10
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
20:13h
El dia de la patrona de Barcelona, la festivitat que honora la Mercè, Ernest Maragall (ERC) va apostar per la metàfora. Va aprofitar el seu parlament al Consell de Cent de l'ajuntament per apuntar que l'alcalde Jaume Collboni volia tenir "totes les portes obertes" de manera permanent, però que "un dia o un altre haurà de decidir per quina entra o per quina surt". La presentació d'uns pressupostos per part d'un govern acostumen a ser la prova del cotó per veure l'orientació del projecte polític. Això donava un tint especial d'interès a la proposta que el PSC presentava aquest dimarts a la capital catalana: calia veure si s'acostava als postulats de Xavier Trias i s'allunyava d'Ada Colau, com semblava que apuntava el rumb polític de les darreres setmanes, o si mantenia encara les possibilitats d'una entesa amb les forces d'esquerres, amb qui encara manté que pot arribar a formar govern. Destapat el misteri, la iniciativa socialista ha optat per continuar la política de "portes obertes".
Mullar-se poc. Optar per la "prudència", diu l'Ajuntament de Barcelona en el comunicat oficial. Ara bé, en la proposta que acompanya els pressupostos, l'ordenança fiscal, Collboni ha optat per fer una picada d'ullet als comuns: apujar taxes a les terrasses i al sector turístic. Un gest per sumar sintonia i arrossegar Colau a una negociació agraïda pels comptes anuals. I retornar, de pas, un paper significatiu a ERC. "Sí al diàleg", ha resumit el tinent d'alcaldia d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls.
D'entrada, els pressupostos arriben a una xifra rècord de 3.735 milions d'euros, un 3,9% més que l'any passat. Tanmateix, part d'aquest creixement té a veure amb la pujada d'alguns costos com els tipus d'interès. Així, Valls ha remarcat que s'obria una etapa de "contenció en la despesa corrent" després de "quatre anys de pressupostos expansius" per superar un moment de crisi. Sigui com sigui, en revisar els números, es manté l'aposta pels eixos que prioritzava el govern anterior, que lideraven els comuns i incloïa els socialistes. No hi ha hagut cap gir de guió. De fet, tot i reivindicar la necessitat d'un canvi durant tota la campanya electoral, almenys en la primera gran carpeta del mandat el govern socialista ha preferit no aparèixer amb cap gran projecte propi. El més destacat, d'agenda del PSC, és "la posada en marxa d'una oficina per arranjar fins a 11 interiors d'illa de l'Eixample". Una proposta que no fa constar el cost que l'acompanya en el material entregat als mitjans de comunicació.
Així, els socialistes han optat per collar poc els rivals polítics per facilitar-se la vida les pròximes setmanes i mesos. En els projectes destacats s'ha inclòs el pla d'invertir vuit milions d'euros a la reforma ja prevista de la Rambla i cinc més en la cobertura de la ronda de Dalt, dues de les transformacions preferides per Xavier Trias, amb qui Collboni en tindria prou per aprovar pressupostos, ja que tenen majoria absoluta. Alhora, s'ha mantingut la línia estratègica del darrer mandat en els tres principals focus de despesa municipal: s'ha crescut tant en serveis socials i promoció social (440 milions) com en benestar comunitari, que inclou la neteja i el manteniment, (419 milions) i la seguretat i mobilitat ciutadana (396 milions). Tot plegat mantenint el deute en un 32% -llunyà de la xifra de risc del 75%- i amb la idea d'augmentar l'estalvi municipal. Uns comptes "sòlids i solvents", insistia Jordi Valls durant la presentació.
El retorn a la lectura política els ha permès marcar dues línies de distància amb els comuns, després que Colau plantegés la seva idea de 50 punts del rumb que considera que ha de tenir la ciutat. D'una banda, si ahir el grup de Barcelona en Comú plantejava la necessitat d'apujar l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI) per tornar a créixer, aquest dimarts el govern Collboni ha estat clar. El tinent d'alcaldia a càrrec dels comptes ha rebutjat fer grans valoracions del projecte dels comuns, però ha volgut referir-se explícitament a la idea de de fer créixer l'IBI: "No està previst a la nostra proposta". A banda, preguntat per un altre plantejament, com era la petició de seguir ampliant l'eix verd de Consell de Cent fins a arribar a l'avinguda Meridiana, Jordi Valls ha tornat a marcar perfil. "No ho contemplen", ha apuntat, en referència als comptes presentats pels socialistes de cara al 2024.
