Als líders euroescèptics no els prova gaire la victòria. Després de Boris Johnson, ha estat l’altre rostre del Brexit el que ha decidit sortir d’escena. La dimissió de Nigel Farage com a líder del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP) ha donat una altra sorpresa a l’opinió pública del Regne Unit, cada cop més atònita davant la “fugida” dels principals dirigents de la campanya del Brexit.

Nigel Farage ja va dimitir com a líder de l’UKIP l’any passat, però en aquella ocasió, la seva renúncia tenia més sentit. L’encara eurodiputat va perdre les eleccions i no va ser elegit com a diputat de Westminster. L’UKIP va fracasar de manera estrepitosa després que David Cameron aconseguís arrabassar-li uns vots preciosos amb la seva promesa de convocar un referèndum. Aleshores, el seu partit va convèncer Farage de romandre en el seu lloc. Aquest cop, però, sembla que ningú l’aturarà.   

Fill de l’Anglaterra tradicional, Farage va ser membre del Partit Conservador fins a l’any 1992. Es trobava còmode en els anys de lady Thatcher, però quan el successor d’aquesta, John Major, va decidir suavitzar l’eurofòbia thatcheriana i modificar la política envers Brussel·les, Farage va començar a rondinar. L’adhesió del Regne Unit al Tractat de Maastricht el va dur a abandonar els tories. D’aquí va néixer l’UKIP que ha liderat fins avui.  

L’any 2014 va ser el del gran triomf de Farage. Va guanyar les eleccions al Parlament Europeu amb un 27% dels vots. Assegut a Estrasburg, Farage va convertir-se molt aviat en un orador provocatiu i temible, demagog i sempre amb ganes de gresca. Al Parlament forma part del grup Europa de les Llibertats i la Democràcia Directa, que aplega 46 diputats en una suma estrambòtica que va del diputat d’Alternativa per Alemanya, d’extrema dreta, al populista Moviment Cinc Estrelles italià.

Junt amb un sector important dels conservadors i una franja del laborisme radicalitzat, ha dut la causa del Brexit a la victòria. Pocs hi creien. Ara sembla que ell tampoc perquè en les seves declaracions en què ha anunciat la seva sortida d’escena ha dit que ja ha obtingut l’objectiu i que vol tornar a la vida privada. Però en la seva dimissió hi ha, com en el cas de Johnson, el reconeixement d’una incapacitat. Pels principals líders del Brexit, el referèndum era un gran gest però no tenien darrera un projecte ni tenen la més mínima intenció de gestionar el seu triomf. El seu èxit s’escola en la seva irresponsable sortida.