valors". Un ventall. D'aquesta manera, els pisos ara passarien a haver de tenir un índex de referència mal·leable. Hi hauria un límit per dalt i un per baix, i es donaria al propietari la possibilitat d'escollir on estableix el cost del nou contracte de lloguer, segons ha assegurat la consellera Capella. "Incorporar un rang de valors en comptes d'un valor fix implica que el topall sempre serà el valor més alt. Farà que tothom se'n vagi al rang superior i per tant no baixaran els preus del lloguer", ha insistit la cap de files del Departament de Territori.
En una compareixença posterior a la trobada amb la ministra, Ester Capella ha estat clara a l'hora d'explicar el xoc. "El govern espanyol s'ha negat a establir un sistema d'índex de referència que no sigui homogeni per a tot l'Estat i que, per tant, acabi incorporant l'índex de Catalunya", ha exposat, alhora que també s'ha compromès a pressionar pròximament abans no es publiqui definitivament el model espanyol. "Ens queden dies del mes de febrer".
Al seu torn, fonts del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana remarquen a aquest diari que el govern espanyol "aplicarà un índex homogeni al conjunt de tot Espanya" perquè consideren que així és com es va establir a la llei d'habitatge que van negociar PSOE, Sumar, ERC i Bildu. Malgrat el Govern català ho vegi diferent, i recordi que també es deixava la porta oberta a fer concessions amb l'índex, des de l'executiu de Pedro Sánchez treuen ferro a la disputa per aquest topall als lloguers. "És només un instrument més per controlar l'increment de preus del lloguer. Confiem en què les polítiques públiques engegades per les diferents administracions millorin l'accés a l'habitatge", apunten fonts de Moncloa.
El matís rellevant és aquesta aposta per "controlar l'increment de preus del lloguer", que diuen des de Madrid. El govern espanyol sap que l'entrada en vigor de la regulació de lloguers pot ser útil per evitar que continuï creixent el valor dels nous contractes, ja que s'establirà que cap nou lloguer -sigui de petit o gran tenidor- pugui superar el preu del contracte anterior. L'excepció serà si s'hi fan millores rellevant al pis. Ara bé, aquesta és la idea del govern espanyol: defensar que amb aquest format s'evita que els lloguers s'incrementin més. Però això deixa de banda el discurs del Govern català, i també la preocupació central del moviment per l'habitatge: la necessitat que baixin els preus actuals del lloguer. Per això l'índex era clau. Ara, però, queda veure la lletra petita un cop hi hagi decisió final.
El to de la consellera Capella ha estat dur, però també ha deixat veure un cert abatiment. Malgrat acusar el ministeri -en mans del PSOE- d'incomplir els compromisos de l'última reunió, no s'ha plantejat cap mena de pressió afegida, en un moment en què Pedro Sánchez necessita els suports d'ERC al Congrés dels Diputats per tirar endavant les grans carpetes estatals. De moment, tampoc es coneix la posició de Sumar, que forma part del govern espanyol, de la mà dels socialistes.
La setmana passada, Ada Colau -líder dels comuns a Catalunya i part de la campanya de Yolanda Díaz a les darreres eleccions espanyoles- va assegurar que seria "una farsa inadmissible" que Pedro Sánchez aprovés un índex sense negociar-lo abans amb Sumar. També va reivindicar que seria "inacceptable" una proposta que "no modifiqui la realitat" actual del mercat de l'habitatge, ja que "la regulació ha de servir perquè la gent treballadora pugui pagar els lloguers". Ara com ara, no està clar quin marge de negociació li queda a la formació minoritària dins de l'executiu espanyol en aquesta carpeta, especialment després d'haver quedat apartada dels treballs interns per la regulació dels arrendaments els últims mesos. El PSOE es mostra tranquil. Mentrestant, la Generalitat promet insistir fins a l'últim moment.
El problema central és el que es coneix com a "índex de referència", que és el preu que marcaria quin és el cost màxim d'un lloguer cada mes. És a dir, el topall. Aquesta eina permetria abaixar el preu dels pisos en mans de grans tenidors, que són els propietaris amb cinc o més immobles. Aquest és un instrument clau, remarquen els defensors de la necessitat d'intervenir el mercat de l'habitatge. Sobretot, en un context en què el preu dels arrendaments no ha deixat de créixer i continua batent rècords a tot el país, amb especial incidència a Barcelona.