La gran picada d'ullet, segurament, ha estat la proposta de les ordenances fiscals. Aquesta eina, que es vota a banda dels pressupostos però que darrerament s'ha presentat conjuntament, fixa les taxes i impostos municipals de l'any vinent. En aquest sentit, l'executiu barceloní ha insistit que la proposta no vol augmentar la pressió fiscal al ciutadà, però sí que incorpora dos canvis per seduir les esquerres. Un, directament, dona sortida a la petició explícita dels comuns d'incrementar el recàrrec municipal per pernoctació fins al màxim permès de 4 euros. Això, el PSC ho vol aplicar en dos supòsits: en el cas dels pisos turístics i en el dels creuers.
Aquest moviment, implicaria ingressar 1,8 milions d'euros més del previst. A banda d'aquest pas, també seguiria apujant la taxa per nit en altres exemples de visitants, com els que van a hotels, però seguint els passos previstos. En el seu cas, la xifra per dia es quedarà en 3,25 euros per persona. A aquesta recaptació se li ha de sumar el que Barcelona rep de la tarifa de la Generalitat. Tot plegat deixaria uns ingressos municipals per les visites turístiques de 95 milions d'euros, més de 20 milions afegits dels que es rebran aquest 2023. Aquest augment de la recaptació aniria abocat a resoldre "les molèsties" que causa aquest fenomen econòmic, ha justificat Valls. La prioritat ha de ser abocar-ho a la ciutadania. Un exemple és el finançament de la climatització de les escoles públiques, anunciat recentment.
A banda, l'altra novetat afecta un sector habitualment espinós: les terrasses dels bars i restaurants de la ciutat. El govern socialista proposa eliminar l'actual bonificació dels 75% a la taxa de terrasses actual. Es considera que ja es deixa enrere l'etapa pandèmica que justificava l'ajuda. Ara bé, s'ha trobat un model per no acabar d'aplicar a totes les terrasses l'impost que marcaria l'actual ordenança. S'ha apostat per una iniciativa "progressiva" amb pagaments diferenciats i una part encara bonificada. Qui tingui més taules, haurà d'abonar més. "Es penalitza aquell que vol utilitzar més l'espai públic", ha remarcat Jordi Valls, si bé ha matisat que la gran majoria d'establiments amb terrassa tenen poques taules i patiran poc el cop.
Per evidenciar l'impacte que tindrà aquest canvi, des del govern socialista s'ha aclarit que si es mantingués la bonificació actual a les terrasses, l'Ajuntament ingressaria dos milions d'euros. I si apliquessin fil per randa les exigències que marca la normativa, en rebrien vuit. Ara bé, amb la proposta diferenciada que es vol aplicar ara els ingressos serien de "5,8 milions d'euros".
Mullar-se poc. Optar per la "prudència", diu l'Ajuntament de Barcelona en el comunicat oficial. Ara bé, en la proposta que acompanya els pressupostos, l'ordenança fiscal, Collboni ha optat per fer una picada d'ullet als comuns: apujar taxes a les terrasses i al sector turístic. Un gest per sumar sintonia i arrossegar Colau a una negociació agraïda pels comptes anuals. I retornar, de pas, un paper significatiu a ERC. "Sí al diàleg", ha resumit el tinent d'alcaldia d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls.
Els eixos d'un pressupost rècord però continuista
D'entrada, els pressupostos arriben a una xifra rècord de 3.735 milions d'euros, un 3,9% més que l'any passat. Tanmateix, part d'aquest creixement té a veure amb la pujada d'alguns costos com els tipus d'interès. Així, Valls ha remarcat que s'obria una etapa de "contenció en la despesa corrent" després de "quatre anys de pressupostos expansius" per superar un moment de crisi. Sigui com sigui, en revisar els números, es manté l'aposta pels eixos que prioritzava el govern anterior, que lideraven els comuns i incloïa els socialistes. No hi ha hagut cap gir de guió. De fet, tot i reivindicar la necessitat d'un canvi durant tota la campanya electoral, almenys en la primera gran carpeta del mandat el govern socialista ha preferit no aparèixer amb cap gran projecte propi. El més destacat, d'agenda del PSC, és "la posada en marxa d'una oficina per arranjar fins a 11 interiors d'illa de l'Eixample". Una proposta que no fa constar el cost que l'acompanya en el material entregat als mitjans de comunicació. Així, els socialistes han optat per collar poc els rivals polítics per facilitar-se la vida les pròximes setmanes i mesos. En els projectes destacats s'ha inclòs el pla d'invertir vuit milions d'euros a la reforma ja prevista de la Rambla i cinc més en la cobertura de la ronda de Dalt, dues de les transformacions preferides per Xavier Trias, amb qui Collboni en tindria prou per aprovar pressupostos, ja que tenen majoria absoluta. Alhora, s'ha mantingut la línia estratègica del darrer mandat en els tres principals focus de despesa municipal: s'ha crescut tant en serveis socials i promoció social (440 milions) com en benestar comunitari, que inclou la neteja i el manteniment, (419 milions) i la seguretat i mobilitat ciutadana (396 milions). Tot plegat mantenint el deute en un 32% -llunyà de la xifra de risc del 75%- i amb la idea d'augmentar l'estalvi municipal. Uns comptes "sòlids i solvents", insistia Jordi Valls durant la presentació.
