La Cambra de Comerç de Barcelona ha alertat aquest dimarts sobre l'impacte de la precarietat social en l'accés a l'habitatge per part dels joves, les rendes baixes i la població d'origen estranger, una realitat que posa en perill la viabilitat de l'estat del benestar. L'entitat ha presentat el monogràfic L'accessibilitat a l'habitatge a Catalunya: evolució, grups vulnerables i conseqüències socioeconòmiques, que ha estat detallat pel nou president de la Cambra, Josep Santacreu, i el cap del Gabinet d'Estudis de la corporació, Joan Ramon Rovira.
Josep Santacreu ha considerat el problema de l'habitatge més greu encara que el de la sequera perquè "aquí no podem esperar que plogui, cal afrontar-ho i sabem com estarem en els propers anys si no actuem". "La problemàtica de l'habitatge és absolutament crucial per al nostre país", ha assenyalat Rovira, que ha apuntat a unes "causes estructurals que es mantindran i, per tant, les solucions també han de ser estructurals". La Cambra ha reclamat incentivar més ofertes d'habitatge assequible per part del sector privat, el que requereix polítiques públiques que incentivin preus de lloguer accessibles.
L'estudi posa el focus en les problemàtiques estructurals del mercat immobiliari, l'accessibilitat a l'habitatge, les conseqüències socioeconòmiques que comporta i proposa polítiques públiques per facilitar-ne l'accés. En aquest sentit, considera "imprescindible" augmentar l'oferta de lloguer, facilitant les condicions que incentivin una major inversió per part del sector privat i proposa agilitar la tramitació i millorar la seguretat jurídica en la regulació, destinant més recursos públics a les polítiques d'habitatge i potenciant una xarxa de transport més integrada. Santacreu i Rovira han subratllat l'impacte del problema en els grups més fràgils té greus implicacions socials, com són la polarització de la riquesa, l'endarreriment de l'edat d'emancipació i les decisions sobre maternitat i paternitat.
Accessibilitat: esforç hipotecari i lloguer
L'esforç hipotecari a Catalunya s'ha mantingut estable durant la recuperació econòmica (2015-19), tot i l'entorn de tipus d'interès històricament reduïts. De fet, la proporció de renda que les llars destinen al valor del principal no ha variat significativament els darrers anys, sent la càrrega financera la que comença a jugar un paper rellevant a partir del 2022 a causa de l'augment dels tipus d’interès. Cal destacar que un entorn persistent de tipus elevats dificulta l'accessibilitat a la compravenda, especialment entre els grups més vulnerables. L'estudi destaca també com l'accessibilitat al mercat de compravenda no és homogènia al territori català. L'esforç hipotecari és especialment elevat en les zones econòmicament més dinàmiques o amb una proporció elevada de turisme residencial i segones residències.
Una dada que aporta l'estudi, pel que fa a l'estat espanyol, és que l'esforç mitjà per adquirir un habitatge de 100 metres quadrats ha passat dels 8,2 anys el 2000 als 11,7 el 2021. L'esforç econòmic que una llar mitjana ha de realitzar per accedir al lloguer a Catalunya també ha mostrat una tendència creixent i se situa en màxims històrics des del 2001 com a mínim. Tot i que ha empitjorat de manera generalitzada per comarques i municipis, l'accessibilitat al lloguer també és força heterogènia a Catalunya. A tota la costa barcelonina i gironina aquest esforç és més elevat que a les zones d'interior i a les comarques tarragonines.
La Cambra ha subratllat com les dinàmiques dels preus del mercat de l'habitatge no afecten de forma homogènia a tots els grups socials, sent especialment vulnerables els col·lectius que lloguen a preu de mercat. En aquest sentit, per al 20,7% de la població espanyola en règim de lloguer (a preu de mercat), el cost del lloguer els suposava més del 40% de la seva renda disponible el 2020. En canvi, aquest percentatge es va situar només en el 4,3% per a la població amb habitatge en propietat amb hipoteca.
En relació amb la distribució de les llars segons el règim de tinença de l'habitatge principal, cal destacar que el percentatge de llars en lloguer a preu de mercat és relativament baix (23,2% el 2021) a Catalunya, situació que contrasta amb una elevada proporció de llars que tenen un habitatge propi sense càrrega hipotecària (42,2%).
La crisi financera, punt d'inflexió
La Cambra assenyala que la crisi financera suposa un punt d'inflexió en el mercat de l'habitatge, amb un protagonisme molt més accentuat de les transaccions del lloguer. Aquest canvi estructural s'explica, en part, pel fort augment de la precarietat laboral en determinats col·lectius socials a partir del 2008. Cal destacar que la població estrangera està molt més exposada a les condicions del mercat de lloguer. El 68% de les llars amb algun membre de nacionalitat estrangera estava en règim de lloguer (a preu de mercat) l'any 2020, una proporció molt inferior a les llars únicament amb membres de nacionalitat espanyola (18%).
Per unes polítiques públiques actives
La Cambra ha reclamat a les administracions mesures urgents dins d'un gran econòmic i polític, i ha demanat l'increment de l'oferta disponible d'habitatge de lloguer, actualitzant els plans urbanístics per augmentar el sòl disponible per a nous habitatges, agilitzant els procediments de tramitació de llicències d’obra nova, mobilitzant sòl públic i privat existent per a la construcció d'habitatge social, amb l'impuls de la col·laboració público-privada que asseguri una rendibilitat suficientment atractiva a l'inversor privat. També reclama bonificacions fiscals addicionals als propietaris que lloguin a un preu inferior al de mercat i aprofitar els fons europeus per a la rehabilitació d’habitatges.
Santacreu ha subratllat que per resoldre el problema és "fonamental facilitar les condicions que incentivin una major inversió del sector privat, perquè si no, no invertirà". L'entitat també proposa un major esforç pressupostari per a polítiques de despesa social d'habitatge i polítiques per afavorir una menor pressió poblacional als grans nuclis urbans, amb una xarxa de transport més integrada que permeti una connectivitat més ràpida, nous plans urbanístics que ampliïn els serveis socials a les zones rurals.
L'estudi forma part dels dels Indicadors de Progrés i Benestar, que té com a objectiu analitzar el progrés econòmic des d'una perspectiva qualitativa i centrada en àmbits que afecten el benestar de la ciutadania. Ha estat aquest el primer que s'elabora sota la nova presidència de Josep Santacreu, que va guanyar les eleccions del setembre enfront l'anterior junta directiva independentista d'Eines de País.