Hi ha flors que no fan estiu i d'altres que pronostiquen una senyora primavera. Eufòria podria haver estat de les primeres, però l'estrena d'Eufòria Dance ens dona arguments per pensar que no, que és de les segones, que aquell concurs va ser la flor original, l'esclat que acabaria contagiant-nos una nova manera de pensar l'entreteniment juvenil des de la televisió pública catalana.

Està tot inventat, però, i Eufòria Dance no n'és una excepció. En aquest nou preconcurs no hi veiem massa res que no hàgim vist en altres formats similars d'altres cadenes. Però, paradoxalment, aquest és el seu gran valor. Que normalitza el que a tot arreu és normal, fa lògic i versemblant el que en qualsevol país del món és lògic i versemblant: que joves ballin desacomplexadament -i esprement totes les tendències globals possibles- davant d'una càmera.

[noticiadiari]2/242749[/noticiadiari]

Una nova normalització que és tant o més important que la primera. Perquè amb Eufòria ens vam permetre cantar amb la nostra llengua i fer-ho en format competitiu i atractiu, però és que amb Eufòria Dance estem doblant l'aposta, cedint el protagonisme absolut a un dels grans protagonistes de les xarxes socials avui en dia: el ball, l'expressió corporal. El cos com a motor creatiu. TikTok. Sí, som exactament allà on toca ser, fent exactament allò que toca fer!

I tot apunta que ho farem bé. Els primers programes d'Eufòria Dance fins i tot han millorat algunes mancances de l'Eufòria clàssic. El terreny de joc és perfecte, adaptat a l'estètica del ball, lluny dels escenaris convencionals. Els concursants s'esplaien en un entorn amic, una mena de nau fictícia de to underground, però maquillada com si fóssim al 2022. Carol Rovira fa una feina excel·lent i la fa, a més, amb un català que no sempre tenim l'oportunitat de sentir. I el cap del jurat, Albert Sala, personifica el gènere televisiu i la comoditat plena.

[noticiadiari]2/242864[/noticiadiari]

Acabo subratllant això, perquè diria que és la millor notícia. A banda de la normalització ja esmentada, Eufòria Dance transmet un nou factor ambiental que ni tan sols transmetia Eufòria: la comoditat. Està còmode Albert Sala i hi està tothom en aquell plató i a casa seva. Comencem a sentir-nos còmodes fent aquest tipus d'entreteniment, les peces encaixen sense haver de forçar res, estem celebrant un contingut atractiu per a joves i ningú en aquell plató se sent fora de lloc. És un petit miracle que ens ha de fer ser optimistes. Inesperadament, l'audiovisual juvenil en català pot estar encadenant dues victòries seguides.