28
de gener
de
2021, 20:43
Actualitzat:
21:31h
El Tribunal Constitucional (TC) s'ha convertit en un actor més de la campanya del 14-F. Els magistrats de l'alt tribunal han tombat el decret antidesnonaments aprovat pel Govern el desembre del 2019, tal com havia demanat el PP, i han admès a tràmit un altre recurs dels populars per tombar els principals articles de la llei de regulació de lloguers, aprovada pel Parlament el passat setembre.
L'efecte de la suspensió del decret antidesnonaments serà limitat, ja que la normativa no estava consolidada. El Govern va anunciar la mesura com a garantia per evitar el desallotjament de famílies vulnerables. La principal novetat amb les lleis anteriors és que aquesta obligava a oferir lloguer social abans de desnonar a tots els grans propietaris amb 15 habitatges o més, independentment de si són empreses o persones físiques. A més, també protegia per primera vegada les famílies que s'han vist obligades a ocupar.
El poder judicial, però, no li ha donat total validesa i els jutges de Barcelona van comunicar després de la seva aprovació que el redactat del decret no els permetia deixar d'acceptar demandes de desnonament, encara que el propietari no hagués complert amb l'obligació d'oferir lloguer social. Incloure la inadmissió de demandes hauria suposat una invasió de competències estatals, com va passar amb el darrer decret del Govern aprovat al novembre. Els jutges, però, sí que reconeixien la capacitat de l'administració de sancionar els propietaris que no respectessin la llei. Una via en què ni la Generalitat ni els ajuntaments s'han prodigat.
Al febrer del 2020, el Consell de Garanties Estatutàries va assegurar que alguns punts del decret eren inconstitucionals. Ara el TC l'ha tombat, mentre les entitats pel dret a l'habitatge alerten que la suspensió suposarà perdre eines per garantir el dret a l'habitatge en un moment en què la pandèmia està provocant una onada d'impagaments.
La setmana passada, la PAH, el Sindicat de Llogaters i el moviment per l'habitatge reclamaven al govern espanyol blindar el decret antidesnonaments davant l'amenaça del TC. PSOE i Podem ,però, no han respost la proposta de la Generalitat per tancar un acord interpretatiu sobre el decret català, que avalaria la seva constitucionalitat, almenys políticament.
La regulació de lloguers, en perill
El TC també ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP contra diversos preceptes de la llei catalana que recula el preu dels lloguers. L'alt tribunal estudiarà el recurs, però fonts del Constitucional remarquen que l'admissió a tràmit no implica la suspensió de la vigència dels articles impugnats.
El PP al·lega que les parts recorregudes de la norma catalana poden vulnerar el dret a la propietat privada, les competències estatals i el principi de legalitat, entre d'altres. El TC ha acordat donar trasllat al Govern, al Parlament, al govern espanyol i al Congrés i Senat perquè formulin les al·legacions que considerin oportunes.
El Sindicat de Llogaters -impulsor de la mesura aprovada al Parlament amb els vota de JxCat, ERC, comuns i CUP- ha reclamat al futur Govern que apliqui la llei i el seu portaveu, Jaime Palomera, ha cridat a defensar la normativa davant els propietaris que vulguin especular. "Teniu tot un poble plantant-vos cara. La barra lliure s'ha acabat", ha afirmat en una concentració de protesta a la plaça de Sant Jaume de Barcelona aquest dijous.
L'efecte de la suspensió del decret antidesnonaments serà limitat, ja que la normativa no estava consolidada. El Govern va anunciar la mesura com a garantia per evitar el desallotjament de famílies vulnerables. La principal novetat amb les lleis anteriors és que aquesta obligava a oferir lloguer social abans de desnonar a tots els grans propietaris amb 15 habitatges o més, independentment de si són empreses o persones físiques. A més, també protegia per primera vegada les famílies que s'han vist obligades a ocupar.
El poder judicial, però, no li ha donat total validesa i els jutges de Barcelona van comunicar després de la seva aprovació que el redactat del decret no els permetia deixar d'acceptar demandes de desnonament, encara que el propietari no hagués complert amb l'obligació d'oferir lloguer social. Incloure la inadmissió de demandes hauria suposat una invasió de competències estatals, com va passar amb el darrer decret del Govern aprovat al novembre. Els jutges, però, sí que reconeixien la capacitat de l'administració de sancionar els propietaris que no respectessin la llei. Una via en què ni la Generalitat ni els ajuntaments s'han prodigat.
Al febrer del 2020, el Consell de Garanties Estatutàries va assegurar que alguns punts del decret eren inconstitucionals. Ara el TC l'ha tombat, mentre les entitats pel dret a l'habitatge alerten que la suspensió suposarà perdre eines per garantir el dret a l'habitatge en un moment en què la pandèmia està provocant una onada d'impagaments.
La setmana passada, la PAH, el Sindicat de Llogaters i el moviment per l'habitatge reclamaven al govern espanyol blindar el decret antidesnonaments davant l'amenaça del TC. PSOE i Podem ,però, no han respost la proposta de la Generalitat per tancar un acord interpretatiu sobre el decret català, que avalaria la seva constitucionalitat, almenys políticament.
La regulació de lloguers, en perill
El TC també ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP contra diversos preceptes de la llei catalana que recula el preu dels lloguers. L'alt tribunal estudiarà el recurs, però fonts del Constitucional remarquen que l'admissió a tràmit no implica la suspensió de la vigència dels articles impugnats.
El PP al·lega que les parts recorregudes de la norma catalana poden vulnerar el dret a la propietat privada, les competències estatals i el principi de legalitat, entre d'altres. El TC ha acordat donar trasllat al Govern, al Parlament, al govern espanyol i al Congrés i Senat perquè formulin les al·legacions que considerin oportunes.
El Sindicat de Llogaters -impulsor de la mesura aprovada al Parlament amb els vota de JxCat, ERC, comuns i CUP- ha reclamat al futur Govern que apliqui la llei i el seu portaveu, Jaime Palomera, ha cridat a defensar la normativa davant els propietaris que vulguin especular. "Teniu tot un poble plantant-vos cara. La barra lliure s'ha acabat", ha afirmat en una concentració de protesta a la plaça de Sant Jaume de Barcelona aquest dijous.