04
de gener
de
2023, 20:18
Actualitzat:
20:18h
Joseph Ratzinger ja és història. L'Església catòlica acomiadarà Benet XVI aquest dijous en una missa funeral que es vol austera i que serà presidida pel papa Francesc a la plaça de Sant Pere de Roma. Per primer cop, un pontífex n'enterrarà un altre i es clourà una etapa inèdita en la història del Vaticà: la coexistència de dos papes alhora, el regnant i l'emèrit.
La desaparició de Benet XVI obre la que serà la darrera etapa del govern de Francesc, que el 13 de març complirà deu anys de pontificat. Molt s'ha especulat sobre fins a quin punt la presència del papa emèrit condicionava la política de Jorge Mario Bergoglio, que des de la seva elecció ha encarnat una Església més oberta doctrinalment i més sensible a les dinàmiques socials de la que havia representat el teòleg alemany. Aquestes són algunes claus sobre la relació entre totes dues personalitats i com poden canviar les coses a partir d'ara.
Per altra banda, no es pot negar que tots dos homes representaven mirades molts diferents sobre l'Església catòlica i el seu paper en el món. El cineasta Fernando Meirelles es va inspirar en aquestes divergències per fer una bona pel·lícula, Els dos papes, amb dos magnífics Anthony Hopkins i Jonathan Pryce. És molt probable que les tensions entre tots dos fossin menors en la vida real.
L'octubre anterior, s'havia celebrat el Sínode de l'Amazònia i en una de les conclusions es proposava a Roma l'ordenació de persones casades per respondre a la crisi de vocacions. El llibre conjunt amb Sarah va ser vist com un advertiment davant de tota obertura en aquest tema. Aleshores, des de la Santa Seu es va recordar que el celibat no era un dogma, però alhora es va refermar que la posició de Francesc era contrària a permetre el casament dels sacerdots. El tema de la moral familiar ha estat una de les grans batalles ideològiques dins de l'Església en els darrers anys. És un àmbit en què Francesc manté una postura més liberal i oberta als canvis. Ara caldrà veure si els missatges vaticans canvien a partir d'ara.
Un aspecte en què tots dos pontífexs discrepaven era el de la missa en llatí. Benet XVI va obrir la porta per facilitar la missa antiga com una concessió als seguidors del bisbe tradicionalista Marcel Lefebvre. En el moment d'arribar al papat, Francesc va tornar a restringir-la, tal com havia fet el Concili Vaticà II. Aquest dimecres, el secretari personal de Ratzinger, Georg Gänswein, ha explicat que aquesta decisió va provocar "dolor en el cor" al Papa emèrit.
Però amb la mort del Papa emèrit, Francesc també es pot trobar amb una oposició conservadora més ferotge. Perquè Benet XVI mai va voler jugar a referent antiFrancesc. L'obertura de l'actual pontífex en matèria de doctrina familiar irrita profundament l'ala reaccionària de la jerarquia i la teologia. La seva decisió de plantejar una acollida als divorciats, els homosexuals i les dones continuarà sent matèria de conflicte intern. La decisió de flexibilitzar les anul·lacions matrimonials, adoptada recentment, ja ha merescut la condemna dels sectors més ultres, que en el terreny ideològic tenen Sandro Magister com a principal abanderat.
La desaparició de Benet XVI obre la que serà la darrera etapa del govern de Francesc, que el 13 de març complirà deu anys de pontificat. Molt s'ha especulat sobre fins a quin punt la presència del papa emèrit condicionava la política de Jorge Mario Bergoglio, que des de la seva elecció ha encarnat una Església més oberta doctrinalment i més sensible a les dinàmiques socials de la que havia representat el teòleg alemany. Aquestes són algunes claus sobre la relació entre totes dues personalitats i com poden canviar les coses a partir d'ara.
La darrera lliçó: cohabitació sense conflicte
"És com tenir l'avi a casa". D'aquesta manera s'havia referit Francesc a Benet XVI sobre la convivència de dos pontífexs dins mateix dels murs vaticans. La realitat és que tots dos han escenificat una bona cohabitació, sense forçar identificacions que no respondrien a la veritat. Des de la seva renúncia, Ratzinger va deixar clar que no pretenia fer de contrapoder i ha mantingut una activitat discreta, centrada en la lectura, l'estudi i alguna aparició pública. Francesc ha tingut cura de la relació: el 2016, amb motiu dels 65 anys d'ordenació de l'emèrit, va retre-li homenatge en públic. I ho ha anat fent de manera reiterada, subratllant el seu paper com a referent intel·lectual.Per altra banda, no es pot negar que tots dos homes representaven mirades molts diferents sobre l'Església catòlica i el seu paper en el món. El cineasta Fernando Meirelles es va inspirar en aquestes divergències per fer una bona pel·lícula, Els dos papes, amb dos magnífics Anthony Hopkins i Jonathan Pryce. És molt probable que les tensions entre tots dos fossin menors en la vida real.