La idea és que en els pisos de grans tenidors l'esquema sigui el següent, quan arribi la regulació: si un pis té actualment un preu mensual de 1.100 euros, però el nou topall marca 1.000 euros com a màxim, el pròxim contracte de lloguer implicaria una rebaixa obligatòria de 100 euros. Així es reduiria lleugerament el preu dels arrendaments als 140 municipis catalans on es vol aplicar la mesura.
Ara bé, la distància política apareix en el moment en què Catalunya ja té un índex propi que es va aplicar durant la regulació catalana de lloguers i que funciona diferent del que es proposa ara a l'Estat. El model de la Generalitat planteja l'índex de referència com un valor fix, com es plantejava en l'exemple anterior. Per contra, la proposta espanyola establiria "un rang de valors". Un ventall. D'aquesta manera, els pisos ara passarien a haver de tenir un índex de referència mal·leable. Hi hauria un límit per dalt i un per baix, i es donaria al propietari la possibilitat d'escollir on estableix el cost del nou contracte de lloguer, segons ha assegurat la consellera Capella. "Incorporar un rang de valors en comptes d'un valor fix implica que el topall sempre serà el valor més alt. Farà que tothom se'n vagi al rang superior i per tant no baixaran els preus del lloguer", ha insistit la cap de files del Departament de Territori.
En una compareixença posterior a la trobada amb la ministra, Ester Capella ha estat clara a l'hora d'explicar el xoc. "El govern espanyol s'ha negat a establir un sistema d'índex de referència que no sigui homogeni per a tot l'Estat i que, per tant, acabi incorporant l'índex de Catalunya", ha exposat, alhora que també s'ha compromès a pressionar pròximament abans no es publiqui definitivament el model espanyol. "Ens queden dies del mes de febrer".
Al seu torn, fonts del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana remarquen a aquest diari que el govern espanyol "aplicarà un índex homogeni al conjunt de tot Espanya" perquè consideren que així és com es va establir a la llei d'habitatge que van negociar PSOE, Sumar, ERC i Bildu. Malgrat el Govern català ho vegi diferent, i recordi que també es deixava la porta oberta a fer concessions amb l'índex, des de l'executiu de Pedro Sánchez treuen ferro a la disputa per aquest topall als lloguers. "És només un instrument més per controlar l'increment de preus del lloguer. Confiem en què les polítiques públiques engegades per les diferents administracions millorin l'accés a l'habitatge", apunten fonts de Moncloa.
El matís rellevant és aquesta aposta per "controlar l'increment de preus del lloguer", que diuen des de Madrid. El govern espanyol sap que l'entrada en vigor de la regulació de lloguers pot ser útil per evitar que continuï creixent el valor dels nous contractes, ja que s'establirà que cap nou lloguer -sigui de petit o gran tenidor- pugui superar el preu del contracte anterior. L'excepció serà si s'hi fan millores rellevant al pis. Ara bé, aquesta és la idea del govern espanyol: defensar que amb aquest format s'evita que els lloguers s'incrementin més. Però això deixa de banda el discurs del Govern català, i també la preocupació central del moviment per l'habitatge: la necessitat que baixin els preus actuals del lloguer. Per això l'índex era clau. Ara, però, queda veure la lletra petita un cop hi hagi decisió final.
El PSOE, segur, malgrat les reticències d'ERC i Sumar
El to de la consellera Capella ha estat dur, però també ha deixat veure un cert abatiment. Malgrat acusar el ministeri -en mans del PSOE- d'incomplir els compromisos de l'última reunió, no s'ha plantejat cap mena de pressió afegida, en un moment en què Pedro Sánchez necessita els suports d'ERC al Congrés dels Diputats per tirar endavant les grans carpetes estatals. De moment, tampoc es coneix la posició de Sumar, que forma part del govern espanyol, de la mà dels socialistes.La setmana passada, Ada Colau -líder dels comuns a Catalunya i part de la campanya de Yolanda Díaz a les darreres eleccions espanyoles- va assegurar que seria "una farsa inadmissible" que Pedro Sánchez aprovés un índex sense negociar-lo abans amb Sumar. També va reivindicar que seria "inacceptable" una proposta que "no modifiqui la realitat" actual del mercat de l'habitatge, ja que "la regulació ha de servir perquè la gent treballadora pugui pagar els lloguers". Ara com ara, no està clar quin marge de negociació li queda a la formació minoritària dins de l'executiu espanyol en aquesta carpeta, especialment després d'haver quedat apartada dels treballs interns per la regulació dels arrendaments els últims mesos. El PSOE es mostra tranquil. Mentrestant, la Generalitat promet insistir fins a l'últim moment.