Quan es va decidir el títol d'aquesta secció, es va decidir jugar amb la mítica frase "sexe, drogues i rock'n'roll" intercanviant-la per "sexe, postureig i reggaeton", actualitzant la frase al moment actual i a una representació de mi i del meu entorn. Ja s'ha escrit sobre sexe i sobre reggaeton, però ens faltava l'eix central i transversal, fins i tot intergeneracional: el postureig.

El terme postureig, adaptat de l'espanyol postureo, és un neologisme utilitzat especialment en el context de les xarxes socials i les noves tecnologies, per expressar formes de comportament concretes, basades en la imatge i les aparences que per una veritable motivació.

Així com Twitter és una xarxa principalment política i d'actualitat, Instagram està plena d'aquest postureig on es mostra mitjançant fotografies el més meravellós de la nostra vida: viatges, bons restaurants, bones companyies, selfies, amistats, fotografies de les nostres mascotes, algunes d'elles amb compte d'Instagram propi. A Twitter mostrem que tenim opinió, a Instagram mostrem que a més tenim una vida meravellosa i divertida i que en cap cas estem un dissabte al matí redactant un article.

I llavors arribem al Tinder, la xarxa per excel·lència del postureig. Tinder és una xarxa social per lligar i conèixer gent, sense cap necessitat de ser "soltero exigente". Et busca persones al teu voltant, en el radi de kilòmetres que introdueixis a l'algoritme i dins la franja d'edat que consideris oportuna. Això de l'edat és tot un món, perquè com et pots posar la que vulguis, pots trobar fotos de gent que clarament en té 48 que segons Tinder en té 35 i gent que et diu que en té 24 i bé, està acabant segon de batxillerat.

A la pantalla del teu telèfon apareixen fotografies de gent acompanyades del seu nom, edat, professió i descripció, si t'agrada prems el botó del cor i si no t'agrada a la creu. Si els dos premeu el cor, és un match i llavors, si es vol, podeu parlar en una conversa privada. Fàcil, senzill i per tota la família.

Després de passar una ruptura emocionalment complicada, va ser una amiga la que em va animar a instal·lar-me-la, "hi ha gent normal" em va dir, i és cert, simplement que l'has de buscar una mica. Una altra amiga, em va dir l'altre dia, "estic jugant al Tinder" i em va semblar una bona frase per entendre el que és realment utilitzar aquesta aplicació.

Fotografia escalant, fotografia amb la teva mascota, fotografia en una boda –a vegades pixel·lant la cara de la núvia, perquè ser cutre no és fàcil– fotografia sense samarreta, fotografia viatjant, fotografia acompanyat de nens de països del tercer món (a aquests no els pixel·les la cara eh?)... Tot això, acompanyat de frases intenses on et diuen les seves aficions (viatjar, mirar pel·lícules, llegir, l'originalitat personificada), et posen cites d'intel·lectuals sense citar-los o et determinen quin és el seu objectiu utilitzant Tinder: "Si solo quieres un polvo, pasa de largo" o "buscamos chica para trío".

És un mercat de la carn i del postureig que t'espanta quan l'obres per primer cop. Les primeres reaccions quan l'instal·les passen per l'estupefacció, la curiositat, riure molt i la vergonya quan et trobes alguna persona que coneixes. Això m'ha passat quan vaig a Sant Boi a veure els meus pares i de tornada a casa obro l'aplicació, llavors t'apareixen a la pantalla tots els teus antics col·legues d'institut, els ex de les teves amigues i fins i tot algun de teu. És llavors quan tanques l'aplicació de cop i apartes el telèfon com si hi haguessin calat foc.

Lligar per Tinder és fàcil, immediat i ràpid, sense moure't de casa, només a un clic, però al mateix temps és buit, insatisfactori i impersonal. Relacions de consum ràpid, com una hamburguesa del McDonald's, que no t'exigeix res però que tampoc t'aporta. Són relacions que no deixen de ser un reflex d'una generació (admetem-ho) malcriada, que ho volem tot, ho volem tot ara i ho volem tot fàcil. I les persones no som fàcils i les relacions encara menys.