El retorn a la lectura política els ha permès marcar dues línies de distància amb els comuns, després que Colau plantegés la seva idea de 50 punts del rumb que considera que ha de tenir la ciutat. D'una banda, si ahir el grup de Barcelona en Comú plantejava la necessitat d'apujar l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI) per tornar a créixer, aquest dimarts el govern Collboni ha estat clar. El tinent d'alcaldia a càrrec dels comptes ha rebutjat fer grans valoracions del projecte dels comuns, però ha volgut referir-se explícitament a la idea de de fer créixer l'IBI: "No està previst a la nostra proposta". A banda, preguntat per un altre plantejament, com era la petició de seguir ampliant l'eix verd de Consell de Cent fins a arribar a l'avinguda Meridiana, Jordi Valls ha tornat a marcar perfil. "No ho contemplen", ha apuntat, en referència als comptes presentats pels socialistes de cara al 2024.
Ordenances fiscals per seduir les esquerres
La gran picada d'ullet, segurament, ha estat la proposta de les ordenances fiscals. Aquesta eina, que es vota a banda dels pressupostos però que darrerament s'ha presentat conjuntament, fixa les taxes i impostos municipals de l'any vinent. En aquest sentit, l'executiu barceloní ha insistit que la proposta no vol augmentar la pressió fiscal al ciutadà, però sí que incorpora dos canvis per seduir les esquerres. Un, directament, dona sortida a la petició explícita dels comuns d'incrementar el recàrrec municipal per pernoctació fins al màxim permès de 4 euros. Això, el PSC ho vol aplicar en dos supòsits: en el cas dels pisos turístics i en el dels creuers.Aquest moviment, implicaria ingressar 1,8 milions d'euros més del previst. A banda d'aquest pas, també seguiria apujant la taxa per nit en altres exemples de visitants, com els que van a hotels, però seguint els passos previstos. En el seu cas, la xifra per dia es quedarà en 3,25 euros per persona. A aquesta recaptació se li ha de sumar el que Barcelona rep de la tarifa de la Generalitat. Tot plegat deixaria uns ingressos municipals per les visites turístiques de 95 milions d'euros, més de 20 milions afegits dels que es rebran aquest 2023. Aquest augment de la recaptació aniria abocat a resoldre "les molèsties" que causa aquest fenomen econòmic, ha justificat Valls. La prioritat ha de ser abocar-ho a la ciutadania. Un exemple és el finançament de la climatització de les escoles públiques, anunciat recentment.
Una nova realitat a les terrasses
A banda, l'altra novetat afecta un sector habitualment espinós: les terrasses dels bars i restaurants de la ciutat. El govern socialista proposa eliminar l'actual bonificació dels 75% a la taxa de terrasses actual. Es considera que ja es deixa enrere l'etapa pandèmica que justificava l'ajuda. Ara bé, s'ha trobat un model per no acabar d'aplicar a totes les terrasses l'impost que marcaria l'actual ordenança. S'ha apostat per una iniciativa "progressiva" amb pagaments diferenciats i una part encara bonificada. Qui tingui més taules, haurà d'abonar més. "Es penalitza aquell que vol utilitzar més l'espai públic", ha remarcat Jordi Valls, si bé ha matisat que la gran majoria d'establiments amb terrassa tenen poques taules i patiran poc el cop.Per evidenciar l'impacte que tindrà aquest canvi, des del govern socialista s'ha aclarit que si es mantingués la bonificació actual a les terrasses, l'Ajuntament ingressaria dos milions d'euros. I si apliquessin fil per randa les exigències que marca la normativa, en rebrien vuit. Ara bé, amb la proposta diferenciada que es vol aplicar ara els ingressos serien de "5,8 milions d'euros".