22
de juliol
de
2017, 15:00
Actualitzat:
24
de juliol,
13:27h
Una treballadora acomiadada per accedir a diverses pàgines web, sobretot, a Facebook, en horari laboral, tot saltant-se la prohibició explícita de la seva empresa. Un altre, d’una companyia diferent, que va acabar igualment al carrer per suplantar el seu cap en aquesta xarxa social.
Una empleada que va perdre la feina per assetjar un col·lega per WhatsApp i que va ser descoberta per la pròpia víctima, la qual va mostrar els missatges que havia rebut als responsables de l’organització. Un quart exemple de treballador a l’atur per insultar la seva superior des de Facebook.
Una dona amb el contracte rescindit per penjar fotografies seves en uniforme i amb un feix de bitllets a la mà davant de la caixa registradora del supermercat que la tenia al seu servei. Un home de baixa que va difondre per les plataformes 2.0 imatges seves tocant la guitarra amb el braç enguixat i que, per aquesta raó, va ser despatxat. És el mateix que va passar amb una empleada que estava en idèntica situació i que, malgrat això, va pujar fotos a Facebook mentre sortia de copes i feia turisme.
Són casos reals vists recentment en diversos tribunals de l’Estat —alguns, a Catalunya— i que revelen que la justícia ja està preparada per castigar les imprudències comeses a través dels mitjans socials. Llàstima que aquesta suposada solvència no s’apliqui en altres interseccions entre feina i tecnologia.
Discriminació laboral virtual
Per exemple, un de cada quatre contractes indefinits signats a l’Estat durant l’any passat es va tancar a través d’Infojobs, la principal borsa de treball en línia que opera a Espanya. En aquesta empresa, que forma part de holding noruec de comunicació Schibsted, com Fotocasa i Segundamano, hi ha registrats aproximadament nou milions de currículums.
Des de l’altre punt de vista, unes 70.000 empreses col·laboren amb el portal. Els sectors més actius, és a dir, aquells que generen més ocupació, són el financer, el comercial i el tecnològic. No obstant, els desequilibris per sexes que es donen en el món offline es reprodueixen a Infojobs i els serveis de la competència.
Segons les dades de la mateixa companyia, la proporció d’homes que aconsegueixen un lloc a jornada completa ascendeix al 77%; en canvi, la xifra entre les dones és del 55%. Vint-i-dos punts menys!
Tant se val si parlem d’indústries dinàmiques o d’activitats que s’estan quedant obsoletes; si ens referim a un modus operandi de reclutament en sintonia amb l’era digital o a procediments tradicionals a punt de caducar, etc. La discriminació que pateixen elles és immensa. La responsabilitat última és de qui difon les ofertes de feina. Però, podrien fer-hi alguna cosa més els portals com Infojobs?
Una empleada que va perdre la feina per assetjar un col·lega per WhatsApp i que va ser descoberta per la pròpia víctima, la qual va mostrar els missatges que havia rebut als responsables de l’organització. Un quart exemple de treballador a l’atur per insultar la seva superior des de Facebook.
Una dona amb el contracte rescindit per penjar fotografies seves en uniforme i amb un feix de bitllets a la mà davant de la caixa registradora del supermercat que la tenia al seu servei. Un home de baixa que va difondre per les plataformes 2.0 imatges seves tocant la guitarra amb el braç enguixat i que, per aquesta raó, va ser despatxat. És el mateix que va passar amb una empleada que estava en idèntica situació i que, malgrat això, va pujar fotos a Facebook mentre sortia de copes i feia turisme.
Són casos reals vists recentment en diversos tribunals de l’Estat —alguns, a Catalunya— i que revelen que la justícia ja està preparada per castigar les imprudències comeses a través dels mitjans socials. Llàstima que aquesta suposada solvència no s’apliqui en altres interseccions entre feina i tecnologia.
Discriminació laboral virtual
Per exemple, un de cada quatre contractes indefinits signats a l’Estat durant l’any passat es va tancar a través d’Infojobs, la principal borsa de treball en línia que opera a Espanya. En aquesta empresa, que forma part de holding noruec de comunicació Schibsted, com Fotocasa i Segundamano, hi ha registrats aproximadament nou milions de currículums.
Des de l’altre punt de vista, unes 70.000 empreses col·laboren amb el portal. Els sectors més actius, és a dir, aquells que generen més ocupació, són el financer, el comercial i el tecnològic. No obstant, els desequilibris per sexes que es donen en el món offline es reprodueixen a Infojobs i els serveis de la competència.
Segons les dades de la mateixa companyia, la proporció d’homes que aconsegueixen un lloc a jornada completa ascendeix al 77%; en canvi, la xifra entre les dones és del 55%. Vint-i-dos punts menys!
Tant se val si parlem d’indústries dinàmiques o d’activitats que s’estan quedant obsoletes; si ens referim a un modus operandi de reclutament en sintonia amb l’era digital o a procediments tradicionals a punt de caducar, etc. La discriminació que pateixen elles és immensa. La responsabilitat última és de qui difon les ofertes de feina. Però, podrien fer-hi alguna cosa més els portals com Infojobs?