10
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
12
de setembre
a les
10:38h
"No pots governar la ciutat amb deu regidors. És alcalde, però la cara de Collboni no és d'alegria. Aquest setembre haurem de parlar". La reflexió és d'una integrant de l'anterior govern municipal i la va pronunciar el 17 de juny als passadissos de l'Ajuntament, minuts després de la investidura del líder del PSC com a alcalde de Barcelona, gràcies als vots dels comuns i el PP. Els suports d'última hora van permetre Collboni desbancar Xavier Trias, tot conformant un cartipàs només amb els regidors socialistes. El grup municipal d'Ada Colau va limitar-se a cedir els vots -com els populars- i va posposar l'entrada al govern, amb l'argument que calia teixir una aliança amb les forces progressistes que inclogués ERC. Tres mesos després, tot ha canviat.
Veus de Barcelona en Comú, dins i fora de l'Ajuntament, projectaven un setembre de negociació i de concreció amb els socialistes -amb els republicans o sense ells- mentre recordaven que el PSC havia pres decisions en l'engranatge municipal que facilitaven l'encaix en cas de pacte. "Al setembre no podrà continuar vivint de la inèrcia", li va recordar Colau a Collboni aquest estiu per instar-lo a conformar un govern de coalició. Però el resultat de les eleccions del 23-J i la necessitat que té Pedro Sánchez d'aconseguir els vots de Carles Puigdemont per retenir la Moncloa han alterat el paisatge.
Ara, el PSC no té tanta pressa a Barcelona, Junts es frega les mans i els comuns s'impacienten mentre Collboni va prenent decisions que l'allunyen de l'aliança amb el partit de l'exalcaldessa. La proposta de "pacte secret" oferta al juny en les hores prèvies al ple d'investidura, que implicava que la formació de Colau retingués totes les àrees de gestió de l'últim mandat amb l'excepció de l'alcaldia -competències d'urbanisme incloses-, ha caducat.
L'aritmètica parlamentària a l'Estat condiciona del tot futures enteses a la capital catalana. Fins que no quedi clar si els vots de Puigdemont faran president Sánchez és difícil que l'alcalde mogui fitxa en la carpeta d'aliances de govern. No és casualitat que Trias, decidit a deixar l'Ajuntament després de l'estiu -així ho va anunciar-, hagi verbalitzat aquesta setmana que continuarà al consistori almenys fins al 2024. Tot i que l'argument públic és "consolidar" el grup municipal, Trias calcula que a la tardor podria tenir la possibilitat que Junts assumeixi responsabilitats de govern. Un "sí" a la investidura de Sánchez a canvi de l'amnistia permetria explorar una entesa amb els socialistes a l'Ajuntament, en detriment dels comuns. En les últimes hores, Trias ha insistit a Collboni que la ciutat necessita un "govern fort", el que podrien conformar les dues forces més votades a les municipals (11 i 10 regidors, respectivament). Tindrien majoria absoluta. Fins i tot per investir un nou alcalde arribat el cas.
Conegut el fil de connexió entre els escenaris del Congrés i l'Ajuntament, l'acció de govern municipal durant el primer trimestre de mandat -que es completa la setmana que ve- també indica un distanciament entre el PSC i Barcelona en Comú. L'últim exemple és de dijous, amb la polseguera aixecada per la sentència judicial que obliga a desfer l'eix verd de Consell de Cent. El govern municipal va anunciar que recorrerà la resolució -que tomba l'aposta de Colau per la superilla de l'Eixample, validada també pel PSC com a soci de govern-, però la tinent d'alcaldia, Laia Bonet, també va subratllar que l'urbanisme que plantejaran serà dissenyat "des del diàleg i no des de la confrontació". Una declaració d'intencions per desmarcar-se dels comuns. Més enllà del cas Consell de Cent -i el que pugui passar amb Via Laietana-, els socialistes no semblen decidits a desplegar el model de superilles. De fet, en la precampanya Collboni ja va dir que prioritzava recuperar interiors d'illa de l'Eixample -fins a 30 en dos mandats- per preservar la mobilitat al districte com a alternativa al model Colau.
L'escassa sintonia del PSC amb l'aposta urbanística dels comuns es va percebre, de manera molt gràfica, la primera setmana d'agost. L'Ajuntament va ordenar repintar el carrer Pelai per esborrar la pintura de colors que concedia espai a la calçada per al vianant en detriment del cotxe. Una imatge de reversió de l'anomenat urbanisme tàctic que representava una declaració d'intencions de Collboni, moviment que va enutjar Barcelona en Comú.
Els nomenaments de l'estiu també van fer arrufar el nas als antics socis. L'elecció de Montserrat Surroca com a comissionada de convivència -de l'absoluta confiança d'Albert Batlle- és més de l'agradat de Junts que dels comuns. Abans d'aterrar a l'Ajuntament, Surroca feia de lobbista de Foment del Treball al Congrés. El seu antic company d'Unió Josep Sánchez Llibre n'és ara el president. La patronal ha estat de les veus més crítiques amb les polítiques desplegades per Colau en els dos últims mandats. És darrere, per exemple, del recurs que ha conduït a la sentència judicial de l'eix verd de Consell de Cent i connecta de manera natural amb els postulats de Trias.
