16
d'octubre
de
2023, 19:39
Actualitzat:
19:45h
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, té un dia i mig per resoldre la seva primera prova de foc. L'ambició és coneguda: tirar endavant el primer pas dels pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona per a l'any vinent. El dirigent socialista coneix el terreny, està acostumat a suar en aquest espai. L'any passat, quan encara acompanya Ada Colau i estava a càrrec de la carpeta econòmica del govern, va aconseguir desbloquejar aquesta via -abstenció d'ERC i Junts- a l'últim moment. Ara les expectatives semblen més llunyanes. Collboni és el líder d'un govern amb menys regidors. Alhora, al davant té uns grups polítics més assedegats d'aclarir el seu rumb municipal. També de cobrar-se les factures per no ser al govern que ocupen els socialistes en solitari. Fins ara, el PSC ha pogut imposar el seu joc d'equilibris. Aquest camí ara només té dues sortides: o troba almenys un aliat d'última hora, o s'estavella.
El dibuix, dos dies abans de la votació, mostra una oposició totalment girada. Els comuns -exsocis de govern dels socialistes- veuen arrogància en el plantejament polític de Collboni i timidesa en els seus comptes. Els veuen curts d'inversió. A l'altra banda, Junts manté un discurs dur de portes enfora. Aquest mateix dilluns s'han trobat les planes majors de socialistes i juntaires. L'alcalde socialista ha citat Xavier Trias per explorar un pacte pels comptes. Des de la formació independentista, però, asseguren que no s'hi ha produït "cap avenç significatiu" i que l'exalcalde convergent ha insistit a la trobada que la proposta econòmica "blinda" el model de ciutat de Colau.
En aquest batibull, que també inclou ERC com a possible desllorigador, queda clar que el principal enemic del consistori socialista és el calendari. El mateix Collboni ja va deixar clar que la seva intenció és aclarir a "mig termini" qui sumarà al govern municipal. En aquesta decisió hi juguen un paper central, també, els càlculs per la possible investidura de Pedro Sánchez al govern de l'Estat, a més de la mirada a les aliances necessàries a Catalunya. Davant aquesta incertesa, el govern del PSC necessita temps. Ara bé, els ritmes municipals, en aquest cas, han estat una cotilla.
Les ordenances fiscals -que darrerament s'han presentat conjuntament amb la proposta de pressupostos- s'han d'aprovar provisionalment de manera imminent. El més habitual seria fer-ho aquest dimecres, a la comissió d'economia, tot i que encara hi hauria espai per alguna fórmula extraordinària que permetés fer quadrar els tempos necessaris. Però no es podria allargar gaire més. Això, a la pràctica, arrossega també el debat dels pressupostos cap al camí de la pressa, si bé els comptes anuals no tenen cap termini fixat i es podrien treballar amb més calma.
Aquesta és precisament la via que esmorteiria una primera frustració de Collboni: retirar la proposta de comptes anuals del PSC de la votació d'aquesta dimecres. És el que han plantejat des d'ERC i el que trobarien també comprensibles altres forces de l'oposició. Això no garantiria per se l'avenç de l'actualització d'impostos i taxes municipals -l'executiu socialista vol retocar la taxa de terrasses i apujar el recàrrec a creueristes i visitants de pisos turístics- però sí que aparcaria la transcendència de la discussió municipal.
L'alcalde socialista continua convençut d'intentar-ho. Aquest mateix dilluns, en roda de premsa, ha rebutjat la idea de fer marxar enrere amb el pla dels pressupostos i s'ha encomanat a negociar fins a l'últim minut. "Avui no ens veiem donant suport ni als pressupostos ni a les ordenances fiscals", ha dit minuts després del portaveu de Junts, Jordi Martí Galbis. Això, però, deixava la porta oberta a fer-hi una abstenció que també pot ser rellevant. Al seu torn, Elisenda Alamany (ERC) ha assegurat que farà un "vot polític" que "no donarà llum verda a l'acció política del govern municipal". Ha apuntat que havien après dels "errors del passat", com una referència al fet que els republicans acabessin col·laborant en l'aprovació dels comptes de tots els anys del mandat anterior, en el govern BComú-PSC. Igualment, el PP també ha remarcat que senten "lluny" d'arribar de la proposta socialista.
El més contundent de tots, però, ha estat el regidor Jordi Martí Grau, en representació dels comuns. La mà dreta de Colau ha volgut combatre l'intent de Collboni de seduir-los amb uns pressupostos continuistes. De fet, ha reivindicat que el fet de voler apujar el recàrrec municipal als visitants d'alguns creuers i pisos turístics queda curt. També ha acusat el PSC de voler marejar la perdiu amb el canvi de la taxa de terrasses. Nega la major i defensa que els números que va presentar el govern socialista, que apuntaven que es triplicarien els ingressos per la taxa als restauradors, no són certs. Amb tot, el portaveu de Barcelona en Comú ha anunciat que votaran en contra tant dels pressupostos com de les ordenances.