L'intent (frustrat) d'enfrontar els dos papes
Utilitzar la figura del pontífex emèrit per intentar desestabilitzar l'actual Papa ha estat una constant en els nou anys llargs de cohabitació entre Benet XVI i Francesc. Des dels grups organitzats contraris a Francesc, s'han repetit les mostres de simpatia envers l'emèrit, mentre que alguns defensors de la doctrina del teòleg alemany han destacat com a detractors del pontífex argentí. Un dels exponents d'aquestes maniobres ha estat el cardenal alemany Ludwig Müller, un teòleg enfrontat al Papa que s'ha deixat veure sovint amb Ratzinger aquests anys. Müller està ben connectat amb un nucli actiu d'acèrrims enemics del pontífex actual, liderat pel cardenal nord-americà Raymond Burke.Equilibris sobre el celibat
En el transcurs d'aquests anys de relació Francesc-Ratzinger, un al capdavant del govern vaticà i l'altre reclòs al monestir Mater Ecclesiae, però separats per pocs metres de distància, han aflorat algunes controvèrsies. Com quan el gener del 2020 va aparèixer un llibre escrit a quatre mans per Ratzinger i el molt conservador cardenal Robert Sarah on es feia una defensa aferrissada del celibat.L'octubre anterior, s'havia celebrat el Sínode de l'Amazònia i en una de les conclusions es proposava a Roma l'ordenació de persones casades per respondre a la crisi de vocacions. El llibre conjunt amb Sarah va ser vist com un advertiment davant de tota obertura en aquest tema. Aleshores, des de la Santa Seu es va recordar que el celibat no era un dogma, però alhora es va refermar que la posició de Francesc era contrària a permetre el casament dels sacerdots. El tema de la moral familiar ha estat una de les grans batalles ideològiques dins de l'Església en els darrers anys. És un àmbit en què Francesc manté una postura més liberal i oberta als canvis. Ara caldrà veure si els missatges vaticans canvien a partir d'ara.
Un aspecte en què tots dos pontífexs discrepaven era el de la missa en llatí. Benet XVI va obrir la porta per facilitar la missa antiga com una concessió als seguidors del bisbe tradicionalista Marcel Lefebvre. En el moment d'arribar al papat, Francesc va tornar a restringir-la, tal com havia fet el Concili Vaticà II. Aquest dimecres, el secretari personal de Ratzinger, Georg Gänswein, ha explicat que aquesta decisió va provocar "dolor en el cor" al Papa emèrit.
Les mans més lliures o més descobert?
La desaparició de Ratzinger planteja la pregunta de com afectarà el tram final del pontificat de Francesc. Alguns vaticanòlegs han aventurat que l'actual Papa se sentia molt limitat per l'ombra del seu predecessor. Segur que en algun aspecte hagi estat així. Com en la no-rehabilitació del teòleg crític Hans Küng. El papa Joan Pau II, a través de l'aleshores cardenal Ratzinger, li va treure la condició de teòleg catòlic. La crítica de Küng a la infalibilitat papal va enverinar la seva relació amb el Vaticà. Després, va reunir-se amb Benet XVI, però aquest mai el va rehabilitar. Francesc va mantenir amb Küng una correspondència cordial i el va beneir a distància quan Küng agonitzava. Però no li va retornar la condició de teòleg de l'Església. Un fet que s'explica per la presència de Ratzinger.Però amb la mort del Papa emèrit, Francesc també es pot trobar amb una oposició conservadora més ferotge. Perquè Benet XVI mai va voler jugar a referent antiFrancesc. L'obertura de l'actual pontífex en matèria de doctrina familiar irrita profundament l'ala reaccionària de la jerarquia i la teologia. La seva decisió de plantejar una acollida als divorciats, els homosexuals i les dones continuarà sent matèria de conflicte intern. La decisió de flexibilitzar les anul·lacions matrimonials, adoptada recentment, ja ha merescut la condemna dels sectors més ultres, que en el terreny ideològic tenen Sandro Magister com a principal abanderat.