06
de desembre
de
2022
Actualitzat:
28
de desembre,
10:40h
Les depuradores tenen com a objectiu sanejar les aigües residuals. Són uns processos energèticament intensos que, ja abans de l'actual escalada de preus, representessin en casos com Osona el 30% dels costos.
Depuradores d'Osona, l'empresa mixta que gestiona les instal·lacions de sanejament a la comarca, va situar la qüestió energètica com una de les prioritats del seu pla energètic fins al 2025. “Estalviar energia en els processos i cobrir part de la demanda elèctrica amb renovables és bàsic”, explica el gerent Gil Casanovas.
En ser instal·lacions a l'aire lliure i sense ombres, es va apostar per generalitzar l'ús d'energia solar fotovoltaica. Els plans de l'empresa i del Consell Comarcal impliquen actuar a deu depuradores, entre les quals les poblacions més grans com Vic, Manlleu i Torelló. L'objectiu mínim és subministrar el 20% de la seva energia, però en casos com Centelles –ja en servei- s'arriba fins al 30-35% a l'estiu.
La inversió global és d'1,63 milions d'euros i s'acabaran instal·lant un total de 2.600 plaques amb una potència 1.117 kW. L'estalvi anual d'emissions de CO2 s'enfila fins a les 514 tones.
L'aposta per l'eficiència energètica i les renovables és una qüestió ambiental, però Gil Casanovas també admet que “ajudarà a rebaixar la factura”. Si l'objectiu mínim és el 20% d'autosuficiència, la joia de la corona serà la depuradora de Vic on, actualment, la valorització dels gasos procedents de la digestió dels fangs ja els permet arribar a cobrir el 50% amb cogeneració. El projecte fotovoltaic –ja redactat- els ha de permetre arribar al 70% i una futura plataforma de fangs –per tractar aquest subproducte de totes les EDAR d'Osona- arribar a l'autosuficiència completa.
També es pretén assolir el 100% de l'energia elèctrica consumida en instal·lacions petites com les de Vilalleons i Sant Martí d'Albars. En aquest darrer cas, tanmateix, les plaques solars no es podran instal·lar a la mateixa depuradora. Es dona la circumstància que algunes de les plantes encara estan en sòl no urbanitzable i això provoca que hagi de ser Urbanisme qui ho autoritzi. En el cas del petit municipi del Lluçanès, de fet, s'acabarà optant per situar les plaques en un edifici municipal i des d'allà connectar-ho fins a la planta.
Depuradores d'Osona, l'empresa mixta que gestiona les instal·lacions de sanejament a la comarca, va situar la qüestió energètica com una de les prioritats del seu pla energètic fins al 2025. “Estalviar energia en els processos i cobrir part de la demanda elèctrica amb renovables és bàsic”, explica el gerent Gil Casanovas.
En ser instal·lacions a l'aire lliure i sense ombres, es va apostar per generalitzar l'ús d'energia solar fotovoltaica. Els plans de l'empresa i del Consell Comarcal impliquen actuar a deu depuradores, entre les quals les poblacions més grans com Vic, Manlleu i Torelló. L'objectiu mínim és subministrar el 20% de la seva energia, però en casos com Centelles –ja en servei- s'arriba fins al 30-35% a l'estiu.
L'energia solar a les depuradores d'Osona, en dades
Centelles (desembre 2021) | 192 plaques | potència: 103,7 kW | % autosuficiència: 25%
Taradell (gener 2022) | 86 plaques | potència 38,7 kW | % autosuficiència: 18%
Vilalleons (previsió: desembre 2022) | 8 plaques | potència 36 kW | % autosuficiència: 161%
Manlleu (previsió: 2023) | 506 plaques | potència 225,2 kW | % autosuficiència: 25%
Vic (previsió: 2024) | 1.154 plaques | potència 435,6 kW | % autosuficiència: 13%
Tona (previsió: 2024) | 205 plaques | potència 11,7 kW | % autosuficiència: 33%
Torelló (previsió: 2024) | 225 plaques | potència 101,3 kW | % autosuficiència: 13%
Prats de Lluçanès (previsió: 2023) | 88 plaques | potència 37,8 kW | % autosuficiència: 30%
Folgueroles (previsió: 2023) | 140 plaques | potència 60,2 kW | % autosuficiència: 58%
Centelles (desembre 2021) | 192 plaques | potència: 103,7 kW | % autosuficiència: 25%
Taradell (gener 2022) | 86 plaques | potència 38,7 kW | % autosuficiència: 18%
Vilalleons (previsió: desembre 2022) | 8 plaques | potència 36 kW | % autosuficiència: 161%
Manlleu (previsió: 2023) | 506 plaques | potència 225,2 kW | % autosuficiència: 25%
Vic (previsió: 2024) | 1.154 plaques | potència 435,6 kW | % autosuficiència: 13%
Tona (previsió: 2024) | 205 plaques | potència 11,7 kW | % autosuficiència: 33%
Torelló (previsió: 2024) | 225 plaques | potència 101,3 kW | % autosuficiència: 13%
Prats de Lluçanès (previsió: 2023) | 88 plaques | potència 37,8 kW | % autosuficiència: 30%
Folgueroles (previsió: 2023) | 140 plaques | potència 60,2 kW | % autosuficiència: 58%
La inversió global és d'1,63 milions d'euros i s'acabaran instal·lant un total de 2.600 plaques amb una potència 1.117 kW. L'estalvi anual d'emissions de CO2 s'enfila fins a les 514 tones.
El cost de l'energia es triplica
En ple procés per implantar energia solar fotovoltaica l'electricitat s'ha disparat. Ha passat de representar un 30 a un 55% dels costos i d'una factura global d'1 milió d'euros anuals a 3,5. “Estàvem pagant el kWh a 44 euros i ara ho fem a 232”, destaca el gerent de Depuradores d'Osona.L'aposta per l'eficiència energètica i les renovables és una qüestió ambiental, però Gil Casanovas també admet que “ajudarà a rebaixar la factura”. Si l'objectiu mínim és el 20% d'autosuficiència, la joia de la corona serà la depuradora de Vic on, actualment, la valorització dels gasos procedents de la digestió dels fangs ja els permet arribar a cobrir el 50% amb cogeneració. El projecte fotovoltaic –ja redactat- els ha de permetre arribar al 70% i una futura plataforma de fangs –per tractar aquest subproducte de totes les EDAR d'Osona- arribar a l'autosuficiència completa.
Depuradores d'Osona ha passat de pagar una factura elèctrica d'1 milió a 3,5 milions d'euros anuals
També es pretén assolir el 100% de l'energia elèctrica consumida en instal·lacions petites com les de Vilalleons i Sant Martí d'Albars. En aquest darrer cas, tanmateix, les plaques solars no es podran instal·lar a la mateixa depuradora. Es dona la circumstància que algunes de les plantes encara estan en sòl no urbanitzable i això provoca que hagi de ser Urbanisme qui ho autoritzi. En el cas del petit municipi del Lluçanès, de fet, s'acabarà optant per situar les plaques en un edifici municipal i des d'allà connectar-ho fins a la planta.