Des del PSC insisteixen que mantenen les vies de contacte amb tots els grups. Sigui com sigui, el responsable dels pressupostos socialistes és possible que es planti dimecres a la comissió econòmica de l'Ajuntament de Barcelona sense saber si els seus comptes tiraran endavant. Tant pel que fa al pressupost com pel que fa als impostos municipals es requereix majoria simple. És a dir, més vots a favor que en contra. Ara bé, als deu vots favorables socialistes cal sumar d'entrada la negativa anunciada pels comuns, que sumen nou representants. Si Vox, PP o ERC també acaben votant-hi en contra, Collboni necessitarà més suports explícits. En aquest terreny buscar l'aliança amb Junts. Si no, com va passar amb la investidura, sempre hi ha la possibilitat d'intentar fer canviar d'opinió BComú a última hora.
El dibuix, dos dies abans de la votació, mostra una oposició totalment girada. Els comuns -exsocis de govern dels socialistes- veuen arrogància en el plantejament polític de Collboni i timidesa en els seus comptes. Els veuen curts d'inversió. A l'altra banda, Junts manté un discurs dur de portes enfora. Aquest mateix dilluns s'han trobat les planes majors de socialistes i juntaires. L'alcalde socialista ha citat Xavier Trias per explorar un pacte pels comptes. Des de la formació independentista, però, asseguren que no s'hi ha produït "cap avenç significatiu" i que l'exalcalde convergent ha insistit a la trobada que la proposta econòmica "blinda" el model de ciutat de Colau.
El calendari, enemic socialista
En aquest batibull, que també inclou ERC com a possible desllorigador, queda clar que el principal enemic del consistori socialista és el calendari. El mateix Collboni ja va deixar clar que la seva intenció és aclarir a "mig termini" qui sumarà al govern municipal. En aquesta decisió hi juguen un paper central, també, els càlculs per la possible investidura de Pedro Sánchez al govern de l'Estat, a més de la mirada a les aliances necessàries a Catalunya. Davant aquesta incertesa, el govern del PSC necessita temps. Ara bé, els ritmes municipals, en aquest cas, han estat una cotilla.Les ordenances fiscals -que darrerament s'han presentat conjuntament amb la proposta de pressupostos- s'han d'aprovar provisionalment de manera imminent. El més habitual seria fer-ho aquest dimecres, a la comissió d'economia, tot i que encara hi hauria espai per alguna fórmula extraordinària que permetés fer quadrar els tempos necessaris. Però no es podria allargar gaire més. Això, a la pràctica, arrossega també el debat dels pressupostos cap al camí de la pressa, si bé els comptes anuals no tenen cap termini fixat i es podrien treballar amb més calma.
Ajornar pressupostos
Aquesta és precisament la via que esmorteiria una primera frustració de Collboni: retirar la proposta de comptes anuals del PSC de la votació d'aquesta dimecres. És el que han plantejat des d'ERC i el que trobarien també comprensibles altres forces de l'oposició. Això no garantiria per se l'avenç de l'actualització d'impostos i taxes municipals -l'executiu socialista vol retocar la taxa de terrasses i apujar el recàrrec a creueristes i visitants de pisos turístics- però sí que aparcaria la transcendència de la discussió municipal. L'alcalde socialista continua convençut d'intentar-ho. Aquest mateix dilluns, en roda de premsa, ha rebutjat la idea de fer marxar enrere amb el pla dels pressupostos i s'ha encomanat a negociar fins a l'últim minut. "Avui no ens veiem donant suport ni als pressupostos ni a les ordenances fiscals", ha dit minuts després del portaveu de Junts, Jordi Martí Galbis. Això, però, deixava la porta oberta a fer-hi una abstenció que també pot ser rellevant. Al seu torn, Elisenda Alamany (ERC) ha assegurat que farà un "vot polític" que "no donarà llum verda a l'acció política del govern municipal". Ha apuntat que havien après dels "errors del passat", com una referència al fet que els republicans acabessin col·laborant en l'aprovació dels comptes de tots els anys del mandat anterior, en el govern BComú-PSC. Igualment, el PP també ha remarcat que senten "lluny" d'arribar de la proposta socialista.
El més contundent de tots, però, ha estat el regidor Jordi Martí Grau, en representació dels comuns. La mà dreta de Colau ha volgut combatre l'intent de Collboni de seduir-los amb uns pressupostos continuistes. De fet, ha reivindicat que el fet de voler apujar el recàrrec municipal als visitants d'alguns creuers i pisos turístics queda curt. També ha acusat el PSC de voler marejar la perdiu amb el canvi de la taxa de terrasses. Nega la major i defensa que els números que va presentar el govern socialista, que apuntaven que es triplicarien els ingressos per la taxa als restauradors, no són certs. Amb tot, el portaveu de Barcelona en Comú ha anunciat que votaran en contra tant dels pressupostos com de les ordenances.
Des del PSC insisteixen que mantenen les vies de contacte amb tots els grups. Sigui com sigui, el responsable dels pressupostos socialistes és possible que es planti dimecres a la comissió econòmica de l'Ajuntament de Barcelona sense saber si els seus comptes tiraran endavant. Tant pel que fa al pressupost com pel que fa als impostos municipals es requereix majoria simple. És a dir, més vots a favor que en contra. Ara bé, als deu vots favorables socialistes cal sumar d'entrada la negativa anunciada pels comuns, que sumen nou representants. Si Vox, PP o ERC també acaben votant-hi en contra, Collboni necessitarà més suports explícits. En aquest terreny buscar l'aliança amb Junts. Si no, com va passar amb la investidura, sempre hi ha la possibilitat d'intentar fer canviar d'opinió BComú a última hora.