En general, a la sortida, els alumnes semblaven satisfets d’un examen "assequible", i així ho ha compartit també algun dels docents que els acompanyaven. Com a curiositat, entre les preguntes, ha tornat a aparèixer el concepte de "catàfora" i "anàfora", un dels aspectes que més va preocupar als qui s’examinaven fa dos anys.
Una de les lectures obligatòries del temari, Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé, ha aparegut en les dues versions de l’examen, i en poesia, els de la primera opció han pogut analitzar Yo quiero ser, llorando, el hortelano, de Miguel Hernández, un poema inclòs en la segona antologia de poesia espanyola, o un poema de Blas de Otero. Pel que fa a l’expressió escrita, els estudiants han hagut de redactar un retrat, en una banda, o un text administratiu i jurídic, alhora que han hagut d’explicar les seves característiques.
L’ambient a la sortida de la prova era de serenor i tranquil·litat. Era el que s’esperaven. Així ho ha explicat l’Ainhoa, que tot i no voler cursar cap estudi universitari l’any vinent s’ha presentat a les proves. Ha assegurat que l’examen li ha resultat "bastant assequible" perquè resumia el temari de batxillerat. En una línia similar s’ha pronunciat en Victor López que creu que, malgrat que hi havien preguntes “molt concretes”, l’examen ha estat més fàcil del que pensava.
Incerta Glòria i la presència de la dona a la universitat, a català
Les dues opcions de l’examen de selectivitat de Llengua Catalana i Literatura ha deixat triar als joves si analitzar un fragment d’Incerta glòria de Joan Sales, o un text acadèmic, d’Ana Lluch, sobre la presència de la dona en l’àmbit universitari. D’entre les lectures obligatòries a Batxillerat, els alumnes han hagut d’abordar qüestions sobre Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Vilallonga, i La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.
En expressió escrita, els futurs universitaris han hagut de redactar un article formal sobre violència i sobre les desigualtats entre homes i dones a la universitat. Els alumnes coincidien en creure que era una prova “fàcil”.
Â
Un cartell de la selectivitat, a Olot Foto: Martí Albesa
Els darrers canvis
En referència als últims canvis, que han impedit escollir la cinquena assignatura d’entre 4 i no 20 matèries com fins ara, la majoria dels alumnes enquestats han opinat que aquests no els afectaran massa. Només la Claudia creu que els canvis podrien “baixar les notes mitjanes una mica”, i Ainhoa que aquests canvis delimiten bastant les seves opcions i “deixen menys espai per a fer el que ens agrada”.
En una línia similar s’ha posicionat una de les professores que acompanyava els alumnes. La Montserrat González, professora de llengua catalana i literatura de l’Institut Icària, i vocal del centre a les proves de selectivitat, creu que els estudiants estan acostumats als canvis d’última hora i per tant, tot i que primer s’esveressin, després han vist que ‘’no n’hi ha per tant’’ i s’han adaptat. Reconeix però, que estaria bé estar informats amb més antelació. González també ha reconegut que l’examen d’aquest dimarts ha estat “bastant senzill”.
Detectors per descobrir orelleres
Les proves de la selectivitat compten aquest any amb més sistemes de seguretat per evitar que els alumnes puguin copiar durant els exàmens. Aquest any cada universitat catalana disposa d’un dispositiu detector d’orelleres, amb el qual es poden interceptar possibles transmissions d’informació des de l’exterior de l’aula.
Segons ha explicat el coordinador de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) a la demarcació de Tarragona, Antoni Garcia Español, els alumnes estan cada cop més “informatitzats” i hi ha diversos portals web que comercialitzen sistemes de transmissió a través del sistema Bluetooth, alguns dels quals tenen la mida “d’un gra d’arròs” i són molt difícils de detectar.
Perquè l’aparell sigui efectiu, cal recórrer l’aula i situar-lo a poca distància dels alumnes. “Si algú està connectat amb l’exterior podem sentir la conversa pels auriculars i detectar quina és la persona que està copiant”, ha detallat el coordinador de les proves.
Els tribunals han informat als alumnes que es faria un control específic de sistemes electrònics. Per aquest motiu, abans de l’inici dels exàmens, aquells estudiants que duien rellotges intel·ligents -capaços de transmetre informació- els han hagut de deixar damunt la taula del tribunal.
Garcia Español ha explicat que algunes facultats d’universitats catalanes ja utilitzen aquests sistemes durant els exàmens, en aquelles aules que tenen un elevat nombre d’alumnes. Segons ha explicat, es preveu que els aparells que ara s’utilitzen durant la Selectivitat estiguin a disposició dels professors universitaris que vulguin utilitzar-los.
Només estoigs transparents
Al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el president del tribunal, Antoni Luna, no ha hagut de gestionar cap contratemps. Cap alumne ha arribat tard, i no s’ha produït cap incidència. Estava preparat però, per si algun estudiant arribava disfressat, ja que havia corregut per les xarxes socials una crida per què els alumnes acudissin a les universitats amb indumentària curiosa. Les indicacions eren que els estudiants s’havien de canviar i si, per aquest motiu, feien tard, havien d’anar al tribunal d’incidències. Tanmateix, no ha succeït.
Luna ha explicat que els estudiants han deixar mòbils i objectes personals a les motxilles a terra. A la taula, només poden tenir les etiquetes, que els reparteixen per ordre de llista abans de començar els exàmens, i el material (bolígrafs, llapis, etc.) que necessiten. Com a novetat, enguany, el material l’havien de dur en un estoig transparent, i els que no el tenien, s’enduien a la taula els llapis i bolígrafs a la mà.
Per les aules també hi han hagut de passar personal de la universitat per comprovar que cap alumne porti aparells a través dels quals poguessin rebre ajuda de l’exterior. Així han passat els detectors, una mesura "més preventiva" diu Luna, que no pas perquè es doni a la realitat.
Â
Examen de selectivitat a Olot. Foto: Martí Albesa
