10
de febrer
de
2024, 10:00
Actualitzat:
13
de febrer,
10:38h
Els bons auguris que prometien una regulació de lloguers ara ja sí pactada entre Generalitat i Estat, que s'aplicaria aquest mateix febrer a Catalunya, estan en risc. Ara com ara no hi ha acord en una de les grans claus d'aquesta nova normativa: l'índex de referència. És a dir, el topall que marcarà quin és el preu màxim de cada pis en el futur. La consellera de Territori, Ester Capella, va denunciar en seu parlamentària aquesta mateixa setmana que el govern espanyol havia posat sobre la taula una proposta de "sistema d'índex" que plantejaria "un ventall" econòmic ampli. Amb aquesta realitat, si el propietari optés per aplicar la part alta de la forquilla en el nou contracte, la regulació de lloguers perdria força, insistia Capella. "És on hi ha el debat real, en el ventall", resumia la membre del Govern.
Davant aquesta possibilitat, els governs català i espanyol mantenen un estira-i-arronsa intens. La sospita de l'executiu de Pere Aragonès és que s'està intentant frenar l'ambició de la contenció de rendes, un principi que neguen a l'Estat. Durant el temps que va existir la regulació catalana, ja hi havia un marge relatiu per cada pis. Més enllà de la zona on estava ubicat, es valorava també si s'havien fer millores a l'habitatge, es tenia ascensor o traster. Això ampliava el valor permès per llei. Ara bé, la consellera Capella assegura que tots aquests supòsits no van quedar reflectits a la norma espanyola i que l'Estat planteja "un ventall" sense exigències a la propietat. "Si l'índex és molt ampli i sense condicions, pot ser que s'agafin sempre al tram de dalt i això pot acabar generant que els preus del lloguer no baixin", rebla la màxima responsable política de l'habitatge a Generalitat.
En el mateix sentit, la titular del Departament de Territori adverteix del risc que la nova regulació de lloguers quedi en paper mullat. "Si es fa amb un ventall ampli, la contenció de rendes no serà mai una realitat", va mencionar al Parlament de Catalunya, en una resposta a les preguntes de la diputada Susana Segovia, dels comuns. De fet, en el mateix torn de paraula, la consellera d'ERC va reclamar a la membre d'En Comú Podem que les exigències perquè la regulació sigui efectiva també les dirigeixi al govern estatal, del qual forma part la formació Sumar. La idea és aconseguir que "la contenció de rendes sigui una realitat i no un miratge", va defensar Ester Capella.
Per redreçar la situació, la Generalitat està treballant en una mostra de 32.000 contractes per evidenciar les diferències que hi hauria entre aplicar el model estatal o fer-ho amb el model català. La idea és canviar l'opinió del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, en mans del PSOE. Mentrestant, l'executiu català segueix confiant en què tot es podrà resoldre aquest mateix febrer, tal com va comprometre's a fer la ministra Teresa Rodríguez.
Fonts del ministeri asseguren a Nació que és una carpeta prioritària i que la intenció és resoldre-ho de manera imminent, complint la data marcada: febrer. Els pròxims dies hi haurà reunions entre els equips de la Generalitat i l'Estat i es poliran les diferències presents. "L'acord és possible i l'objectiu és que la regulació serveixi per abaixar els preus del mercat del lloguer", remarquen portaveus oficials de l'executiu estatal.
Però no és només una batalla entre càrrecs polítics. La pressió social també emergeix. Una de les principals entitats promotores d'aquesta regulació, el Sindicat de Llogateres, insisteix a mirar cap a l'Estat. "El PSOE està intentant aigualir de nou la regulació de lloguers", acusa el portaveu de l'entitat Enric Aragonès. També remarca que "s'està coent una regulació amb un índex altíssim" i que això desvirtuaria la intervenció sobre el mercat immobiliari. "Voldria dir normalitzar els preus de la bombolla de lloguers més alta que hem tingut mai", anuncia Aragonès, poques setmanes després que Catalunya batés els rècords dels nous contractes tant al conjunt del país com a Barcelona, on ja s'ha arribat a la mitjana de 1.171 euros.
El mateix portaveu sindical lamenta que "fa setmanes" que el ministeri espanyol responsable de l'habitatge no els agafa el telèfon. Per contra, denuncia les proximitats "amb el lobby immobiliari" que trauria profit d'una regulació tova. Mentrestant, ja fa gairebé 9 mesos que la llei espanyola de l'habitatge va entrar en vigor.
