Els familiars de víctimes del franquisme presentaran a la justícia argentina un requeriment judicial per al creuament de les dades del Banc d'ADN de Catalunya amb les restes ja exhumades per la Generalitat. Aquest divendres els representants de les diverses entitats impulsores de la iniciativa han signat públicament el document davant la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on té la seu el Banc d'ADN, per reivindicar la necessitat d'identificar persones desaparegudes durant la dictadura al territori català a través de la vinculació amb les dades genètiques de familiars. 

L'advocat argentí Máximo Castex, presentarà la petició al febrer al Jutjat Federal número 1 de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Romilda Servini de Cubría. El Banc d'ACN es va posar en marxa l'any 2012 com una eina per recollir les dades genètiques de familiars de víctimes del franquisme i la Guerra Civil. Marc Antoni Malagarriga, coordinador del requeriment judicial i impulsor de l'entitat, denuncia que s'han trobat amb "una negació sistemàtica" de la Generalitat "a informar de forma oficial que aquest Banc d'ADN existeix".

En la mateixa línia, segons Malagarriga hi ha més de 4.700 famílies que han demanat buscar un parent desaparegut. "Si el Govern no és capaç d'enviar una carta a les famílies... què farà amb la genètica", ha expressat.

Els familiars que s'han adherit al requeriment judicial han volgut aprofitar l'empenta que suposa el primer cas favorable d'un exhort de la justícia argentina que ha permès exhumar una fossa comuna. Ha estat al cementiri de Guadalajara, on hi ha les restes de 22 afusellats entre el novembre del 1939 i el febrer del 1940. Precisament, l'advocat argentí Máximo Castex també s'ha implicat en la causa de Guadalajara i ha avançat que està treballant en noves peticions d'exhumació de fosses, com la del cementiri de Porreres, a Mallorca, on es calcula que hi podria haver un centenar de restes sense identificar.