Insultar un cop el teu cap no és motiu d'acomiadament, segons la Justícia

El Tribunal Superior de Madrid dictamina que no ha quedat demostrat, en el cas d'un treballador d'una empresa de fumats, que es tracta d'"un incompliment greu i culpable

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid | Europa Press
Redacció
25 d'abril de 2024, 17:10
Actualitzat: 17:10h

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha determinat en una sentència que dir carallot al teu superior només una vegada no justifica un acomiadament disciplinari, ja que no té "la gravetat i el component de culpabilitat" necessari per procedir a la destitució. Així consta en una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual els magistrats han desestimat el recurs interposat per Fumats NordFish contra la sentència dictada pel Jutjat social número 31 de Madrid amb data del 20 de setembre de 2023, ratificant la resolució impugnada.

El procediment té el seu origen en una demanda interposada contra el treballador de la citada empresa, un auxiliar de fàbrica amb un salari mensual de 1.344 euros. El maig de 2023, l'empresa li va notificar una carta d'acomiadament per ofenses verbals. Dies abans, va tenir lloc una reunió entre l'empresa i el personal per donar una informació al departament de qualitat. La idea és que hi anés tota la plantilla. Al voltant de les 15:00 del migdia, el demandant va manifestar que marxava perquè acabava la seva jornada laboral.

En aquest moment, l'administradora li va advertir que si marxava podia ser sancionat per desobediència, tenint en compte que havia gaudit de 15 minuts de descans, a la qual cosa el treballador en qüestió li va respondre: "A veure si t'atreveixes carallot", i va marxar en aquell moment donant un cop de porta.

La Sala ha asseverat que és necessari que quedi evidenciat que es tracta d'"un incompliment greu i culpable, perquè l'acomiadament, per ser la sanció més greu en el Dret Laboral, obliga a una interpretació restrictiva, podent, doncs, i si és el cas, imposar-se altres sancions diferents de la de l'acomiadament".

En contestació al retret formulat per l'empresa, els magistrats han exposat que cal valorar el context en què es van produir els fets, així com les circumstàncies objectives i subjectives concurrents, entre les quals han ressaltat que "quan s'exigeix al treballador la seva presència a les instal·lacions de l'empresa ja havia acabat la seva jornada de treball i tenia pressa per motius personals".

Han afegit a continuació que "encara que quan la contestació de l'actor i les formes emprades en dirigir-se a l'administradora van ser malsonants, no tenen la gravetat i el component de culpabilitat necessari per justificar el seu acomiadament, la qual cosa ha conduït a desestimar el recurs i confirmar la sentència recorreguda que no ha infringit la normativa i jurisprudència denunciada".