La política britànica no guanya per sorpreses. El Brexit ja ha provocat la caiguda del primer ministre, David Cameron, i de retruc, amenaça greument la supervivència política del líder laborista, Jeremy Corbyn. Aquest dijous, Boris Johnson ha anunciat que no presentarà la seva candidatura al lideratge conservador. Tot una sorpresa. Sembla que a l’exalcalde de Londres no li sortien els números.
L’anunci del ministre de Justícia, Michael Gove, de postular-se per liderar el Partit Conservador, fet aquest matí, ja ha deixat garratibats els observadors polítics. Gove ha estat una de les figures més destacades de la campanya favorable al Brexit, però ningú l’esperava en aquesta cursa. La seva candidatura, però, ha estat considerada una amenaça a les aspiracions de Johnson. Tots dos eren considerats com a aliats fins ara, malgrat que Gove havia insinuat en el passat distàncies envers Boris. El ministre de Justícia ha declarat que cal un canvi després del Brexit, però que no creu que l’exalcalde de Londres sigui la persona indicada per liderar-lo.
Molts aspirants
Si no s’afegeix ningú en les properes hores –avui es tanca el termini de presentació-, hi ha en principi cinc aspirants al lideratge dels tories. Theresa May, la ministra de l’Interior, apareix ara per ara com a favorita. Tindria segurament el suport del sector més proper a Cameron. May ha aconseguit esdevenir una figura respectable i la seva posició a favor del Remain, tot i tenir simpaties pel Leave, la fan acceptable per sensibilitats diferents. Però l’aparició de Gove anima la batalla.
Michael Gove no es desprèn d’una imatge de cert pintoresquisme. Alguns companys de govern el descriuen com a molt radical en els seus postulats contraris a la UE, té problemes amb els números i té por a volar. Però la seva candidatura ha tret base de suport a Johnson. Els darrers dies s’havien escoltat veus entre els conservadors que mostraven neguit davant la possible elecció de Boris.
La resta d’aspirants tenen, de partida, menys opcions. Són Liam Fox, exministre de Defensa, Andrea Leadsom, d’Energia, i Stephen Crabb, de Pensions. Tots tres són considerats més aviat de l’ala dreta del partit. Leadsom es va mostrar reticent a la llei de matrimonis gais, aprovada durant el govern de coalició amb els liberals. Crabb, per la seva banda, és una persona vinculada a grups religiosos molt reaccionaris.
Però malgrat la seva retirada, considerar Boris Johnson com un polític descartat seria un error. Més enllà de la seva imatge d’home polèmic, amaga una força de voluntat destacable i no està disposat a passar a segon terme.
La retirada de Boris Johnson sacseja la cursa pel lideratge conservador britànic
Política
La moderada Theresa May i l’euroescèptic Michael Gove, els candidats més forts fins al moment
ARA A PORTADA
-
-
Política Tots els escenaris possibles després del 29-N: de la revàlida de Sánchez a la «supermajoria» de Feijóo Bernat Surroca Albet
-
Política La CUP sotmetrà a la militància la decisió de no presentar-se a les eleccions espanyoles Pau Espí Solé
-
-
Política Feijóo evita parlar d'habitatge en l'inici de precampanya i promet un govern de «reconstrucció nacional» Neus Climent / Agències
Publicat el
30 de juny de 2016 a
les 14:30
Actualitzat el
01 de juliol de 2016 a les
07:55
Et pot interessar
-
Política Puigdemont acusa el Tribunal de Comptes de «rebel·lia» per no aplicar-li l'amnistia
-
Política
Tornar, amb sentit institucional
-
Política
El finançament: crònica de la mort de la gran aposta de la legislatura
-
Política
Alamany assegura que Rufián serà el cap de llista d'ERC el 29-N
-
Política
Els «número 1» del PSOE per Alacant: de lʼastronauta Duque a la possible marcianada Puente
-
Política
ERC i EH Bildu reeditaran la coalició al Senat en les eleccions del 29-N
