El 27 de juliol està previst el desnonament de la família que viu al número 29 del carrer Begur, al barri de Sants-Badal de Barcelona. Al pis hi viuen la Mimi, el seu company i les seves dues filles, que el van ocupar fa dos anys. Tot i que la moratòria de desnonaments continua en vigor fins al 9 d'agost, el jutjat ha tirat endavant el desallotjament, mentre la família continua demanant un lloguer social a la propietat. La Mimi i les dues filles tenen discapacitat i els ingressos mensuals de tota la unitat familiar no arriben als 1.200 euros.

El Sindicat de Llogaters ha denunciat aquest dimarts el cas i el col·lectiu reclama una negociació per acordar un lloguer social. El propietari de l'immoble és la societat Gaos Global SL, dedicada al sector immobiliari. El sindicat assenyala, concretament, Carlos Eduardo Ospina, administrador de la societat i que acumula càrrecs en almenys tres societats immobiliàries més, segons ha pogut comprovar NacióDigital. L'empresa no ha respost la petició d'aquest diari per conèixer el seu posicionament sobre el cas.

La Mimi i la seva família van ocupar el pis fa dos anys, després de no poder pagar l'immoble on vivien anteriorment, també al carrer Begur. "En aquell moment vam comprovar que l'habitatge no estigués registrat a nom de ningú i hi vam entrar perquè les nostres filles no es quedessin al carrer", explica.

Un cop dins, assegura que l'immoble estava en molt mal estat. Quan plovia, l'aigua entrava al menjador i a una de les habitacions, i les arrels d'arbres del terrat havien fet malbé les parets. "Amb el temps, l'hem condicionat per convertir-lo en una llar. No som uns delinqüents", explica.

La família ha intentat diverses vegades iniciar converses per acordar un lloguer social amb la propietat, amb l'ajuda del sindicat i del Grup d'Habitatge de Sants, però fins ara la propietat s'hi ha negat. Tampoc van aconseguir que cedís mentre estava en vigor el decret antidesnonaments 17/2019 de la Generalitat, que obligava els grans propietaris a oferir un lloguer social a famílies vulnerables abans de desnonar, també en casos d'ocupació.

Al gener, el Tribunal Constitucional va tombar el decret i, per tant, amb la llei a la mà la propietat ha deixat de tenir aquesta obligació. La Mimi, però, apel·la a l'empatia del propietari. "Mai ens hem negat a pagar però tenim una situació econòmica molt complicada", insisteix. Ella cobra una pensió no contributiva de 356 euros, mentre que la filla gran n'ingressa 300 més com a monitora de menjador i el pare de les criatures una quantitat similar perquè, tot i treballar, té part de la nòmina embargada. 

La Mimi té un 90% de discapacitat i un grau 2 de dependència, la filla gran també té discapacitat reconeguda i la petita un 42%, a més de tenir l'escolaritat adaptada. "Amb aquesta realitat, no podem marxar a una pensió al Raval", explica en referència a la proposta d'allotjament temporal que li ha fet l'Ajuntament. La família ja ha entrat a la mesa d'emergència municipal, però la llista d'espera és de dos anys.

Fonts oficials de l'Ajuntament expliquen a NacióDigital que el consistori ha fet "diferents contractes" amb la propietat per intentar acordar un contracte de lloguer. "Des de fa mesos s'ha acreditat la situació d'extrema vulnerabilitat, i així s'ha presentat davant del jutjat perquè suspengui l'execució del desnonament", apunten. Les mateixes fonts asseguren que els serveis socials treballen per poder proporcionar un reallotjament d'emergència "adequat" al barri o el més a prop possible per a la família en cas que es consumi el desnonament.