La mestra jubilada de Palafrugell investigada per un comentari a les xarxes socials contra un guàrdia civil que va participar en les càrregues de l'1-O ha tornat avui als jutjats, que la citaran a declarar ara també per injúries i amenaces, per fer un comentari a xarxes socials contra un agent que va participar en les càrregues de l'1-O.

La professora, Mariona Reig, que té 70 anys i mobilitat reduïda, ha rebut el suport d'una cinquantena de persones, entre les quals l'exconsellera Dolors Bassa. I com ja va fer l'altra vegada, s'ha tornat a acollir al dret a no declarar. Ha afirmat que està "tranquil·la" i que el procés judicial només busca "que estiguem callats". "Però diré el que em sembli, m'he passat mitja vida ensenyant coneixements i valors: creieu que diria una mala paraula?, s'ha preguntat.

El nom de la mestra jubilada apareix en una causa que porta el jutjat d'instrucció número 3 de Tortosa, i on hi ha sis persones més encausades.

La foto del guàrdia civil es va difondre per Facebook després de l'1-O i se l'identificava com un dels guàrdies civils que havien pres part a les càrregues que hi va haver a Sant Carles de la Ràpita i Roquetes. L'agent va denunciar la difusió de la imatge i els comentaris que l'acompanyaven, entre els quals hi havia el de Reig. La mestra va escriure que se li hauria de fer una visita i "tornar-li el favor".

A finals de l'any passat, Reig ja va ser citada a declarar per aquesta causa. Aleshores, investigada per un delicte d'incitació a l'odi. La mestra jubilada va comparèixer de manera telemàtica des dels jutjats de la Bisbal d'Empordà.

L'advocada de la professora jubilada, Montse Vinyets, creu que s'ha de decretar l'arxiu de la causa "de manera immediata". Explica que hi ha un escrit de Fiscalia que no veu delicte d'incitació a l'odi, però que malgrat tot, la jutgessa manté aquesta imputació, a més d'incorporar-hi les d'injúries i amenaces. "Una manera de salvar aquesta macrocausa per uns fets que no tenen cap mena de transcendència, és intentar introduir aquests dos nous tipus delictius", creu l'advocada.

"Al nostre entendre, la decisió correcta i jurídicament aplicable seria un arxiu absolut, perquè no hi ha cap fet constitutiu de delicte; el comentari de Facebook és totalment innocu", afegeix Montse Vinyets. L'advocada també pensa que al darrere de la causa s'hi amaga "una pretensió econòmica per part del denunciant", perquè el guàrdia civil es troba de baixa i té reconeguda una invalidesa del 50% arran d'aquests fets.

Bassa, que coneix Reig d'haver treballat juntes algun temps fent de mestres, diu que la causa contra la mestra jubilada és un exemple que "la repressió no s'ha aturat". "És bestial que a una persona gran i discapacitada, perquè hagi fet un escrit al Facebook, se li puguin imputar delictes d'odi; no s'entén de cap manera", ha dit.

[noticia]222924[/noticia]