Sigui com sigui, cal recordar que en la regulació de lloguers l'índex de referència que s'apliqui a Catalunya només serà rellevant en els casos de grans tenidors -propietaris amb cinc immobles o més- perquè quan l'amo del pis sigui un petit tenidor no existirà aquest topall. Ara bé, en tots dos casos el que sí que existirà serà una limitació: el nou lloguer no podrà ser més alt que el contracte anterior, per norma general. Les úniques excepcions per aplicar-hi pujades de fins al 10% apareixerien quan el propietari fes millores substancials al pis.
Davant aquesta possibilitat, els governs català i espanyol mantenen un estira-i-arronsa intens. La sospita de l'executiu de Pere Aragonès és que s'està intentant frenar l'ambició de la contenció de rendes, un principi que neguen a l'Estat. Durant el temps que va existir la regulació catalana, ja hi havia un marge relatiu per cada pis. Més enllà de la zona on estava ubicat, es valorava també si s'havien fer millores a l'habitatge, es tenia ascensor o traster. Això ampliava el valor permès per llei. Ara bé, la consellera Capella assegura que tots aquests supòsits no van quedar reflectits a la norma espanyola i que l'Estat planteja "un ventall" sense exigències a la propietat. "Si l'índex és molt ampli i sense condicions, pot ser que s'agafin sempre al tram de dalt i això pot acabar generant que els preus del lloguer no baixin", rebla la màxima responsable política de l'habitatge a Generalitat.
En el mateix sentit, la titular del Departament de Territori adverteix del risc que la nova regulació de lloguers quedi en paper mullat. "Si es fa amb un ventall ampli, la contenció de rendes no serà mai una realitat", va mencionar al Parlament de Catalunya, en una resposta a les preguntes de la diputada Susana Segovia, dels comuns. De fet, en el mateix torn de paraula, la consellera d'ERC va reclamar a la membre d'En Comú Podem que les exigències perquè la regulació sigui efectiva també les dirigeixi al govern estatal, del qual forma part la formació Sumar. La idea és aconseguir que "la contenció de rendes sigui una realitat i no un miratge", va defensar Ester Capella.
Per redreçar la situació, la Generalitat està treballant en una mostra de 32.000 contractes per evidenciar les diferències que hi hauria entre aplicar el model estatal o fer-ho amb el model català. La idea és canviar l'opinió del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, en mans del PSOE. Mentrestant, l'executiu català segueix confiant en què tot es podrà resoldre aquest mateix febrer, tal com va comprometre's a fer la ministra Teresa Rodríguez.
Fonts del ministeri asseguren a Nació que és una carpeta prioritària i que la intenció és resoldre-ho de manera imminent, complint la data marcada: febrer. Els pròxims dies hi haurà reunions entre els equips de la Generalitat i l'Estat i es poliran les diferències presents. "L'acord és possible i l'objectiu és que la regulació serveixi per abaixar els preus del mercat del lloguer", remarquen portaveus oficials de l'executiu estatal.
El Sindicat de Llogateres, pressió al PSOE
Però no és només una batalla entre càrrecs polítics. La pressió social també emergeix. Una de les principals entitats promotores d'aquesta regulació, el Sindicat de Llogateres, insisteix a mirar cap a l'Estat. "El PSOE està intentant aigualir de nou la regulació de lloguers", acusa el portaveu de l'entitat Enric Aragonès. També remarca que "s'està coent una regulació amb un índex altíssim" i que això desvirtuaria la intervenció sobre el mercat immobiliari. "Voldria dir normalitzar els preus de la bombolla de lloguers més alta que hem tingut mai", anuncia Aragonès, poques setmanes després que Catalunya batés els rècords dels nous contractes tant al conjunt del país com a Barcelona, on ja s'ha arribat a la mitjana de 1.171 euros.El mateix portaveu sindical lamenta que "fa setmanes" que el ministeri espanyol responsable de l'habitatge no els agafa el telèfon. Per contra, denuncia les proximitats "amb el lobby immobiliari" que trauria profit d'una regulació tova. Mentrestant, ja fa gairebé 9 mesos que la llei espanyola de l'habitatge va entrar en vigor.
Sigui com sigui, cal recordar que en la regulació de lloguers l'índex de referència que s'apliqui a Catalunya només serà rellevant en els casos de grans tenidors -propietaris amb cinc immobles o més- perquè quan l'amo del pis sigui un petit tenidor no existirà aquest topall. Ara bé, en tots dos casos el que sí que existirà serà una limitació: el nou lloguer no podrà ser més alt que el contracte anterior, per norma general. Les úniques excepcions per aplicar-hi pujades de fins al 10% apareixerien quan el propietari fes millores substancials al pis.