El combat contra l’alzheimer i altres demències ha de ser prioritari de les polítiques públiques a Catalunya. Això és el que ha reclamat la Fundació Pasqual Maragall, que ha presentat aquest dilluns l’informe L’abordatge de l’Alzheimer a Catalunya: reptes, oportunitats i prioritats. L’informe és fruit del treball conjunt de l’Observatori de l’Alzheimer i les Demències, creat per l’entitat, i la Federació d’Associacions de Familiars d’Alzheimer a Catalunya (FAFAC). Com ha subratllat Arcadi Navarro, catedràtic de Genètica i director de la Fundació Pasqual Maragall, “Catalunya necessita una estratègia integral contra l’alzheimer”.
El país no parteix de zero en l’àmbit de la recerca. En aquesta entrevista de la sèrie Catalunya, last call, Arcadi Navarro explicava alguns dels avenços assolits a Catalunya en investigació en aquest camp. Però és hora de no quedar enrere. Més de 150.000 persones a Catalunya conviuen amb l’Alzheimer o amb altre demències a Catalunya. Una xifra que, amb les previsions demogràfiques que es tenen, pot incrementar-se, amb una població de més de 65 anys que passarà del 18% (dades del 2019) al 60% el 2060. Cal retardar l’aparició de la malaltia.
Hi ha dades preocupants. Es considera que un 30% dels casos no estan diagnosticats i, en aquests moments, les famílies encara assumeixen una part important de les despeses dels tractaments. L’infradiagnòstic continua sent un dels greus problemes per afrontar una estratègia que respongui amb eficàcia a l’augment de la malaltia. Sota l’impuls de la Fundació Pasqual Maragall, el sector porta temps treballant per elevar a les administracions les principals necessitats.
L’informe reclama una estratègia integral, amb lideratge institucional i finançament, així com preparar del sistema sanitari per incorporar el nou coneixement i els avenços científics. Proposa també integrar l’atenció sanitària i social, amb serveis adaptats a cada fase de la malaltia. Alhora que garantir d’equitat territorial, de manera que no es pugui produir una desigualtat en el tractament pel fet de néixer en diferents territoris. Els experts també demanen acompanyar les persones afectades i els seus parents les seves famílies des del moment del diagnòstic, amb informació, orientació, suport i els recursos que calguin.
Una malaltia feminitzada
L’estudi assenyala un dels trets més característics de l’alzheimer, amb un 70% de dones entre els pacients diagnosticats. Hi ha moltes dades impactants, com el cost que suposa cada malalt, que es calcula en 42.000 euros anuals, que pot arribar als 77.000 en fases avançades de la malaltia. Però el 87% del cost l’assumeixen les famílies. I es tracta d’un cost majoritàriament informal (al marge del tractament estrictament mèdic), bàsicament el temps i la cura esmerçada per l’entorn del pacient.
Una dada sorprenent que aporta l’informe és que Catalunya encara no disposa d’un registre general de casos d’Alzheimer i altres demències, malgrat que aquesta és una recomanació de l’Organització Mundial de la Salut. Un registre així milloraria el coneixement epidemiològic de la malaltia, saber amb certesa la seva distribució territorial, així com identificar desigualtats i planificar millor els recursos necessaris. Catalunya ha avançat molt en recerca mèdica, però queda molta feina a fer enfront una malaltia que no recula.