Les accions desplegades en el terreny del civisme també han crispat la relació política entre els integrants dels últims governs de coalició a la ciutat. L'activació del Pla Endreça -amb enduriment de les sancions i un increment de la persecució als manters- no va agradar els comuns, gens partidaris de la mà dura al carrer. "Això sembla l'època de Trias", afirmava aquest agost Lamine Sarr, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Una frase per il·lustrar la coincidència en matèria de civisme entre el PSC i Junts, eventuals futurs aliats. De moment, els comuns s'ho miren des de la barrera. I si finalment no entren al govern quan ja ho donaven per fet?
Veus de Barcelona en Comú, dins i fora de l'Ajuntament, projectaven un setembre de negociació i de concreció amb els socialistes -amb els republicans o sense ells- mentre recordaven que el PSC havia pres decisions en l'engranatge municipal que facilitaven l'encaix en cas de pacte. "Al setembre no podrà continuar vivint de la inèrcia", li va recordar Colau a Collboni aquest estiu per instar-lo a conformar un govern de coalició. Però el resultat de les eleccions del 23-J i la necessitat que té Pedro Sánchez d'aconseguir els vots de Carles Puigdemont per retenir la Moncloa han alterat el paisatge.
Ara, el PSC no té tanta pressa a Barcelona, Junts es frega les mans i els comuns s'impacienten mentre Collboni va prenent decisions que l'allunyen de l'aliança amb el partit de l'exalcaldessa. La proposta de "pacte secret" oferta al juny en les hores prèvies al ple d'investidura, que implicava que la formació de Colau retingués totes les àrees de gestió de l'últim mandat amb l'excepció de l'alcaldia -competències d'urbanisme incloses-, ha caducat.
L'aritmètica parlamentària a l'Estat condiciona del tot futures enteses a la capital catalana. Fins que no quedi clar si els vots de Puigdemont faran president Sánchez és difícil que l'alcalde mogui fitxa en la carpeta d'aliances de govern. No és casualitat que Trias, decidit a deixar l'Ajuntament després de l'estiu -així ho va anunciar-, hagi verbalitzat aquesta setmana que continuarà al consistori almenys fins al 2024. Tot i que l'argument públic és "consolidar" el grup municipal, Trias calcula que a la tardor podria tenir la possibilitat que Junts assumeixi responsabilitats de govern. Un "sí" a la investidura de Sánchez a canvi de l'amnistia permetria explorar una entesa amb els socialistes a l'Ajuntament, en detriment dels comuns. En les últimes hores, Trias ha insistit a Collboni que la ciutat necessita un "govern fort", el que podrien conformar les dues forces més votades a les municipals (11 i 10 regidors, respectivament). Tindrien majoria absoluta. Fins i tot per investir un nou alcalde arribat el cas.
Conegut el fil de connexió entre els escenaris del Congrés i l'Ajuntament, l'acció de govern municipal durant el primer trimestre de mandat -que es completa la setmana que ve- també indica un distanciament entre el PSC i Barcelona en Comú. L'últim exemple és de dijous, amb la polseguera aixecada per la sentència judicial que obliga a desfer l'eix verd de Consell de Cent. El govern municipal va anunciar que recorrerà la resolució -que tomba l'aposta de Colau per la superilla de l'Eixample, validada també pel PSC com a soci de govern-, però la tinent d'alcaldia, Laia Bonet, també va subratllar que l'urbanisme que plantejaran serà dissenyat "des del diàleg i no des de la confrontació". Una declaració d'intencions per desmarcar-se dels comuns. Més enllà del cas Consell de Cent -i el que pugui passar amb Via Laietana-, els socialistes no semblen decidits a desplegar el model de superilles. De fet, en la precampanya Collboni ja va dir que prioritzava recuperar interiors d'illa de l'Eixample -fins a 30 en dos mandats- per preservar la mobilitat al districte com a alternativa al model Colau.
Ada Colau i Jaume Collboni, en una reunió a l'Ajuntament Foto: ACN
L'escassa sintonia del PSC amb l'aposta urbanística dels comuns es va percebre, de manera molt gràfica, la primera setmana d'agost. L'Ajuntament va ordenar repintar el carrer Pelai per esborrar la pintura de colors que concedia espai a la calçada per al vianant en detriment del cotxe. Una imatge de reversió de l'anomenat urbanisme tàctic que representava una declaració d'intencions de Collboni, moviment que va enutjar Barcelona en Comú.
Els nomenaments de l'estiu també van fer arrufar el nas als antics socis. L'elecció de Montserrat Surroca com a comissionada de convivència -de l'absoluta confiança d'Albert Batlle- és més de l'agradat de Junts que dels comuns. Abans d'aterrar a l'Ajuntament, Surroca feia de lobbista de Foment del Treball al Congrés. El seu antic company d'Unió Josep Sánchez Llibre n'és ara el president. La patronal ha estat de les veus més crítiques amb les polítiques desplegades per Colau en els dos últims mandats. És darrere, per exemple, del recurs que ha conduït a la sentència judicial de l'eix verd de Consell de Cent i connecta de manera natural amb els postulats de Trias.
Les accions desplegades en el terreny del civisme també han crispat la relació política entre els integrants dels últims governs de coalició a la ciutat. L'activació del Pla Endreça -amb enduriment de les sancions i un increment de la persecució als manters- no va agradar els comuns, gens partidaris de la mà dura al carrer. "Això sembla l'època de Trias", afirmava aquest agost Lamine Sarr, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Una frase per il·lustrar la coincidència en matèria de civisme entre el PSC i Junts, eventuals futurs aliats. De moment, els comuns s'ho miren des de la barrera. I si finalment no entren al govern quan ja ho donaven per fet?