La Generalitat anuncia que la regulació de lloguers s'aplicarà a Catalunya al febrer

Una trobada entre la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, i la consellera de Territori, Ester Capella, hauria servit per "desencallar" la promesa d'uns topalls als arrendaments que fa set mesos que esperen

Imatge d'arxiu d'anuncis de lloguer a una immobiliària
Imatge d'arxiu d'anuncis de lloguer a una immobiliària | Hugo Fernández
11 de gener del 2024
Actualitzat a les 15:22h
"El mes de febrer entrarà en vigor a Catalunya la contenció de rendes". Aquest és l'anunci sobri que la consellera de Territori, Ester Capella, ha expressat tot just després de finalitzar una trobada amb la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez. Segons la Generalitat, doncs, s'acaba l'espera i el "bloqueig" a la regulació dels lloguers. "És el gran acord", ha insistit Capella, en referència a l'arribada dels topalls al mercat dels arrendaments que hauria de ser efectiva, ara sí, les pròximes setmanes. 

Els darrers mesos, el Govern havia assenyalat que l'executiu de Pedro Sánchez els havia tallat les ales alhora de permetre que arribés una regulació de lloguers a 140 municipis del país. Mentrestant, el govern de PSOE i Sumar assegurava que estava immers en uns treballs tècnics per fer més efectiva la norma. Finalment, més de set mesos després que entrés en vigor la llei d'habitatge espanyola, la consellera Capella ha assegurat que "en les pròximes setmanes" aquests ajustaments tècnics s'hauran resolt i l'Estat permetrà que es tornin a regular els lloguers a Catalunya.

Això s'acompliria després que el mes de febrer aparegui el nou índex de preus de referència treballat pel ministeri -l'eina que ha de permetre marcar quin és el nou cost màxim d'un lloguer- i es publiqui la declaració de les zones de mercat d'habitatge tens establertes al territori català. Durant la compareixença posterior a la reunió, la representant del Govern ha reivindicat que la part catalana fa temps que espera que el ministeri socialista validi la proposta de l'executiu d'ERC, formalitzada l'agost de l'any passat. En aquest cas, "la reunió ha anat bé" i s'han resolt els desequilibris. "S'ha desencallat allò on estàvem encallats", ha apuntat la titular del Departament de Territori. Durant la trobada, la ministra Rodríguez ha assegurat que "l'habitatge és un problema transversal, de majories, i tots dos governs aspiren a atendre aquesta demanda", concreten des de l'executiu de Pedro Sánchez.

De moment, Catalunya afronta l'arribada d'aquesta nova mesura en una situació d'emergència habitacional creixent. Mentre una part dels desnonaments segueix en suspens per l'escut social iniciat arran de la pandèmia, el preu del lloguer no ha deixat de créixer a tot el país. Les últimes dades disponibles evidencien que els nous contractes de Barcelona ja costen una mitjana de 1.171 euros, gairebé 100 euros per sobre del salari mínim interprofessional. Al conjunt del territori català també s'han anat assumint nous rècords.

Al marge d'aquesta regulació de lloguers, s'esperava que l'executiu estatal plantegés com preveu desplegar els seus plans d'habitatge social a Catalunya. En aquesta carpeta, en canvi, no s'ha aportat cap novetat. Les responsables d'habitatge s'han emplaçat a seguir parlant-ne en el futur.


La trobada d'aquest dijous ha arribat també unes hores després que la mateixa Capella es reunís amb el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, i s'acordés que la comissió política per començar a remoure el traspàs de Rodalies es constituís la primera setmana de febrer. Alhora, amb la mirada posada en el Parlament, la consellera d'ERC i el ministre del PSOE també van tractar dos temes cabdals per a les negociacions del pressupost català que Pere Aragonès intenta tirar endavant i que té els socialistes com a figura clau. D'una banda, es va convocar una trobada tècnica per parlar de la "modernització" de l'aeroport del Prat la mateixa setmana vinent. D'altra banda, es va certificar que el govern espanyol encara ha de fer un tràmit -reformar la llei de carreteres- abans que Estat i Generalitat puguin signar el conveni per ala futura B-40, un front incòmode per als republicans.